Category: Uncategorised

Talment com si haguéssim retrocedit a l’Edat Mitjana, avui 23 de gener del 2010, les autoritats civils i les autoritats eclesiàstiques han presidit l’acte de beatificació d’un capellà, el dr. Samsó, a la basílica de Santa Maria de Mataró.

Aquesta coincidència del poder polític amb l’Església semblaria un fet arcaic propi de l’època medieval, però potser hi ha un fil conductor. La classe política actual està estretament vinculada a l’especulació urbanística (no cal posar exemples, oi?). I el beatificat també s’hi dedicava. Però el mossèn mataroní no requalificava terrenys sinó que venia parcel·les al cel a pams quadrats. Ens ho explica l’amic i company Miquel Torner, que cita les memòries de la Montserrat Julió.

Déu n’hi dó, amb els especuladors!

La CUP lamenta el joc brut i la imprudència del govern municipal from Joan Jubany on Vimeo.

Un quart d’hora abans del Ple de l’Ajuntament de dijous, l’alcalde Joan Antoni Barón va informar als caps dels grups municipals que ell mateix i el regidor d’Urbanisme Ramon Bassas estan imputats per dos pressumptes delictes, juntament amb una advocada de de l’Ajuntament. En el mateix ple, el regidor de la CUP, el company Xevi Safont-Tria va insistir que és el govern municipal (PSC-ICV-ERC) qui ens ha portat a aquesta situació. Ens hi ha portat per la seva prepotència, barroeria i manca absoluta de diàleg.

En Xevi ha recordat que la tardor del 2007 el flamant regidor d’Urbanisme Ramon Bassas ens va convocar per explicar-nos que la "única" solució per resoldre el conflicte de Can Fàbregas era el "trasllat" de l’immoble catalogat per posar El Corte Inglés en el seu lloc. Ho anomenaven “alternativa al tractament que s’ha de donar a la nau catalogada de la fàbrica fàbregas i de Caralt”.

Continue reading…

Donc això: bon dia!

Avui pot ser un gran dia i m’he llevat amb bon peu.

Entre Nadal i Cap d’Any he posat una ampolla de xampany a la nevera perquè s’anés refrescant. Tenia el pressentiment que els Reis Mags de l’Orient deixarien un bon regal a la ciutadania de Mataró. Però enguany sembla que s’han avançat un parell de dies i el regal gros l’han dut a l’alcalde en persona.

Fa més de dos anys i mig vaig posar una altra ampolla de xampany a la nevera. Aquella era per celebrar que l’Ajuntament no podria enderrrocar Can Fàbregas. Me la vaig haver de beure amb discreció i a contracor perquè l’alternativa a l’enderroc va ser el trasllat. Una capgrossada enlloc de la sensata rehabilitaticó de la nau  al seu lloc, tot adaptant-la a nous usos.

Can Fàbregas hauria estat compatible amb qualsevol nou ús: El Corte Inglés, l’escola de música, l’estació central d’autobusos, les oficines municipals centralitzades, un parc públic… o qualsevol equipament contemporani. Ho hem dit des del primer dia als (ir)responsables del govern municipal. I els hi hem dit que si en parlavem segur que ens podriem entendre i posar-nos d’acord. No han volgut ni tansols asseure’s parlar… i hem hagut de recórrer a l’aparell judicial.

Fa uns quants dies que no escric res al bloc. Però això no vol dir que hagi deixat de viure, o sigui de lluitar.

El 14 de novembre mig centenar de persones ens vam concentrar davant de Can Fàbregas, convocats per la Plataforma Salvem Can Fàbregas , per manifestar el nostre rebuig a un "trasllat" que no volem ni hem demanat. Malgrat que algú intenta confondre el personal, nosalres sno volem que es malgasti ni un sol cèntim per un trasllat inútil. És evident que Can Fàbregas és compatible amb El Corte Inglés o amb qualsevol nou ús que es vulgui donar al sector per revitalitzar el teixit urbà. La resta són mentides de mals governants genuflexionats davant les imposicions dels interessos privats de la multinacional.

El 22 de novembre he estat a l’acte públic de presentació de la nova CUP d’Arenys de Mar. L’alternativa rupturista de base municipalista continua escampant-se com una taca d’oli. A l’acte hi van intervernir, a part de la gent del públic que va voler prendre la paraula, en David Caldeira (company de la CUP d’Arenys de Mar), en Xevi Safont Tria (regidor de la CUP a Mataró), en Josep Manel Ximenis (regidor de la CUP a Arenys de Munt), en Pep Riera (pagès) i en Quim Cucurull (de la CUP d’Arenys de Mar).

L’1 de desembre la CUP de Mataró ha donat suport a les consultes populars del 13-D i ha constatat que la via constitucional espanyola està morta. Els companys Xevi Safont-Tria i Juli Cuéllar han explicat en roda de premsa que la dignitat de catalunya passa per la independència mentre donaven a conèixer els actes previstos amb motiu de l’aniversari de la constitució espanyola i de les consultes independentistes del 13 de desembre. Mentrestant, la caverna espanyolista de Mataró convoca un acte oficial de suport a la seva constitució.

  El 2 de desembre, aniversari de l’assassinat de la meva germana Helena, l’Associació que porta el seu nom ha lliurat el  II Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats. Aquest acte ens ajuda a mantenir viva la memòria de l’Helena a través d’una de les seves passions: la literatura. En aquesta segona edició el guardonat ha estat l’alacantí Joan-Lluís Moreno i Congost. Com l’any passat, editarem el llibre en col·laboració amb Tantàgora. El lloc on viu l’autor ens brindarà un bon motiu per fer la presentació del llibre a Alacant.

Des d’aquí, un agraïment a tota la gent que s’ha acostat a Can Palauet i que amb la seva presència han contribuït a mantenir viva la memòria de l’Helena Jubany.

El dia 4 de desembre, mentre a la sala de plens de l’Ajutnament es feia un acte oficial constitucionalista-espanyolista, més de quaranta persones convocades per la CUP ens hem concentrat davant la Casa Gran per manifestar el nostre rebuig a la Constitució espanyola i el nosre suport a la independència dels Països Catalans. Des del carrer hem donat el nostre suport a les consultes populars del 13 de desembre sobre la independència de la nació catalana.

Un acudit que explica un amic d’un amic:

Saps que sents quan truques a la CUP?

Surt la centraleta i diu: si vol ser atès en català premi 1; si vol ser atès en espanyol toqui el dos.

Aquest estiu hem viajat a Sardenya (l’Alguer inclòs) i després hem tornat als Països Catalans per Itàlia. Des de Nàpols fins a Ventimiglia, tot passant per Pompeia, Roma, Florència, Bolonya, Venència, Verona, Módena, Maranello, Gènova i Finale Ligure. Tot això fent nit en ostellos, els albergs de joventut italians, on dormir costa entre 12 i 20 euros per barba.

Després de navegar des de Porto Torres fins a Civitavecchia, vam fer una estirada amb cotxe fins a Nàpols, on vam arribar de nit. L’ostello napolità està molt malt indicat. Ens semblava que erem a prop però no l’acabavem de trobar, així que vaig baixar a preguntar.

En un aparcament de motos hi havia un noi assegut sobre una moto amb cara d’esperar la xicota que baixés del pis. M’hi acosto i li pregunto, tot ensenyant-li l’adreça escrita. D’entre la filera de motos aparcades apareix un altre noi, amb cara de més espavilat, que m’indica com arribar-hi: "tutto dreto e a destra" i es torna a ajupir amb una eina a la mà.

Estavem a mitja cantonada de l’ostello. Pujo al cotxe i hi fem via. Ens avancen els dos nois enfilats en una moto. El que va assegut al darrere ens saluda alegrement amb una mà. A l’altra hi porta una roda de Vespa que acaba de robar.

Quan arribem a l’Ostello veig una altra Vespa aparcada. La manera de lligar la roda (foto) em fa pensar que els nois de la moto no era la primera vegada que en pispaven una.

A Nàpols només hi hem estat un parell de dies. No hem tingut temps de comprovar si això de la Camorra és mite o realitat, però ens hem fixat que la policia no hi patrulla sola. Sempre que hem vist un cotxe de la policia, al darrere hi anava un vehicle de l’exèrcit.

Just el primer dia de Les Santes vaig anar a la perruquerria a fer-me retallar els cabells. Em vaig asseure i la noia em va preguntar allò de sempre: "Què t’hi faig?". I jo vaig cometre l’errror de respondre "Tu què em faries?". El pas següent el va marcar una màquina d’esquilar.

Després de molts anys m’he desprès dels rinxolets del clatell i ara vaig molt més frequet. Encara ara em trobo algú que no em reconeix. Per tant, quedeu tots avisats: m’he deixat prendre el pèl.

Una nit de Festa Major, un periodista ben connectat amb altes esferes m’explicava que la meva tallada de cabells va ser molt comentada en cercles policials i també entre la classe política local. Realment, hi ha gent amb poca feina, no?

El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró ha respost a la premsa local (Capgròs, El Punt, El Tot Mataró, Mataró Ràdio, TVM…) quan els periodistes li han preguntat per la nota de premsa on la CUP explicava que El Corte Inglés encara no ha comprat el solar de Can Fàbregas i que PUMSA ha regalat 9 milions d’euros a la multinacional dels grans magatzems.

El sr. Ramon Bassas (PSC) s’ha quedat sense arguments i ha recorregut a la mentida pura i dura. Ha dit: "No sé d’on treuen tanta imaginació els de la CUP. Hi ha una escriptura de compra-venda que hem vist, que hem signat i que hem tocat físicament".

Miri, sr. regidor d’Urbanisme, vostè té tot el dret a considerar-nos enemics a abatre, però mentir públicament per atacar-nos és caure molt baix per part seva.

Sr. Ramon Bassas, m’atreveixo a proposar-li un repte:

– Si es demostrés que el que van signar PUMSA i El Corte Inglés el 2 de juny del 2009 és una escripura de compravenda, voldria dir que la CUP i jo mateix hem dit una mentida. En aquest cas, jo personalment em comprometo a abandonar la lluita per salvar Can Fàbregas: deixaré la Plataforma i em donaré de baixa com a militant de la CUP.

– Si en canvi es demostrés que el que van signar PUMSA i El Corte Inglés el 2 de juny del 2009 és un compromís de futura compravenda (tal com diu la nota de la CUP), voldria dir que el mentider és vostè. En aquest cas, li proposo que vostè, sr. Bassas, dimitieixi com a regidor d’Urbanisme.

Accepta el repte?

Aclarir qui és el mentider serà molt senzill. Només cal fer pública l’"escriptura pública" que vostè diu que ha tocat físicament i que jo, a més de tocar-la, he llegit.

Sí senyor, la Cinta ja ha après a anar sola en bicicleta. Ep, i sense rodetes. Vam estar força temps parlant sobre si ella ja estava preparada per aprendre’n o encara no. Després de donar-hi moltes voltes vam acabar tirant pel dret. Què caram, s’aprèn a anar en bicicleta anant el bicicleta!

El dia que vam treure les rodetes la Cinta va sentir pànic. Ella, com deu passar a tots els nens i nenes, es veia fotent-se una pinya i amb les dents trencades, talment com si s’hagués d’estimbar per un penya-segat.

Afortunadament, les úniques dents que li han caigut a la Cinta són les de llet que, com deu passar a tots els nens i nenes, ha canviat per les de debò.

Jo, per motius que no tenen a veure amb el ciclisme, ara tindré més temps per anar en bicicleta amb la Cinta. Ella sí que es mereix que li dediqui el meu temps.

Ahir vam fer l’assemblea general de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Entre les moltes dades analitzades, m’ha cridat l’attenció el fet que la cooperativa és una fórmula d’empresa resistent a les crisis com la que patim ara.

El 2008 l’atur va arribar al 17%. La pèrdua de llocs de treball a les cooperatives només va ser d’un 1,8% (a les Societats Limitades un 21,8% i a les Societats Anònimes un 11,1%).

Un 52,2% de les cooperatives segueixen en funcionament 5 anys després de la seva creació. El 50% de les societats mercantils desapareix 2 anys després de la seva creació.

Gent que hi ha pensat més que jo, com l’amiga Martina Marcet, veuen en la fórmula cooperativa com Un motor per al desenvolupament d’un marc postcapitalista.