7 de juliol 1991: Una colla de militants de Catalunya Lliure de Mataró decideixen abandonar l’organització per integrar-se al partit d’Àngel Colom. Ens deixen la majoria de companys de militància i amics.
Fins ara a Mataró funcionaven molt bé una assemblea de Catalunya Lliure amb una quinzena de militants i una assemblea de Maulets amb una altra quinzena d’activistes. De tota aquesta gent en quedarem dos militants: en Xevi i jo.
La “fuga” mataronina de gent de l’esquerra independentista a ERC s’emmarca en una operació més àmplia que tindrà repercussió arreu dels Països Catalans. Se l’arriba a anomenar Operació Colom, ja que en sisales públicament es “penjarà la medalla” d’haver “desarticulat” Terra Lliure, tot fent la feina que hauría d’haver fet la Guàrdia Civil.
Catalunya Lliure a nivell nacional edita un cartell amb el lema “delació es traïció”, però a Mataró ni tansols l’encartellarem. Ens ho prenem amb una altra filosofia.
6 de gener 1991: Avui és festa, dia de Reis. La majoria de gent està entaulada en dinars familiars. Jo i un alttre company hem decidit sacrificar la migdiada per anar a preparar un material que necessitem per a una acció reivindicativa. Avui és un bon dia perquè hi ha poc moviment de trànsit. Amb una Renault 4L resseguim l’autopista A-19 (la de Mataró a Barcelona) pel Camí del Mig, fins que arribem a uns centenars de metres del peatge principal. Deixem el cotxe en un lloc poc visible, agafem la caixa d’eines i caminem fins al costat de l’asfalt. L’enorme senyal de trànsit de “Peatge-peaje” és el nostre objectiu. Ostres, tu, de prop és molt més enorme del que sembla quan passes amb cotxe per l’autopista. 
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.