Category: Les Santes

[12 del migdia | Nou Parc Central] Els que tenim fills no ens podem perdre la Xeringada. Quan jo era (més) menut també hi xalava, especialment esquitxant la gent gran que s’ho mirava des del voltant amb la roba neta. Ara jo sóc d’aquests. Més que res perquè l’aigua no m’acaba d’agradar. Li trobo una pega: mulla. Aquest any la xeringada ha començat tard (cosa molt poc habitual en els actes de Les Santes) i ens l’han canviat de dia. També ens hauria agradat anar a l’Anada a la Residència Sant Josep, però hem hagut de triar.

[6 de la tarda | Parc Central] Se’ns acudeix anar a l’Espai de circ, però ens trobem amb un espai molt reduït on hi ha un grapat d’espectacles de petit format. I formades al davant de cada espectacle, unes espectaculars fileres de gent esperant per entrar-hi. Sincerament, nosaltres anavem a veure circ, no pas a fer cua. Segur que els espectacles estan molt bé (ho asseguro perquè algun d’ells l’hem vist en alguna altra ciutat), però potser aquest no és el format més idoni per a una Festa Major d’una ciutat de més de 120.000 habitants. Potser. Personalment, em va agradar molt més el plantejament del circ de l’any passat.

[Quarts de 7 de la tarda | des de l’Ajuntament]  Optem per anar a La revolta dels Nans. Aquí també hi notem un canvi respecte als anys anteriors. En edicions passades, es feien tallers en tres places del centre on els nens i nenes eren els protagonistes tot fent manualitats relacionades amb els Nans. Enguany els Nans de Mataró han portat convidats (els Capgrossos de Premià de Mar). Hi ha hagut rebuda protocol·lària (que els nens em sembla que no acaben de gaudir ni entendre gaire) i l’acte de La revolta dels Nans s’ha convertit en un acte per a ser vist (els Nans i els seus convidats fent balls damunt d’un escenari) enlloc d’un acte per a ser viscut (les manualitats dels anys anteriors). Potser és cap on evoluciona la nostra societat, però a mi continua agradant-me més viure que veure.

[9 del vespre | des de l’Ajuntament] Cada figura busca el seu espai propi dins la Festa Major. El Drac i el Dragalió l’han trobat en El ball de dracs, on també porten convidats d’altres viles. Als meus fills i a mi ens encanta el foc, o sigui que ens va de conya aquest nou correfoc que s’acaba a la plaça dels Bous.

[10 tocades de la nit | Carrer d’Argentona, 42] Com que els Maulets van alliberar una casa abandonada el primer dia de Les Santes, aprofitem per anar a visitar el nou Casal Popular Les Vinyes, obert en una antiga casa de còs al carrer Argentona, 42. És una preciosa casa de còs que manté la seva estructura original. Cases com aquesta han caigut a centenars els darrers anys, enderrocades sense escrúpols pels especuladors immobiliaris amb el vist-i-plau del nostre Ajuntament. Si els Maulets aconsegueixen tornar a donar vida a aquesta antiga casa d’arquitectura tradicional, serà un gran mèrit per a ells i elles.

[Quarts d’11 de la nit | Pati de Can Marchal] A prop de casa, al Pati de Can Marchal, avui hi ha Concert de gòspel a càrrec de la vuitantena de cantaires que formen el grup Gospel Sons. Ens hi estem fins gairebé el final del concert, fins que els nostres fills, amb els ulls mig clucs, ens demanen anar al llit. A dormir? No, i ara! Al llit a sentir els contes que els hi ha d’explicar el pare. Un cop aconsegueixo deixar els nens adormits… comença la meva nit!

[Després dels Requisits de Festa Major | Davant l’Ajuntament] Per a mi arriba l’acte més esperat de Les Santes. Per a mi, un jove de 38 anys, arriba l’acte on m’ho passo millor: el No n’hi ha prou! I no sóc l’únic. Des de fa tres anys, m’hi trobo altres joves de la meva quinta que han deixat les criatures amb la companya (o dona) i no es deixen perdre per a res la nostra nit. Ens ho passem bomba ballant i tocant-nos amb les figures de la nostra Festa Major. Entre suor i foc fred (i no tan fred). Barrejats amb els membres de les colles de les comparses i amb jovenalla que tot just fa quatre dies (qui diu dies diu anys) picava de mans a les dormides dels gegants. Després d’un parell d’intents, sembla que enguany els impulsors de l’acte han trobat la manera d’implicar-hi el públic amb la complicitat de La Principal de la Nit. Mentre es mantingui a aquesta escala (pel que fa a nombre de participants), aquest continuarà sent el millor acte de Les Santes. Que duri!

[Després del No n’hi ha prou | Davant l’Ajuntament] Després del No n’hi ha prou no em perdo mai un acte que no surt en el programa oficial de la Festa Major. Es tracta de la Cursa a Pèl, un acte espontani que fins i tot ha estat reprimit per les forces de l’ordre. No té coses més interessants a fer la policia? Aquest any ha estat el primer que hi he vist participar un parell de noies. La participació va en augment en cada edició.

[Després de la Cursa a pèl | Plaça de l’Ajuntament] Aprofitant que avui les dones ens han deixat sortir, cremo els últims cartutxos amb en Gio a la plaça de l’Ajuntament, on encara hi ha festa animada pel PD (Punxa Discos) Dr. Batonga. A la taverna Atzucac encara hi podem prendre un útim burret.

I ara sí, a dormir, que demà les criatures es llevaran (ens llevaran) com qualsevol altre dia.

[2/4 de 10 del matí | des de l’Ajuntament] El 27 de juliol tinc per costum llevar-me sol mentre els meus fills i la meva companya encara dormen. M’agrada anar a l’Anada a Ofici i quedar-me a la porta de Santa Maria. Avui, dia de Les Santes del 2009 vieg amb alegria que finalment han deixat de posar policies antiavalots enmig de ciutadans i ciutadanes que fem Festa Major. Des de la CUP ja haviem demanat que ens deixéssin fer la festa en pau però el mateix regidor que els havia posat es va negar a treure’ls. Ara ens alegrem que els hagin tret. Potser també hi ha ajudat algun article d’opinió a la premsa local.

Les autoritats participen a l’Anada a Ofici com una "comparsa" més. No és obligatori anar-hi però tradicionalment sempre hi han anat. L’acte institucional pròpiament dit és l’Anada (és a dir, fins a la porta de l’església) i la Desfilada, o sigui la cercavila que es fa un cop acabada la missa. L’assitència a missa no és obligatòria. Per això el regidor de la CUP participa en l’Anada a Ofici però es queda a la porta i no assisteix a l’ate religiós de la missa pròpiament dita. Les autoritats són els regidors i també es té per costum convidar alguna altra autoritat de fora del municipi.

De fet, fins l’any 1999 també hi participaven els alts oficials de la Guàrdia Civil, de la policia espanyola i un militar de la Comandància de Marina. L’any 1999 Maulets va boicotejar l’intent d’en Manuel Mas de fer el pregó del dia 25 a porta tancada al Teatre Monumental. Aquell mateix any Maulets també va exigir que els cossos armats no participessin a l’Anada a Ofici. De fet, el vespre anterior, el dia 26, vaig estar fent un cafè amb la Consol Prados per negociar aquella exigència. I ho vam aconseguir. Els hi vam dir que no deixariem passar la comitiva si hi havia guàrdies civils i militars. No sé com s’ho van fer, però aquella mateixa nit van haver de dir als cossos armats que s’havia acabat això de ser a l’Anada a Ofici. Efectivament, no hi han participat mai més. Això va ser uns quants anys abans del tancament de la caserna de la Guàrdia Civil.

Pel que fa al famós pastís de nata a en Remigi Herrero, va ser l’any 2001. El desplegament de Mossos d’Esquadra antiavalots no és cap conseqüència directa del pastís. De fet, l’any 2002, quan encara en Joan Antoni Barón era regidor de la policia, l’Anada a Ofici es va celebrar sense Mossos d’Esquadra i sense cap incident. Va ser l’any 2003, quan en Ramon Bassas va passar a ser regidor de Via Pública, quan van començar a venir els antiavalots.

[1 del migdia | des de la plaça de Santa Maria] Ara sí, amb la dona i els fills esperem que s’acabi la missa per participar a la Desfilada de les comparses (incloses autoritats) des de l’església fins a l’Ajuntament. Abans, però, veiem com passegen per la porta les suposades relíques de Les Santes Juliana i Semproniana. Dic suposades, perquè algú que ha estudiat el tema m’ha explicat que en realitat són ossos d’animal provinents de Sant Cugat. Però tornem a Mataró… jo i els meus fills seguim la desfilada entre el Drac i el Dragalió, atrets pel seu foc.

De totes les dormides de gegants, potser la més dura de suportar és la d’avui al migdia, sota un sol que acostuma a ser (i aquest any ho ha sigut) de justícia.

[Tot seguit  | dins l’Ajuntament] Tot seguit té lloc un acte que no surt al programa oficial però que es repeteix cada any. El saló de plens de l’Ajuntament es converteix en una sala de ball amb l’Agrupació Musical del Maresme interpretant el Bequetero i regidors i membres de les comparses ballant en filaes. Per superar la calor s’hi reparteixen refrescos i orxata.

Anem a dinar i a fer la migdiada, que cal agafar forces per a aquesta tarda i aquesta nit.

[6 de la tarda | des de l’Ajuntament] La meva família i jo ens enganxem a La Passada quan passa per El Torrent. Fins a la La Rambla acompanyem el Drac i el Dragalió, però a partir de la plaça de Santa Anna el meu fill s’anima amb les Diablesses i s’atreveix a posar-se sota la seva capa on el protegeixen de les seves maces enceses que escupen espurnes.

Aquest any m’he fixat en un detall d’aquests macos. Els momeroters encenien la metxa de les carretilles de la Momerota amb un puro enlloc de l’habitual metxa. M’han explicat que ha estat una manera de fer el seu particular homenatge a en Pep Manté, momeroter fundador, que darrerament està bastant fotut de salut.

Després de la dormida de gagants i la resta de bèsties, anem a sopar a casa i quedem amb uns amics per baixar cap a la platja.

[11 de la nit | Passeig Marítim]  Malgrat que sortim ambtemps de casa, sempre acabem arribant justet a l’inici del Castell de Focs. Tot Mataró baixa a baix a mar. Ens costa, però trobem un grapat de pams quadrats de sorra a la platja i podem gaudir de l’espectacle de pólvora de la Pirotècnia Tomàs.

[Acabats els Focs | Passeig Marítim] Estavem acostumats a diversos concerts escampats al llarg del Passeig Marítim. Algú ha decidit que allò "no funcionava" i enguany només hi ha hagut alguns "espectacles" ambulants. El passeig s’ha convertit en un enorme espai ple de gent desorientada que no sabia massa on anar. A mi m’agradave més el Sarau a la Platja que no pas això que han rebatejat com a Fanfares al Passeig. Realment això funciona millor que els habituals i variats concerts? Els concerts "no funcionaven"? O hi ha crisi i s’ha retallat per aquí?

[Encara més tard | Plaça de Santa Anna] Aquest any, al Passeig Marítim ni tansols hi han deeixat la Xindriada. hem hagut d’anar a menjar xindria a la Plaça de Santa Anna, on també s’hi ha desplaçat la Ballada de Sardanes. Hi hem aguantat fins que als nostres fills se’ls hi han començat a tancar els ulls.

Em sembla que avui hem complert la nostra quota de santeros.

[12 del migdia | Plaça de Santa Anna] Comencem la jornada amb la diada castellera a la plaça de Santa Anna. Els Capgrossos han convidat la Colla Jove Xiquets de Tarragona i els Castellers de Vilafranca. Em resulta agradable trobar-me el nou regidor de la CUP de Vilafranca, en Llorenç Casanova, que acompanya els castellers de la seva vila.A nivell estrictament casteller, la diada resulta força dura: veiem fer llenya unes quantes vegades.

[2/4 de 7 de la tarda | La Riera cantonada carrer d’Argentona] Amb els nostres fills anem a la Postal de Gegants. Aquest any la Família Robafaves ha convidat el Ball dels Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pellerols. Quan vas amb canalla, a vegades els actes protocol·laris es fan una mica pesats.

[3/4 de 9 del vespre | des de l’Ajuntament] Arriba un dels moments més esperats pels meus fills: el Correguspira, el correfoc dels menuts. El meu fill petit va patir-hi una cremada quan tenia dos anys, però no ha escarmentat i, ara que en té cinc, es fica dins el foc a ballar amb els diablets. Realment, això del foc genera una forta atracció com a element festiu.

[Tot seguit | Plaça Santa Maria] Si els petits tenen el seu correfoc, quan s’acaba també tenen la seva petita ruixada: l’Esquitxadeta. Aquí la que més bé s’ho passa és la meva filla de set anys. Saltar i ballar sota l’aigua la torna boja. A mi no m’acaba d’agradar massa. A l’aigua li trobo un problema: mulla.

Sopem al Krunch, una franquícia d’entrepans d’alta cuina que ha obert darrerament xiringuito a La Riera. Els entrepans realment són bons, però dubto que valguin tots els diners que et cobren. És una mica car pel meu gust.

[12 de la nit | plaça de l’Ajuntament] El Concert de Marrinxa aquest any ha començat força puntual, i hi podem enar una estona amb les criatures, que avui han fet migdiada i encara tenen corda per una estona. Fem una mica de ballaruca amb els Ebri Knight, però quan a la mainada se li comencen a tancar els ulls hem de marxar en retirada cap al llit. Ens perdem Dijous Paella i Les Absentes. Realment, el concert que organitza l’associació cultural Marrinxa en col·laboració amb l’Atzucac ja és un acte consolidat i plenament integrat a la Festa Major. És el concert on ve la gent jove a gaudir de música de qualitat mentre al Ball de Festa Major, al Parc Central, toquen peces d’altres èpoques. Em consta que hi perden diners, però fan una molt bona aportació a Les Santes.

El 25 de juliol és el dia que, amb la crida a Festa Major, comencen Les Santes de debò, després de l’apreitiu de les havaneres d’ahir.

[18:00h, plaça de Santa Anna] Aquest any, per escalfar els ànims, hem anat amb la mainada a seguir l’espectacle "Somnis d’Alícia", de la companyia Teatre Nu. Bé, però no tinc clar si és el format més adient per a actes tan massius com el d’avui.

[Taverna Atzucac] Tot seguit hem viscut un d’aquells petits moments que es repeteixen cada any per Les Santes. Els Tabalers do Maresme es troben tots junts per primera vegada durant la Festa Major i entren tot fent ressonar els tabals a dintre la taverna Atzucac. El soroll és eixordidor i no paren de picar fins que la tavernera els serveix una beguda ben freda.

[Plaça de la Muralla] Per fer temps fins a l’hora d’anar cap a la Crida, hem anat a treure el nas a la Plaça de la Muralla, on l’Agrupe ha muntat un rocòdrom on els nens i nenes poden fer una primera aproximació al món de l’escalada. Els nostres fills de 7 i 5 anys s’han engrescat a provar-ho. Han grimpat sense por, com si hi haguéssin fet tota la vida.

[3/4 de 8 del vespre, des del carrer d’en Pujol] Com que el meu menut és un fanàtic del Dragalió, l’anada Cap a la Crida la fem des del carrer d’en Pujol, tot seguint aquest estrafolari fill del Drac que escup foc per la boca, les ales i la cua.

[8 del vespre, Ajuntament] Arriba l’esperada Crida de Festa Major. L’Alcalde i la resta de regidors surten al balcó de la Casa Gran per donar el tret de sortida a la festa. Com ja és tradició, els Maulets, reivindiquen silenciosament entre el públic la retirada de la bandera espanyola. Enguany també han fet arrribar la seva reivindicació algunes colles de foc que han estat excloses del correfoc. L’Alcalde perd els nervis i, a mig pregó els hi espetega un "calleu" que deixa entreveure un tarannà autoritàri i dèspota. En Xevi Safont-Tria, el regidor de la CUP, ha penjat un mocador a un dels fanals que hi ha al balcó de l’Ajuntament. El sempre amatent Don Carlo, regidor de l’àrea de Presidència, envia una funcionària a ordenar-li a en Xevi que retiri el mocador. Aquests que ahir regalaven globus del PSC a nens i nenes tenen la pell molt fina, no?

[Tot seguit / Porta del darrere de l’Ajuntament] Així que s’acaba la Crida arriba un dels moments que més espero tot l’any: la publicació de La Baneyta, el fanzine de la colla de la Momerota. És la versió en paper del Polònia mataroní. Enguany, no podia ser d’altra manera, dediquen una de les estrenes de la cartellera de cinema al braç que em van trencar els Mossos d’Esquadra. La meva secció preferida continuen sent les Preguntes Sense Resposta, tot i que l’any passat vaig riure més que no pas aquest. M’he quedat amb un pam de nas perquè quan hi he arribat ja s’havient esgotat els 250 exemplars impresos que s’han repartit per la porta del darrere de l’Ajuntament. Afortunadament, com jo, pots descarregar La Banyeta del 2009 aquí en format PDF.

Anem a sopar: frankfurt de la cantonada per als nens i plat d’estiu de l’Atzucac per als pares.

[2/4 de 12 de la nit, desvetllament bellúgós] Al ritme de El bequetero baixem La Riera avall amb el desvettllament bellugós.

Detall que em crida l’atenció: enfilat sobre els bancs de l’Ajuntament, un senyor amb americana, amb cara de perplex, filma amb el seu mòbil la gentada que salta després d’ajupir-se i comptar fins a …i quinze! Em sembla que és l’alcalde de Cocentaina (País Valencià), vila d’origen d’en Gustavo Pascual Falcó, autor de la cançó que hem adoptat com a himne de Les Santes i de la ciutat de Mataró.Enguany commemorem el centenari del naixement del compositor de El bequetero i de Paquito el chocolatero.

Baixem La Riera avall. Se suposa que acompanyem els gegants, però hi ha una multitud tan gran de gent que no els arribem a veure. Sabem que hi són perquè altres anys els hem vist. Molta jovenalla porta ampolles d’alcohol de casa. Això els de la meva generació no ho haviem fet, i resulta força desagradable (i perillós per als qui anem amb espardenyes) trobar bocins d’ampolla de vidre esmicolats pel terra.

Mentre fan el concert de La Coixinera a la plaça de Santa Anna, anem a deixar ciriatures a casa. Avui s’hi quedarà la meva companya i demà ho farem a l’inrevés.

[Mentrestant, a la Taverna Atzucac] Com que no tinc ganes de cremar-me, faig temps davant la Taverna Atzucac mentre dura el correfoc. No sóc pas l’únic. Centenars de persones fem festa davant l’Atzucac animats per la música que ens posa el PD (PunxaDiscos) Fot-li Foc. Ballem al ritme de clàssics tan diversos com La Trinca, Kortatu, Barricada…

[Tot seguit, Plaça de l’Ajuntament] El correfoc s’acaba i arriba a la plaça de l’Ajuntament. Pujo al terrat de Clic Traç per veure com la plaça s’omple de foc i espetecs mentre la gent fa festa sota el fum. És el punt i final de l’escapada a negra nit. Viscut des de dins és molt intens. Vist des de dalt és força espectacular.

Acabo fent petar la xerrada amb la Gemma i en Giovanni a la porta del bar Can Xevi, al carrer Santa Teresa. Des de les 3 hi posen cerveses a un euro. Ens n’anem a fer nones quan falta poca estona per les cinc. Demà la canalla no perdonarà i ens farà llevar aviat.

Avui, com cada 24 de juliol, hem fet el preludi de Les Santes, Festa Major de Mataró.

Hem fet un primer aperitiu amb la Gegantada, on han de participat entorn una cinquantena de gegants i gegantes de la ciutat. Els nens i nenes hi disfruten molt. Als pares i mares se’ns fa una mica llarg i leeeent. A la plaça de les Tereses, al pas de la gegantada, il·lustres regidors del govern de l’Ajuntament de Mataró regalaven als nens i nenes globus amb l’anagrama del seu partit. Ho he trobat patètic. A mi em faria vergonya fer una cosa així.

Hem fet un mos a l’Atzucat, que darrerament ha encetat amb força èxit els sopars a la fresca. Això els grans, perquè les criaturesencara valoren més un frankfurt de la cantonada de l’Ajuntament.

Hem baixat a baix a mar, al passeig del Callao, a fer un got de rom cremat mentre sentiem les havaneres. És un bon moment per (re)trobar-te vells i nous coneguts.

El més dur: la tornada fins a casa amb una criatura adormida a coll. Els malpartits quan dormen pesen el doble!! I el camí es fa el triple de llarg!! Buf, encara em fa mal l’esquena.

2/4 de 10 del matí: M’acosto a l’Ajuntament a veure el "meu" regidor l’únic dia de l’any que es muda per fer l’Anada a Ofici. En Xevi participa com a comparsa en l’anada, però no fa pas l’entrada a l’església. És l’únic dels 27 regidors que es queda a la porta del temple religiós. Fa uns quants anys que el regidor dels PSC-PSOE Ramon Bassas va decidir incloure elements violents (antiavalots dels Mossos d’Esquadra) enmig de la nostra Festa Major. Avui els cap dels policies autonòmics ha estat a punt de provocar un incident quan ha intentat detenir-me o retenir-me perquè li ha molestat una foto que he fet . El que li hauria d’haver molestat és que es pugin fer fotos com aquesta. El que li hauria de molestar és que un dels seus homes porti la pistola tunnejada com la porta.

10 del matí: Jo també em quedo a la porta de la Missa de Les Santes. Aprofito per anar a visitar la meva iaia. Ella sí que segueix la missa des de casa a través de Televisió de Mataró.

1 del migdia: Torno a la basílica de Santa Maria, aquest cop amb els meus fills, la meva companya i la meva fillola colombiana (amb sa germana i la seva mare). Anem a veure com deixen anar els coloms després del repic de campanes. Les campanes repiquen mentre a la porta de l’església treuen a passejar les suposades relíques de les santes Juliana i Semproniana. I dic suposades perquè un bon amic ben documentat m’ha explicat que en ralitat sembla que són ossos d’animal, i no pas de persona humana. Me n’informaré amb detall i ja us ho eplicaré aquí al bloc. Avui és el dia que també desfilen l’Herald i les Trampes (foto). Acompanyem la Desfilada de comparses fins l’Ajuntament, on tot el bestiari festiu fa la dormida. Una dormida dura de seguir sota el sol imponent de les dues del migdia.

Quarts de tres del migdia: Acabada la dormida, entro amb els meus fills al saló de plens de l’Ajuntament. A aquesta hora cada any la gent de les comparses i la banda s’afegeixen als regidors i ocupen la sala de plens de forma festiva. La banda toca, la gent balla i s’hi serveixen refrescos. Quan jo erra petit mon pare també ens havia colat algun any en aquesta festa en petit comitè.  Acabada l’última peça anem a dinar a ca’ls sogres, on avui ens hem convidat.

Quarts de 7 de la tarda: Amb la Carla i els nostres fills anem a La Passada. És la cercavila més llarga de la nostra Festa Major. Avui desfilen totes les comparses. La canalla és qui tria a quin bestiari acompanyem durant el rrecorregut. Aquest any ha tocat Drac, Momerota i Diablesses. Els menuts estan fascinats amb el foc. Ens empassem la dormida de les figures fins al darrer ball d’en Robafaves. Els nostres fills es demanen un frankfurt de la cantonada de La Riera però passem per casa per fer el sopar dels pares.

1/4 d’11 de la nit: Quedem amb mon pare a casa nostra per baixar plegats fins a la platja a veure el Castell de focs artificials. Avui és aquella nit quela majoria de cases de Mataró queden buides perquè tothom baixa a mar a veure els focs. Seguim la marabunta de gent. Hi ha un petit coll d’ampolla al pas sotarrani, però arribem a la platja a temps de veure els focs ajaguts a la sorra. En 20 minuts es cremen (literalment) uns cinc milions de les antigues pessetes. Ooohhhh!!!

2/4 de 12 de la nit: Sarau a la platja. Nosaltres anem a buscar un tall de xindria per a cadascú. La meva tieta Montse i el meu fillol Pol col·laboren en la parada de xíndries. Boníssimes i molt refrescants.

Cap a mitjanit els menuts cauen en rodó morts de son. Ara arriba l’autèntic viacrucis de Les Santes. Dur a coll una criatura totalment adormida (pes mort) des de la platja de El Callao fins a casa nostra. I tot pujada…

Avui hem celebrat l’Anada a Ofici, un dels actes emblemàtics de Les Santes, Festa Major de Mataró. Hi he anat, com acostumo a fer. Però aquest han han volgut endur-se’m. Tothom que hi hem assistit ens hem trobat amb un desplegament els antiavalots dels Mossos d’Esquadra a la porta de la Basílica de Santa Maria. Porres i pistoles per "protegir" (dels mataronins) els gegants i figures festives dels mataronins (uns ninots de cartró) i les autoritats mataronines.

Igual que desenes de persones perplexes, n’he fet alguna foto. Em sobtava veure individus amb pistola i cara de pocs amics enmig de la celebració de la nostra Festa Major.

M’ha cridat l’atenció una petita enganxina a la culata de la pistola d’un dels Mossos d’Esquadra. [Aclariment: l’enganxina és una "personalització" feta per l’agent sobre una arma reglamentària del cos. Aquesta pistola és pública, l’hem pagada a parts iguals amb els nostres impostos tant l’agent que la porta (i que l’ha tunnejat) com tu o jo]. I m’hi he apropat per fer una foto. He notat unes mans que m’empenyien. Era el cap de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra. Li he explicat que tant jo com l’objecitu de la meva càmera estavem a la via pública i que tinc dret a fer fotos. Llavors m’ha dit que em feia fora perquè "estàs al mig del pas", quan resulta que ell estava al mateix lloc que jo (una miqueta més al mig, fins i tot).

He estat fent petar la xerrada amb diversa gent coneguda fins que, a la porta mateixa de l’església he notat una mà que m’oprimia l’espatlla i una veu a cau d’orella que em deia:

– Faci’m el favor d’acompanyar-me.

Era un altre cop el cap de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra.

– Jo no l’he d’acompanyar enlloc si no m’explica per quin motiu hauria de fer-ho.

La mà m’apreta més fort i repeteix:

– Que m’acompanyi li he dit!

– Expliqui’m el motiu i potser llavors ho faré.

– Estàs molestant els meus homes.

– Doncs així no l’he d’acompanyar enlloc perquè jo no he molestat ningú. Estic de Mesta Major.

Llavors m’ha agafat amb els dos braços i m’ha estirat per endur-se’m cap al racó on tenien aparcades les furgonetes. M’he desempallegat d’ell i he entrat cap a dins la basílica de Santa Maria (que és el que intentava fer abans que em poséssin les mans a sobre). L’home s’ha anat posant cada cop més nerviós i m’anava intentant agafar a la força.

Just en aquest moment ha aparegut el cap de torn de la Policia Local. Amb encert li ha demanat al cap dels Mossos que em tragués les mans de sobre i ha preguntat què passava. El Mosso ha continuat amb la pel·lícula que estava "molestant els meus homes" i jo he deixat clar que no he molestat ningú. No he adreçat la paraula ni tansols he mirat (ni amb bona ni amb mala cara) cap d’aquests individus armat. He fet alguna foto, com han estat fent desenes de persones.

També ha arribat en Xevi Safont-Tria, el regidor de la CUP per veure què passava.

Finalment el cap dels Mossos ha vist que estava ficant la pota i ha acabat desistint la seva actitud bel·ligerant.

Felicitats, sr. Ramon Bassas!

Només em queda felicitar el regidor de Via Pública que va tenir la brillant idea de posar gent armada enmig de la nostra Festa Major.

Bassas va reconèixer davant el Ple de l’Ajuntament que la idea era seva, i ho va atribuïr al ja famós plat de nata a la cara d’un regidor. Però oblida que l’any següent al "plat de nata" no hi va haver antiavalots i vam tenir la festa en pau, com sempre l’hem tingut. Els antiavalots els va portar ell quan el van fer regidor dels assumptes de la policia.

Enhorabona, sr. Bassas, ha aconseguit crear crispació i conflictes allà on no n’hi havia.

Després d’anar a casa hi he tornat al migdia i m’han explicat que finalment els Mossos han acabat generant aldarulls amb gent jove passada de voltes. Es veu que hi ha hagut batussa i el policies s’han endut dos dels joves. Sense antiavalots això no hauria passat.

Felicitats de nou, sr. Bassas. Posant anti(?)avalots al mig de la festa ha aconseguit generar avalots. Això és el que vostè volia, oi?

Aquest 2008 em perdo els actes matinals del 26 de juliol. He d’anar a Molins de Rei a una trobada de CUPs.

Avui la gent del Casal Fèlix Cucurull acollim una colla de nenes i nens palestins. Jo arribo a Mataró quan ja ha començat el dinar amb els nens i nenes palestins al Casal Aliança del carrer Bonaire. Però vaig a casa, on tinc el meu fill i la meva filla "fets caldo" pel ritme de Les Santes que va començar ahir. Aconsegueixo que facin la migdiada, fet poc habitual a casa nostra. És la única manera que aquest vespre aguantin el ritme.

A mitja Postal de Gegants ens acomiadem dels nens i nenes palestins que han passat el dia amb nostaltres a Mataró, inclosa una rebuda institucional a l’Ajuntament.

Els meus fills de 6 i 4 anys no es volen perdre el Correguspira, el correfoc dels menuts. Els primers anys, els meus fills xalaven amb els gegants i els nans, però arriba una edat (a partir dels 3 anys)  que descobreixen el foc i els torna bojos. La Cinta, de 6 any, ja comença a passar-ho més bé a la miniruixada (Esquitxadeta, en diuen) refrescant que hi ha a la plaça de Santa Maria.

Per sopar, les criatures un framfur de la cantonada de La Riera. Els pares un bon entrepà de l’Atzucac. El temps just per sentir les proves de so i els dos primer temes del Concert de Marrinxa. El concert promet. Deixem una plaça de l’Ajuntament plena de gent amb ganes de festa. Les meves criatures es fan portar al llit a la una tocades.

Aquest any hi ha la novetat del circ al Nou Parc Central. Hi anem a treure el nas amb la canalla. Però només podem fer això: treure el nas. Hi ha més públic que lloc per encabir-lo. Molts coneguts entre els pallassos i artisttes. Entre d’altres hi ha la colla que han estat fent sessions de cabaret a Can Fàbregas.

Encara que els darrers anys el cartell oficial diu que Les Santes són el 27 de juliol (i prou), jo sóc dels que defensen que la nostra Festa Major comença el 25 de juliol (amb l’aperitiu del dia 24) i s’acaben el dia 29. El cas és que, Les Santes comencen amb La Crida (pregó) feta des del balcó de l’Ajuntament. Com ja és tradició els Maulets porten estelades i cartellets (no massa grans per no tapar la visibilitat del públic) on demanen poder celebrar la festa en pau sense la presència de la bandera espanyola.

Jo hi sóc, però amb un dels meus fills a coll-i-be perquè pugui veure les figures com fan els seus balls. Aquest any els okupes de La Fibra també s’hi han presentat amb una gran pancarta… i la gent que volia veure els gegants com ballen els han xiulat. A mi em sembla que el sistema bo és el que fan servir els Maulets.

Per mi, més esperat que el discurs de l’Alcalde ho és l’aparició de La Banyeta, el fanzine de la colla de la Momerota. És boníssim i m’hi parteixo el pit de riure. Durant un grapat de dies el tinc al costat de la tassa del wàter per anar llegint les perles que hi ha publicades. En la primera fullejada ràpida em cirden l’atenció els fotomuntatges de cartells de cinema. Aquest any la gent de la CUP protagonitzem Safont Jones i el regnat de la bandera espanyola.

L’any passat ens van fer protagonitzar Pirates del CUPib, el cofre del vot mort. En diferents cartells (boníssims) hi queden retaratats tots els polítics i alguns tècnics de l’Ajuntament de la ciutat. El meu amic Ramon Bassas, per posar un exemple a l’atzar, aquest any protagonitza el cartell de Bassatouille (ba-sa-tui), Se muere por ser alcalde.

La publicitat del fanzine tampoc té pèrdua. A la pàgina 4, per posar un cas, s’hi anuncia una beguda que la gent de fora de Mataró coneix com a Martini. L’anunci diu "No Cernuda, No party". Cada cop que el veig em parteixo el pit de riure.

La segona secció fixa que trobo més bona són les Preguntes Sense Resposta. Un parell de perles (que són 8) com a botó de mostra (també seleccionades a l’atzar, eh?):

Si ara hi treballarà en Cernuda, GINTRA es passarà a dir GINTRÒNIC?

Algú més té tiets que siguin amos de parcel·les al mig de Mataró i no ho sap?

A banda dels pits de Sara Escriu, quin altre interès té Maresme Digital?

Si en Mia Castellví nada d’esquena a la platja, la gent es pensa que hi ha un tauró?

S’ha d’agafar torn per anar al llit amb l’Alícia Romero o n’hi ha prou emborratxant-la?

Per què no ha plegat en Ramon Bassas en comptes de l’Antoni Bassas?

Si a en Cernuda li pagaran 60.000 euros per anar una nit borratxo, quants calers li deuen a en Miguelete?

On compra la roba de mudar en Safont-Tria? A l’Arca o a l’Humana?

La resta del fanzin me’l vaig llegint tranquil·lament assegut a la tassa de wàter. No en conec els autors intel·lectuals (ni hi tinc res a veure), però jo signaria tots els continguts de la publicació. Enhorabona, momeroters!

Afortunadament, aquest any les noves (?) tecnologies permeten que tothom pugui gaudir d’aquesta meravellosa publicació. Te la pots descarregar en format PDF des del web www.momerota.org.

Però a la nit arriba el primer plat fort de la Festa Major de debò. Sortim amb la meva companya i els meus fills al Desvetllament Bellugós, que hem trobat molt (massa) massificat. I tot seguit ens hem enganxat al Correfoc fins que la canalla ha aguantat. A l’alçada del carrer Argentona ens hem desviat cap a casa i… a dormir, que demà continuem.

La nit del 24 de juliol cada any tenim l’aperitiu de Les Santes, Festa Major de Mataró. Es tracta del concert d’havaneres a la platja. És l’excusa per baixar a la platja i tenir un primer contacte (sovint retrobada després de molt de temps) amb amics i coneguts.

Aquest any hi he baixat amb els meus dos fills i ha estat això: un aperitu de Les Santes.

Habitualment, les setmanes anteriors a Les Santes dissenyo una samarreta alternativa que editem la gent independentista. Aquest any tampoc ha estat l’excepció. I el dia 24 ens arriben les samarretes noves de trinca amb el lema Les Santes, per una Festa Major popular!

A la botigueta oficial que munta el Patronat de Cultura (ai, no que ara és l’IMAC, tot i que el programa oficial encara està signat com a Patronat) s’han de fer llargues cues per compar la samarrreta oficial. Enguany han perdut una bona oportunitat de posar-se d’acord amb les botigues (per exemple, amb les d’esports) per vendre les samarretes sense haver de fer cua i sense que el Patronat (ai, no l’IMAC) hagi de contractar gent per atendre a la única botiga oficial que està oberta només 3 hores al dia (de 18 a 21h).

Remenant correus antics he repescat un cartell que es va publicar a "La Banyeta" de Les Santes d’enguany (2007).

Cada Festa Major la gent de la colla de la Momerota fan fotomuntatges de cartells de cinema per fer una mica de conya amb personatges i polítics locals. Aquest cop també ens va tocar sortir-hi als de la CUP.

Avui que és el dia dels innocents és un bon moment per repsescar aquest cartell on m’han fet sortir com a pirata del CUPrib amb en Xevi i la Carme. 

Des de la CUP de Mataró hem fet una pregunta al govern municipal sobre la presència de la Brigada Mòbil (antiavalots) dels Mossos d'Esquadra a l'Anada a Ofici de Les Santes, Festa Major de Mataró.

La pregunta és curta i clara:

"Enguany s'ha tornat a viure amb sorpresa i indignació la presència de Mossos d'Esquadra antiavalots a l'anada a ofici de Les Santes. La presència d'antiavalots desllueix el caràcter cívic i pacífic de la Festa Major de Mataró i lluny de garantir la convivència contribueixen a crear un clima violent i hostil.

Per tot plegat, des del Grup Municipal de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) preguntem: què motiva i qui ha decidit que en un acte festiu i pacífic, com és l'anada a ofici de Les Santes, hi hagi un desplegament ostensible i intimidatori de policies armats?"

Algú gosarà dir que hi són perquè jo vaig protagonitzar l'acte més violent de la història contemporània de Mataró: el plat de nata a la cara d'en Remigi Herrero en l'Anada a Ofici del 2001. Mentida. La Brigada Mòbil (antiavalots) dels Mossos la va posar el sr. Ramon Bassas quan va ser nomenat regidor de la policia, l'any 2004, si no vaig equivocat. Per tant, la presència d'aquests goril·les armats només està provocada per les paranoies i pel concepte de "seguretat" del sr. Bassas.

Els mitjans locals digitals se n'han fet ressò, però llegint eltotmataro.cat i capgros.cat sembla que parlin de notícies ben diferents. Quin dels dos esbiaixa la informació? Per què? També veig que el mitjà que més distorsiona augmenta l'audiència cada cop que publica una notícia de la CUP. Per què ens maltracten, doncs?

Tot i l'interès d'alguns comentaristes a mostrar-nos com un grepuscle marginal, resulta que les notícies que parlen de la CUP són de les més llegides i de les més opinades. Per què ens llegeixen, doncs?