Sí senyor, la Cinta ja ha après a anar sola en bicicleta. Ep, i sense rodetes. Vam estar força temps parlant sobre si ella ja estava preparada per aprendre’n o encara no. Després de donar-hi moltes voltes vam acabar tirant pel dret. Què caram, s’aprèn a anar en bicicleta anant el bicicleta!
El dia que vam treure les rodetes la Cinta va sentir pànic. Ella, com deu passar a tots els nens i nenes, es veia fotent-se una pinya i amb les dents trencades, talment com si s’hagués d’estimbar per un penya-segat.
Afortunadament, les úniques dents que li han caigut a la Cinta són les de llet que, com deu passar a tots els nens i nenes, ha canviat per les de debò.
Jo, per motius que no tenen a veure amb el ciclisme, ara tindré més temps per anar en bicicleta amb la Cinta. Ella sí que es mereix que li dediqui el meu temps.
