El Punt d’avui ha publicat, a la contraportada, un article d’en Xevi Riu com a rèplica a un anterior article d’en Manuel Cuyàs. A mi em sembla que en Manuel embolicava la troca i que l’escrit d’en Xevi deixa les coses clares. M’ha encantat aquest article. Però pots jutjar-ho tu mateix/a:
Can Fàbregas, una altra opinió
L’autor rebat els arguments exposats per Manuel Cuyàs en un article publicat el dia 11
XAVIER RIU
Dimecres dia 11 de febrer el director adjunt d’El Punt va publicar un escrit titulat No traslladem Can Fàbregas, que té la virtut de confondre tots els termes del conflicte. Per això crec que s’imposa una consideració dels fets, i no vull deixar d’agrair-li que hagi acceptat de publicar-la.
En Cuyàs diu que «els polítics» s’han ficat en un embolic, fa una crida a la societat civil a parlar amb una sola veu contra el trasllat, suggereix que això del trasllat és cosa d’aquests malintencionats de la CUP i de la plataforma (que segons ell tenen tot de raons secretes per fer el que fan), i exhorta l’Ajuntament a governar. Confrontem això amb els fets?
Punt 1. Qui proposa i defensa el trasllat és només el govern. Cap grup de l’oposició, ni crec que gaire gent a Mataró. Ni els qui, com en Cuyàs, puguin estar per l’enderroc, ni els «conservacionistes», ni la CUP ni la plataforma. Només el govern municipal. Per això, qui s’ha ficat en un trencacolls és només el govern. L’oposició bàsicament ha evitat fer-se còmplice de les irregularitats del govern, com és natural. CiU s’ha oposat clarament a l’enderroc i el trasllat; el PP, d’aquella manera, però tots han dit que no hi fan sang perquè precisament no volen entorpir la vinguda d’El Corte Inglés. La CUP ha posat més l’accent en la prioritat de conservar i ha anat fins al fons. Per ningú, tret del govern, cal oposar conservació del patrimoni i progrés.
Punt 2. Sí que ha reaccionat, la societat civil: s’ha manifestat per conservar l’edifici al seu lloc. Sabem que existeix l’opinió favorable a enderrocar-lo, i potser fins i tot la té molta gent. Pot ser, no ho sabem. Potser els que volen salvar Can Fàbregas al seu lloc són pocs. Pot ser. Però és l’única manifestació explícita i organitzada que hi ha, i per tant, l’única de la «societat civil». Per això mereix més respecte que no li dóna en Cuyàs.
Punt 3. Aquest és el més sucós. Els reprodueixo l’últim paràgraf: «Alcalde Baron, regidor Bassas, membres del govern i de l’oposició: representeu els vots de la majoria de ciutadans. Teniu la legitimitat democràtica. Què us fa por? Governeu. Si la societat civil no reacciona, feu-ho vosaltres.»
De quina legitimitat estem parlant? L’oposició ja s’oposa al trasllat, com en Cuyàs i gairebé tothom. Per tant, es deu referir a la legitimitat del govern municipal, que té majoria, però segons ell no l’aplica a governar. És cert, això? Tornem als fets. Sabem que qui defensa el trasllat és el govern municipal, contra tothom. I com ho fa? Imposant la força de la majoria que té al ple. Per tant sí que està fent això que reclama en Cuyàs: governar, basant-se exclusivament en aquesta legitimitat democràtica que diu ell, la força dels vots en el ple, que li ve d’una majoria a les eleccions.
Ens podem preguntar si tenen alguna raó per imposar el trasllat. La resposta és que sí. Com que des del començament tenen decidit que volen la fàbrica fora d’allà, com tothom sap, van intentar l’enderroc (els estalvio ara tots els tripijocs que van organitzar). Va resultar, però, que l’enderroc és il·legal. Així de simple. Com que no hi havia manera de fer-lo legal, alguna cosa havien de fer, i només se’ls va acudir el trasllat, que no vol ningú. Probablement ni ells; però, si l’alternativa és l’enderroc, no tenen alternativa. Per això l’han d’imposar. Una altra qüestió és si el trasllat mateix és legal, sobre això hi ha presentats alguns recursos, a veure què en surt.
Així doncs, si ja estan fent això que en Cuyàs els reclama, i a més ho fan perquè no tenen altra opció si volen l’edifici fora d’allà, per què ho reclama? Potser és que no els reclama ben bé això i no ho he entès bé. O potser és que de cop s’ha tornat a fer «conservacionista» (però la resta de l’article no va pas per aquí). O… però no pot ser: no em puc ni imaginar que els estigui reclamant que saltin la llei i tirin pel dret amb l’enderroc.
No ho sé, però sigui com sigui, si el trasllat és una bajanada, com sembla que creiem molts (desaconsellat fins i tot per l’arquitecte que n’ha fet el projecte), sembla també que només hi ha una solució, ja que l’enderroc no és viable: deixar la fàbrica al seu lloc, rehabilitar-la i donar-li un ús, i en tot cas mirar de recompondre la situació amb el centre comercial oferint-los un altre espai. Llàstima que aquesta no sigui la que en Cuyàs vol sentir, però em temo que no n’hi ha cap altra.
Si vols, pots llegir també l’article d’en Cuyàs:
Continue reading…
Avui hem celebrat l’aniversari de la meva germana Helena tot fent la presentació a can Robafaves del llibre de la primera edició del premi que porta el seu nom. El karma del carnisser és una obra atrevida que recrea una versió post-moderna del mite de Narcís. Explica la història d’un presonatge que s’estima tant a ell mateix que es posa com a meta vital fer-se una auto-fel·lació. Ho aconsegueix?
Divendres 27 de febrer serà l’aniversari del naixement de la meva germana Helena. La nostra manera de celebrar-lo serà des de l’
Qualsevol que es prengui la molèstia de llegir la memòria del Projecte bàsic i executiu de desmuntatge, emmagatzematge i muntatge d’edifici, edicles i xemeneia Fàbregas i de Caralt Mataró, pot sorprendre’s amb algunes de les afirmacions del seu autor, l’arquitecte Josep Maria Puig Boltà, contractat per PUMSA per redactar el projecte que permeti treure Can Fàbregas del seu lloc. 
Avui hem fet la
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.