Category: Hoquei patins

Aquest dissabte, 19 de desembre, hem fet la primera trobada d’exjugadors del Club Hoquei Mataró. Ens hem tornat a calçar els patins i hem jugat uns partidets de “costellada”. Ens hi hem trobat aquests: Pep Serra (55 anys), Nani Casas (47 anys), Jaume Ramos (47 anys, porter), Quim Soler (46 anys), Enric Parra (44 anys), Pep Bartrès (43 anys), Joan Huertos (41 anys), Pau Manté (40 anys), Jordi Masdeu (40 anys), Joan Jubany (39 anys), Ramon Bertran (37 anys), Josep Lladó (37 anys), Abel Estatuet (33 anys), Oriol Montserrat (33 anys), Bernat Mercader, Toni Alemany (31 anys), Xavier Pons (31 anys), Albert Larrea (30 anys), Josep Ma. Spa (29 anys), David Alemany (28 anys), Natàlia Puig (27 anys), Marta Bartrès (26 anys, portera), Jordi Mas (24 anys), Enric Jimenez (23 anys), Anaïs Ramírez. Com no podia ser d’altra manera, en Joan Pagès ha fet el paper d’entrenador.

Alguns encara estan en forma, però jo, per exemple, he hagut de demanar el canvi quan portava cinc o sis minuts jugant. Em faig vell, nois.

…i que bé que ens ho hem passat! La única víctima ha estat una dent d’un dels companys. La meitat s’ha quedat a la boca i l’altra meitat ha anat a petar a la pista a causa d’un impacte de pilota directe als morros.

Un agraïment especial a l’Albert Larrea per haver convocat i coordinat tota la moguda.

Era l’aperitiu

Però tot plegat era l’aperitiu de l’apoteòsic partit de competició europea entre el CH Mataró i el Follonica italià: David contra Goliat.

El Mataró enguany ha baixat de categoria i la majoria de jugadors que havia fitxat han marxat a altres equips de la màxima categoria. Han quedat els que no cobren, els que juguen perquè ells volen fer-ho.

El Follonica és el vigent campió europeu, ara mateix és segon a la lliga italiana, i compta amb fitxatges de luxe dintre la seva squadra.

Comença el partit i al cap de 30 segons marquen els italians. Si acabem perdent per pocs gols podrem estar contents, penso. La primera part he vist uns nanos (bons nanos i bons jugadors, però nanos) aguantant el tipus davant d’uns senyors que estaven treballant (professionals, professionals). De mica en mica, però, els mataronins han anat guanyant confiança i abans d’arribar al descans ja estaven plantant cara els italians.

Segona part. El Mataró empata. Això no fa cap gràcia als del Follonica. Penal contra l’equip local: el nostre porter atura i no poden marcar. Els “nanos” marquen el segon gol i s’avancen en el marcador. Van guanyant confiança i ja s’enfronen de tu a tu amb els professionals. Cau el tercer gol i… quan falten dos segons per acabar el partit arriba el 4 a 1. L’Eric Florenza i l’Adam Puig han fet dos gols cadascun. Apoteòsic! Històric!

Aquest dissabte, 19 de desembre del 2009, es farà la primera trobada d’exjugadors del Club Hoquei Mataró.

Als (ara ganàpies) que hem passat per l’equip ens deixaran tornar a posar els patins i agafar l’stick per jugar un parell d’hores (de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 8 del vespre) al pavelló de Cirera (avinguda del Corregiment de Mataró).

Jo havia jugat al Mataró les temporades 1984-85, 1985-86 i 1986-87. A la foto, treta del llibre 50 anys d’hoquei Mataró (d’en Rafa Navarro i en Josep Ma. Spà) l’equip infantil en el qual vaig jugar. De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Rovira, Perajoan, Vilana, Ortner, Lladó, González, l’entrenador Salvador Garcia, Jiménez, Jubany (o sigui, jo), Parera i Montserrat. La veritat és que l’equip de la meva quinta no erem pas dels que en sabien més. De fet, la nostra aspiració era quedar penúltims a la lliga.

Pot ser molt divertit… Veurem com reacciona el cos en tornar a lliscar sobre patins després de tants anys… Espero que ningú prengui mal.