La revista Cooperació Catalana ha publicat l’artice "Cooperativisme a cop de clic i disseny a cop de traç", on l’amic David Fernàndez explica la trajectòria de Clic Traç, la cooperativa on treballo des de fa quinze anys.
Cooperativisme a cop de clic i disseny a cop de traç"
La cooperativa Clic Traç de Mataró, dedicada al disseny gràfic i la comunicació visual, complirà l’any vinent quinze anys de trajectòria. Lluny sembla quedar el 1995, les primeres webs arcaiques o la composició de fotolits. Quinze anys, 5.475 dies després, en què el desenvolupament vertiginós de les noves tecnologies i la consolidació del projecte cooperatiu l’han convertida, integrada per sis socis, en l’estudi de disseny gràfic de referència que és i en el qual qualitat, equip humà i professionalitat condensen una reeixida experiència cooperativa. De tot plegat, n’hem parlat amb en Joan Jubany, dissenyador gràfic, i la Laura Albets, responsable d’administració i comptabilitat.
Ben bé quinze anys i molts canvis. De la “pedaçaria general” de fer de tot en un petit espai a voltes impracticable, al salt de consolidar l’estudi de disseny en tot un edifici cooperatiu al bell mig de la plaça de l’Ajuntament de la capital del Maresme. Entremig, exactament, més de cinc mil dies. És la història de Clic Traç, SCCL.
Nascuda inicialment com a branca especialitzada en serveis gràfics al si de la cooperativa Datum, també mataronina i dedicada als serveis informàtics, aviat va haver d’aprendre a emprendre el vol. L’espai físic de treball —un raconet de despatx—, que s’empetitia per moments, la incorporació de nous socis o el creixement de l’activitat els va dur a esdevenir Clic Traç.
Cooperativa des de la primera passa. “Això restava clar i era una qüestió de principis”, afirma en Joan Jubany. “Teníem molt clar que volíem una organització democràtica i avançar cap a models igualitaris; el model d’empresa mercantil capitalista no convencia a ningú i ens motivava l’autoorganització cooperativa en comptes de treballar per a altri.” Cal dir que el bagatge cooperatiu de la comarca hi ajudava. “El cooperativisme no era pas nou per a nosaltres, no ens era pas desconegut; és patrimoni, amb una forta presència, de tota la comarca.” L’amistat amb en Pep Manté i els vincles amb el teixit cooperatiu, i l’acompanyament del Col·lectiu Ronda amb un primer contacte amb David Santacana, que va passar el relleu a l’Oriol Bota, el seu assessor de capçalera, van fer la resta per posar la primera llavor fèrtil.
Com en tot naixement, com en tot creixement, a l’ordre del dia hi cabien —hi caben encara, afortunadament— les gestions de les contradiccions i de les dificultats de creure en allò que fas. Fent retrospectiva, no eviten de riure quan recorden la incorporació de la Laura en tasques de comptabilitat i administració. Els estranyava haver de contractar algú que no fes disseny gràfic. Els costava assumir-ho. Avui, sense embuts, és unànime el record quan assumeixen que automàticament van descobrir que havien fet la millor inversió feta mai per Clic Traç. “Els dissenyadors aporten disseny, i la gestió, gestió: el model anterior era inoperatiu. I la resposta òptima sempre és saber generar equips on cadascú aporti allò que sap fer millor.” Riuen també quan l’aposta per una cooperativa els venia definida per un treballador que no volia esdevenir-ne soci: “El problema us l’heu buscat vosaltres. Jo tinc tots els avantatges de la cooperativa, el mateix salari, i no haig d’aportar-hi capital, ¡ni resistir assemblees ni consells rectors!” D’aleshores ençà, només simbòlicament, el sou del soci i el del treballador difereix mínimament en una cooperativa on l’escala salarial és igualitària i tothom cobra el mateix.
Continue reading…