Monthly Archive: juliol 2008

Les meves Santes: 27 de juliol (dia III)

El regidor de la CUP Xevi Safont-Tria mudat per anar a Ofici. 27 juliol 2008 2/4 de 10 del matí: M’acosto a l’Ajuntament a veure el "meu" regidor l’únic dia de l’any que es muda per fer l’Anada a Ofici. En Xevi participa com a comparsa en l’anada, però no fa pas l’entrada a l’església. És l’únic dels 27 regidors que es queda a la porta del temple religiós. Fa uns quants anys que el regidor dels PSC-PSOE Ramon Bassas va decidir incloure elements violents (antiavalots dels Mossos d’Esquadra) enmig de la nostra Festa Major. Avui els cap dels policies autonòmics ha estat a punt de provocar un incident quan ha intentat detenir-me o retenir-me perquè li ha molestat una foto que he fet . El que li hauria d’haver molestat és que es pugin fer fotos com aquesta. El que li hauria de molestar és que un dels seus homes porti la pistola tunnejada com la porta.

10 del matí: Jo també em quedo a la porta de la Missa de Les Santes. Aprofito per anar a visitar la meva iaia. Ella sí que segueix la missa des de casa a través de Televisió de Mataró.

L'Herald i Les Trampes en la Desfilada de Festa Major. 27 juliol 2008. 1 del migdia: Torno a la basílica de Santa Maria, aquest cop amb els meus fills, la meva companya i la meva fillola colombiana (amb sa germana i la seva mare). Anem a veure com deixen anar els coloms després del repic de campanes. Les campanes repiquen mentre a la porta de l’església treuen a passejar les suposades relíques de les santes Juliana i Semproniana. I dic suposades perquè un bon amic ben documentat m’ha explicat que en ralitat sembla que són ossos d’animal, i no pas de persona humana. Me n’informaré amb detall i ja us ho eplicaré aquí al bloc. Avui és el dia que també desfilen l’Herald i les Trampes (foto). Acompanyem la Desfilada de comparses fins l’Ajuntament, on tot el bestiari festiu fa la dormida. Una dormida dura de seguir sota el sol imponent de les dues del migdia.

Banda de l'Agrupació Musical del Maresme tocant al saló de plens de l'Ajuntament de Mataró. 27 juliol 2008. Quarts de tres del migdia: Acabada la dormida, entro amb els meus fills al saló de plens de l’Ajuntament. A aquesta hora cada any la gent de les comparses i la banda s’afegeixen als regidors i ocupen la sala de plens de forma festiva. La banda toca, la gent balla i s’hi serveixen refrescos. Quan jo erra petit mon pare també ens havia colat algun any en aquesta festa en petit comitè.  Acabada l’última peça anem a dinar a ca’ls sogres, on avui ens hem convidat.

el Drac de Mataró a La Passada de Les Santes. 27 juliol 2008. Quarts de 7 de la tarda: Amb la Carla i els nostres fills anem a La Passada. És la cercavila més llarga de la nostra Festa Major. Avui desfilen totes les comparses. La canalla és qui tria a quin bestiari acompanyem durant el rrecorregut. Aquest any ha tocat Drac, Momerota i Diablesses. Els menuts estan fascinats amb el foc. Ens empassem la dormida de les figures fins al darrer ball d’en Robafaves. Els nostres fills es demanen un frankfurt de la cantonada de La Riera però passem per casa per fer el sopar dels pares.

Castell de focs artificials de Les Santes de Mataró. 27 juliol 2008. 1/4 d’11 de la nit: Quedem amb mon pare a casa nostra per baixar plegats fins a la platja a veure el Castell de focs artificials. Avui és aquella nit quela majoria de cases de Mataró queden buides perquè tothom baixa a mar a veure els focs. Seguim la marabunta de gent. Hi ha un petit coll d’ampolla al pas sotarrani, però arribem a la platja a temps de veure els focs ajaguts a la sorra. En 20 minuts es cremen (literalment) uns cinc milions de les antigues pessetes. Ooohhhh!!!

Joan Jubany Lorente menjant xídria. Foto Joan Jubany Mulet. 27 juliol 2008. 2/4 de 12 de la nit: Sarau a la platja. Nosaltres anem a buscar un tall de xindria per a cadascú. La meva tieta Montse i el meu fillol Pol col·laboren en la parada de xíndries. Boníssimes i molt refrescants.

Cap a mitjanit els menuts cauen en rodó morts de son. Ara arriba l’autèntic viacrucis de Les Santes. Dur a coll una criatura totalment adormida (pes mort) des de la platja de El Callao fins a casa nostra. I tot pujada…

Els Mossos segresten l’anada a ofici

Cordó dels Mossos d'Esquadra antiavalots a l'Anada a Ofici de Les Santes, Festa Major de Mataró. 27 juliol 2008. Avui hem celebrat l’Anada a Ofici, un dels actes emblemàtics de Les Santes, Festa Major de Mataró. Hi he anat, com acostumo a fer. Però aquest han han volgut endur-se’m. Tothom que hi hem assistit ens hem trobat amb un desplegament els antiavalots dels Mossos d’Esquadra a la porta de la Basílica de Santa Maria. Porres i pistoles per "protegir" (dels mataronins) els gegants i figures festives dels mataronins (uns ninots de cartró) i les autoritats mataronines.

Igual que desenes de persones perplexes, n’he fet alguna foto. Em sobtava veure individus amb pistola i cara de pocs amics enmig de la celebració de la nostra Festa Major.

Detall de la cultata de la pistola d'un Mosso d'Esquadra. Mataró, 27 juliol 2008. M’ha cridat l’atenció una petita enganxina a la culata de la pistola d’un dels Mossos d’Esquadra. [Aclariment: l’enganxina és una "personalització" feta per l’agent sobre una arma reglamentària del cos. Aquesta pistola és pública, l’hem pagada a parts iguals amb els nostres impostos tant l’agent que la porta (i que l’ha tunnejat) com tu o jo]. I m’hi he apropat per fer una foto. He notat unes mans que m’empenyien. Era el cap de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra. Li he explicat que tant jo com l’objecitu de la meva càmera estavem a la via pública i que tinc dret a fer fotos. Llavors m’ha dit que em feia fora perquè "estàs al mig del pas", quan resulta que ell estava al mateix lloc que jo (una miqueta més al mig, fins i tot).

He estat fent petar la xerrada amb diversa gent coneguda fins que, a la porta mateixa de l’església he notat una mà que m’oprimia l’espatlla i una veu a cau d’orella que em deia:

El cap dels Mossos d'Esquadra em diu – Faci’m el favor d’acompanyar-me.

Era un altre cop el cap de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra.

– Jo no l’he d’acompanyar enlloc si no m’explica per quin motiu hauria de fer-ho.

La mà m’apreta més fort i repeteix:

– Que m’acompanyi li he dit!

– Expliqui’m el motiu i potser llavors ho faré.

– Estàs molestant els meus homes.

– Doncs així no l’he d’acompanyar enlloc perquè jo no he molestat ningú. Estic de Mesta Major.

Llavors m’ha agafat amb els dos braços i m’ha estirat per endur-se’m cap al racó on tenien aparcades les furgonetes. M’he desempallegat d’ell i he entrat cap a dins la basílica de Santa Maria (que és el que intentava fer abans que em poséssin les mans a sobre). L’home s’ha anat posant cada cop més nerviós i m’anava intentant agafar a la força.

Just en aquest moment ha aparegut el cap de torn de la Policia Local. Amb encert li ha demanat al cap dels Mossos que em tragués les mans de sobre i ha preguntat què passava. El Mosso ha continuat amb la pel·lícula que estava "molestant els meus homes" i jo he deixat clar que no he molestat ningú. No he adreçat la paraula ni tansols he mirat (ni amb bona ni amb mala cara) cap d’aquests individus armat. He fet alguna foto, com han estat fent desenes de persones.

També ha arribat en Xevi Safont-Tria, el regidor de la CUP per veure què passava.

Finalment el cap dels Mossos ha vist que estava ficant la pota i ha acabat desistint la seva actitud bel·ligerant.

Felicitats, sr. Ramon Bassas!

Només em queda felicitar el regidor de Via Pública que va tenir la brillant idea de posar gent armada enmig de la nostra Festa Major.

Bassas va reconèixer davant el Ple de l’Ajuntament que la idea era seva, i ho va atribuïr al ja famós plat de nata a la cara d’un regidor. Però oblida que l’any següent al "plat de nata" no hi va haver antiavalots i vam tenir la festa en pau, com sempre l’hem tingut. Els antiavalots els va portar ell quan el van fer regidor dels assumptes de la policia.

Enhorabona, sr. Bassas, ha aconseguit crear crispació i conflictes allà on no n’hi havia.

Després d’anar a casa hi he tornat al migdia i m’han explicat que finalment els Mossos han acabat generant aldarulls amb gent jove passada de voltes. Es veu que hi ha hagut batussa i el policies s’han endut dos dels joves. Sense antiavalots això no hauria passat.

Felicitats de nou, sr. Bassas. Posant anti(?)avalots al mig de la festa ha aconseguit generar avalots. Això és el que vostè volia, oi?

Les meves Santes: 26 de juliol (dia II)

Aquest 2008 em perdo els actes matinals del 26 de juliol. He d’anar a Molins de Rei a una trobada de CUPs.

Nens i nenes palestins acollits a Mataró pel Casal Fèlix Cucurull. 26 juliol 2008 Avui la gent del Casal Fèlix Cucurull acollim una colla de nenes i nens palestins. Jo arribo a Mataró quan ja ha començat el dinar amb els nens i nenes palestins al Casal Aliança del carrer Bonaire. Però vaig a casa, on tinc el meu fill i la meva filla "fets caldo" pel ritme de Les Santes que va començar ahir. Aconsegueixo que facin la migdiada, fet poc habitual a casa nostra. És la única manera que aquest vespre aguantin el ritme.

A mitja Postal de Gegants ens acomiadem dels nens i nenes palestins que han passat el dia amb nostaltres a Mataró, inclosa una rebuda institucional a l’Ajuntament.

La Momeroteta al Correguspira. Mataró, 26 juliol 2008. Els meus fills de 6 i 4 anys no es volen perdre el Correguspira, el correfoc dels menuts. Els primers anys, els meus fills xalaven amb els gegants i els nans, però arriba una edat (a partir dels 3 anys)  que descobreixen el foc i els torna bojos. La Cinta, de 6 any, ja comença a passar-ho més bé a la miniruixada (Esquitxadeta, en diuen) refrescant que hi ha a la plaça de Santa Maria.

Esperant el concert de Marrinxa a la plaça de l'Ajuntament. Mataró, 26 juliol 2008. Per sopar, les criatures un framfur de la cantonada de La Riera. Els pares un bon entrepà de l’Atzucac. El temps just per sentir les proves de so i els dos primer temes del Concert de Marrinxa. El concert promet. Deixem una plaça de l’Ajuntament plena de gent amb ganes de festa. Les meves criatures es fan portar al llit a la una tocades.

Les meves Santes: 25 de juliol (dia I)

Circ al nou Parc Central de Mataró. 25 juliol 2008. Aquest any hi ha la novetat del circ al Nou Parc Central. Hi anem a treure el nas amb la canalla. Però només podem fer això: treure el nas. Hi ha més públic que lloc per encabir-lo. Molts coneguts entre els pallassos i artisttes. Entre d’altres hi ha la colla que han estat fent sessions de cabaret a Can Fàbregas.

Cartells de Maulets per una Festa Major sense la bandera espanyola. Mataró, 25 juliol 2008. Encara que els darrers anys el cartell oficial diu que Les Santes són el 27 de juliol (i prou), jo sóc dels que defensen que la nostra Festa Major comença el 25 de juliol (amb l’aperitiu del dia 24) i s’acaben el dia 29. El cas és que, Les Santes comencen amb La Crida (pregó) feta des del balcó de l’Ajuntament. Com ja és tradició els Maulets porten estelades i cartellets (no massa grans per no tapar la visibilitat del públic) on demanen poder celebrar la festa en pau sense la presència de la bandera espanyola.

Jo hi sóc, però amb un dels meus fills a coll-i-be perquè pugui veure les figures com fan els seus balls. Aquest any els okupes de La Fibra també s’hi han presentat amb una gran pancarta… i la gent que volia veure els gegants com ballen els han xiulat. A mi em sembla que el sistema bo és el que fan servir els Maulets.

Safont Jones i el regnat de la bandera espanyola Per mi, més esperat que el discurs de l’Alcalde ho és l’aparició de La Banyeta, el fanzine de la colla de la Momerota. És boníssim i m’hi parteixo el pit de riure. Durant un grapat de dies el tinc al costat de la tassa del wàter per anar llegint les perles que hi ha publicades. En la primera fullejada ràpida em cirden l’atenció els fotomuntatges de cartells de cinema. Aquest any la gent de la CUP protagonitzem Safont Jones i el regnat de la bandera espanyola.

Els pirates del CUPib L’any passat ens van fer protagonitzar Pirates del CUPib, el cofre del vot mort. En diferents cartells (boníssims) hi queden retaratats tots els polítics i alguns tècnics de l’Ajuntament de la ciutat. El meu amic Ramon Bassas, per posar un exemple a l’atzar, aquest any protagonitza el cartell de Bassatouille (ba-sa-tui), Se muere por ser alcalde.

Pàgina 4 de La Banyeta del 2008. La publicitat del fanzine tampoc té pèrdua. A la pàgina 4, per posar un cas, s’hi anuncia una beguda que la gent de fora de Mataró coneix com a Martini. L’anunci diu "No Cernuda, No party". Cada cop que el veig em parteixo el pit de riure.

La segona secció fixa que trobo més bona són les Preguntes Sense Resposta. Un parell de perles (que són 8) com a botó de mostra (també seleccionades a l’atzar, eh?):

Si ara hi treballarà en Cernuda, GINTRA es passarà a dir GINTRÒNIC?

Algú més té tiets que siguin amos de parcel·les al mig de Mataró i no ho sap?

A banda dels pits de Sara Escriu, quin altre interès té Maresme Digital?

Si en Mia Castellví nada d’esquena a la platja, la gent es pensa que hi ha un tauró?

S’ha d’agafar torn per anar al llit amb l’Alícia Romero o n’hi ha prou emborratxant-la?

Per què no ha plegat en Ramon Bassas en comptes de l’Antoni Bassas?

Si a en Cernuda li pagaran 60.000 euros per anar una nit borratxo, quants calers li deuen a en Miguelete?

On compra la roba de mudar en Safont-Tria? A l’Arca o a l’Humana?

La resta del fanzin me’l vaig llegint tranquil·lament assegut a la tassa de wàter. No en conec els autors intel·lectuals (ni hi tinc res a veure), però jo signaria tots els continguts de la publicació. Enhorabona, momeroters!

Afortunadament, aquest any les noves (?) tecnologies permeten que tothom pugui gaudir d’aquesta meravellosa publicació. Te la pots descarregar en format PDF des del web www.momerota.org.

Però a la nit arriba el primer plat fort de la Festa Major de debò. Sortim amb la meva companya i els meus fills al Desvetllament Bellugós, que hem trobat molt (massa) massificat. I tot seguit ens hem enganxat al Correfoc fins que la canalla ha aguantat. A l’alçada del carrer Argentona ens hem desviat cap a casa i… a dormir, que demà continuem.

Les meves Santes: 24 de juliol (dia 0)

Samarreta alternativa: Les Santes, per una Festa Major popular! (juliol 2008) La nit del 24 de juliol cada any tenim l’aperitiu de Les Santes, Festa Major de Mataró. Es tracta del concert d’havaneres a la platja. És l’excusa per baixar a la platja i tenir un primer contacte (sovint retrobada després de molt de temps) amb amics i coneguts.

Aquest any hi he baixat amb els meus dos fills i ha estat això: un aperitu de Les Santes.

Habitualment, les setmanes anteriors a Les Santes dissenyo una samarreta alternativa que editem la gent independentista. Aquest any tampoc ha estat l’excepció. I el dia 24 ens arriben les samarretes noves de trinca amb el lema Les Santes, per una Festa Major popular!

A la botigueta oficial que munta el Patronat de Cultura (ai, no que ara és l’IMAC, tot i que el programa oficial encara està signat com a Patronat) s’han de fer llargues cues per compar la samarrreta oficial. Enguany han perdut una bona oportunitat de posar-se d’acord amb les botigues (per exemple, amb les d’esports) per vendre les samarretes sense haver de fer cua i sense que el Patronat (ai, no l’IMAC) hagi de contractar gent per atendre a la única botiga oficial que està oberta només 3 hores al dia (de 18 a 21h).

Acollim nens i nenes palestins a Mataró

Acollida de nens i nenes palestins a Mataró Demà dissabte dia 26 de juliol venen a Mataró un grup de nens i nenes palestines dins el projecte Vacances per la Pau 2008 que organitza la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC).

El Casal Fèlix Cucurull de Mataró, juntament amb la IAC, hem organitzat les següents activitats pel dissabte 26 de juliol: Continue reading…

Ens dónen la raó: PUMSA especula irregularment

PUMSA vol especular irregularment amb l'arribada de El Corte Inglés Acabem de saber que la CUP tenia raó a l’hora de dur l’Ajuntament als tribunals per una operació espceulativa relacionada amb l’intent d’aterratge (forçós) de El Corte Inglés a Mataró.

L’Ajuntament va vendre a PUMSA el dret a especular amb uns horts comprats l’any 1920 (i que ara són carrers) quan aquests siguin reconvertits en "dret a aprofitament". Des de la CUP vam presentar un recurs (PDF) davant el Ple, que va ser rebutjat amb els vots del PSC+ICV+ERC. Llavors vam anunciar que duriem el cas als tribunals.

Ara, però, hem conegut que la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya ens dóna la raó. En un informe desfavorable (PDF) no li permet a l’Ajuntament fer la venda per 7.060.000 euros (més de mil milions de pessetes) argumentant els mateixos motius que nosaltres:

– L’Ajuntament no pot vendre una cosa que no té.

– L’Ajuntament no pot vendre directament patrimoni públic (que no és dels qui manen sinó de tota la ciutadania) sense unes mínimes garanteis legals com ara la pública subhasta.

L’informe va arribar a l’Ajuntament el 18 de març i se’ns ha amagat aquesta informació. Ens n’hem hagut d’assabentar a través dels tribunals. Això és"trasnparència" en el govern?

Aixó doncs, comencem bé la singladura judicial per aturar l’atemptat que volen cometre contra Can Fàbregas i de Caralt (patrimoni col·lectiu de la ciutat) per beneficiar una multinacional estrangera (de Madrit).

Se m’ha jubilat l’advocat

Pep Manté en la festa de la seva jubilació. Can Fulló, 19 juliol 2008. Aquest dissabte he estat a Can Fulló a la festa de jubilació d’en Pep Manté, en Joan Lluís Jornet i en Francesc Gallissà. Tots tres deixen el Col·lectiu Ronda en haver fet 65 anys.

En Pep, a més de veí i amic, ha estat el meu advocat de referència. La relació client-professional amb ell va començar quan em va treure de la presó quan jo tenia 16 anys (ara ja en fa 21). No em va fer només d’advocat: també em duia informacions fresques a la garjola i es va implicar intervenint en un acte públic per la meva llibertat. Aquest cas es va arxivar el 1992.

Des de llavors li he anat donant una mica de feina. Recordo haver-lo tret del llit a hores intempestives de la matinada (i s’ho deixava fer sense fallar-nos) per assisstir-nos a comissaria. Altres cops l’hem fet treballar en dies laboralment festius, com el 12 d’octubre.

A part de les visites sempre reconfortants a comissaria (ajuda molt trobar una cara coneguda allà dins), també m’ha assistit en un grapat de judicis, com aquest i uns quants més que aniran arribant a la secció "batalletes".

Ens ha redactat també una colla d’escrits d’al·legacions, com quan l’alcalde Manuel Mas ens va clausurar el local de Maulets amb abús de poder i traïdoria.

La banda de l'Agrupació Musical del Maresme a la festa de jubilació d'en Pep Manté. Can Fulló, 19 juliol 2008 Professionalment, en Pep també ha estat un punt de consulta i consell, com quan un jutge de l’Audiencia Nacional espanyola em volia imputar per pressumpta pertinença a Terra Lliure. O quan l’alcalde de Mataró em va agredir físicament amb les seves pròpies mans.

Un suport com a advocat que no té preu, tot i que alguns li han volgut fer pagar… amb bombes al seu despatx per "rojo y separatista".

Gràcies, Pep, per l’assistència que m’has donat en el meu vessant d’activista polític.

Gràcies, Pep, per l’assistència que ens has donat a la familia en el moment més dur de les nostres vides: l’assassinat de l’Helena.

Gràcies també, Pep, per la teva sincera implicació amb la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt .

Amic, et desitjo una llarga i feliç jubilació. Com a client quedo a les bones mans del teu "harem de Mataró". Però com que d’amic no et jubiles, ja ens anirem trobant.

Apa, trempat, una abraçada i fins aviat.

PD: I, escolta company, em sembla que el metge et devia receptar la crossa per recolzar-t’hi… no pas per fer-la servir de batuta per dirigir la banda, oi? 😉

Cernuda, “Gràcies pels serveis prestats”

Regal dels Maulets de Mataró per al coronel Giménez-Cernuda. 15 juliol 2008 Ahir l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Barón, va donar per resolt el Cas Cernuda. El cap de la Policia Local de Mataró, el coronel Giménez-Cernuda, va ser condemnat per un tribunal després de ser enxampat mentre conduïa en estat d’embriaguesa. Això seria una anècdota si no haugés derivat en el "Cas Cernuda-Clemente-Bassas" (cap de la Policia Local, advocat de Via Pública i regidor de Via Pública, respectivament). El tercer ha passat de puntetes sobre l’afer. El segon va ser "ventilat" amb una "falta lleu". I el tercer s’ha resolt de la següent manera (El Punt):

Giménez-Cernuda serà suspès de sou i feina durant un any i un dia. Segons la versió oficial ell mateix ha renunciat al càrrec. I el govern el recol·loca tot creant-li un nou càrrec de confiança com a "Cap de servei" de l’empresa municipal GINTRA, amb un sou brut anual de 60.000 euros. Continuarà treballant ben a propet (al mateix edifici) que l’exregidor de Via Pública Ramon Bassas.

Ho trobo ES-CAN-DA-LÓS!

Un zero per al govern del PSC-PSOE.

Pancarta de Maulets davant la seu de la Policia Local de Mataró. I un deu per als Maulets, que avui han fet una acció per agraïr a Giménez-Cernuda "els serveis prestats a la ciutat". Li han portat un present en nom de la ciutadania de Mataró: un lot de begudes alcohòliques. Els policies de la porta s’han quedat atònits mentre els maulets explicaven el motiu de l’acció amb el suport d’una pancarta on es pot llegir:

"Ajuntament de Mataró, servei de col·locació. És igual el que facis, sempre hi haurà un lloc per a tu".

Felicitats, Maulets.

Can Fàbregas s’obre camí als tribunals

Can Fàbregas i de Caralt. Mataró En el cas de Can Fàbregas i de Caralt, el tripartit que governa a l’Ajuntament de Mataró (PSC, ICV i ERC) ha mantingut sempre tancada la porta del diàleg i ha anat tancant portes a la via administrativa. A principis d’aquest 2008 no ens ha quedat altre remei que obrir la via judicial. Des de la Candidatura d’Unitat Popular ja hem obert tres causes relacionades amb Can Fàbregas als jutjats:

1). La compra-venda de terrenys entre PUMSA i l’Ajuntament per especular amb el solar on volen entaforar El Corte Inglés. És el tema dels horts comprats l’any 1928, que ara són carrers però que n’agafen el dret a edificar (que no es pot exercir enmig d’un carrer) i el situen a l’illa de Can Fàbregas. Just on volen construir el centre comercial. Just en el terreny que més es "revaloritzarà" econòmicament (que no pas arquitectònicament). Causa portada als tribunals el maig del 2008.

2). L’autoanomenat "informe" del Secretari General de la Generalitat (càrrec polític) que és l’únic paperet en el qual el govern justifica tota l’estratègia del "trasllat" sense descatalogació. Causa portada als tribunals.

3). L’afer de la participació de l’actual regidor d’Urbanisme en un cas en el qual la llei l’obligava a abstenir-se de participar-hi (no només de votar-hi) per la serva vinculació familiar amb els propietaris de la finca. Els oncles del regidor es van enriquir just després que el solar fos adjudicat a El Corte Inglés. Causa portada als tribunals el 8 de juliol de 2008.

I dijous en Xevi va anunciar al Ple que presentarem també un quart contenciós als tribunals . Aquest encara no el podem presentar fins que la modificació que es va fer en el Ple de juliol tingui el vist-i-plau de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona:

4). El Pla de Millora Urbana PMU-06 que pretén edificar El Corte Inglés sobre els fonaments de Can Fàbregas i de Caralt.

Per tant, la CUP ja ha obert tres causes als tribunals i n’hi ha una altra de pendent d’esgotament dels tràmits administratius. Paral·lelament, el Síndic de Greugesdos expedients oberts, un a petició de la Plataforma Salvem Can Fàbregas i una altre a petició meva.

Com que la CUP està personada en l’afer, hem conegut que hi ha com a mínim cinc contenciosos més als tribunals presentats per diversa gent contra el Projecte de reparcel·lació del PMU-001d, àmbit Ronda Barceló – illa Fàbregas i de Caralt.

Properament també farem "estrenar" al govern el nou Reglament del Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Mataró, que van aprovar amb el vot en contra de la CUP. Però d’això ja en parlarem. 

Jo també vull ser no-nacionalista

Faig meu un escrit d’en Toni Rico perquè jo no em sabria explicar millor: 

Vull ser no-nacionalilsta

Espanyolistes a Mataró. Foto Capgros."Ho dic amb totes les conseqüències: vull ser no-nacionalista. Aquests dies he comprovat que tot allò que jo vull i desitge pel meu país, passa exclussivament per declarar-me no-nacionalista.

Mirant la televisió he pogut comprovar com si eres no-nacionalista pots portar la bandera de la teua nació pintada a la cara, clavada en un pal o, fins i tot, en forma de samarreta.

Si eres no-nacionalista pots tenir selecció nacional pròpia, competir en competicions internacionals amb d’altres països i nacions del món, en igualtat de condicions.

Si eres no-nacionalista tens dret a tenir un estat propi i a dotar-te de les eines necessàries per mantenir la independència del teu país respecte a la resta del món.

És més, si eres no-nacionalista tens dret a que un grupet d’individus autoproclamats com a intel·lectuals redacten un manifest on es diu que la teua llengua majoritària i hegemònica està en perill d’extinció!!

Un moment: tot això no és fruit del nacionalisme? Supose que tots els historiadors, sociòlegs i antropòlegs del món porten molts anys equivocant-se. Nacionalisme, doncs, és tot això que he comentat però [quan ho intenta fer] aquell que no té dret a existir. Llavors si que és nacionalisme/nacionalista dolent amb cua i banyes. Els espanyols ens ho diuen cada dia: amén.

Fuster deia que "era nacionalista en la mesura que els altres l’obligaven a ser-ho". Potser a partir d’ara els catalans haurem de dir que "som no-nacionalistes en la mesura que ens obliguen a no ser-ho". Pensem-hi i preguem perquè Alemanya acabe d’una vegada per totes amb aquesta onada espanyolista de nacionalisme asfixiant."

Però en Toni no deu saber pregar prou, i diumenge es va desfermar la furia roja a Mataró. L’amic Juli també analitza millor que jo el que s’amaga darrere els aldarulls dels oficialment anomenats incontrolats.

Espanyolisme a Mataró

Espanyolisttes a Mataró. Foto: capgròs."Espanyolisme i feixisme desbocats. Masclisme i catalanofòbia sense embuts. Violència i incivisme sense contenció. Això és el que vàrem patir ahir a Mataró quan una gernació de ciutadans va ocupar els carrers del centre per "celebrar" la victòria de la selecció espanyola de futbol a l’Eurocopa.

Ahir es va constatar amb total nitidesa que som una ciutat socialment fracturada que alimenta l’alienació nacional, de classe i de gènere d’una part important de les classes populars.

Ahir es va palpar el fracàs de les polítiques catalanistes (?) i de cohesió social (?) practicades durant 30 anys de governs municipals del PSC. A les seves mans Mataró s’ha convertit en una ciutat desarrelada, amorfa i anòmica; els ingredients ideals perquè germini el feixisme.

Ahir va quedar palès que hi ha un conflicte social i nacional no resolt. Si seguim tapant-nos els ulls i negant la realitat acabarem en una reserva índia o condemnats a viure en comunitats enfrontades -tipus Ulster."

Espanyolisme és feixisme

He vist que en els fòrums del capgròs (fa temps que no hi escric) s’ha obert un creuament d’insults entre espanyolistes i catalanistes. Algun català ha caigut en el parany de creuament de desqualificatius de baix nivell, però no cal.

Els espanyolistes moderats parlen d’extremismes a cadascun dels "nacionalismes". Però jo no puc concebre que es posi al mateix sac feixisme i independentisme. És com parlar de "intel·ligència militar" (dues paraules antagòniques usades com a complementàries).

Albert Einstein va raonar: "Tots som molt ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses".

Jo diria que el que passa és que no tots els "nacionalismes" (o "no-nacionallismes", com prefereixis) es fonamenten en les mateixes coses.

Jo deixaré de ser independentista el dia que jo pugui exercir plenament com a català al món, i punt. En canvi, l’espanyolista basa el seu discurs identitari en la negació de l’altre ("tu no pots ser català i prou" o "tu també ets espanyol") i en sotmetre els veïns i obligar-los a adoptar forçosament la seva identitat ("què posa el teu DNI?").

El dia que esdevinguem un poble lliure (que arribarà) jo no obligaré a ningú a ser català. La identitat ccatalans ni s’hereda, ni es porta en els gens. La identitat catalana és adoptable i voluntària, com les de totes les nacions lliures. Les úniques identitats que s’imposen són les dels estats imperialistes.

Es miri com es miri, espanyolisme és feixisme. Es miri com es miri, independentisme és llibertat. 

Assemblea Nacional de la CUP

Assemblea Nacional de la CUP a Manlleu. Foto: Jordi SalviaAhir diumenge la militància de la CUP vam prendre decisions importants reunits en l’Asemblea Nacional a Manlleu.

1). Obrir un debat estratègic sobre el futur de la CUP més enllà del municipalisme en el qual fins ara ens hem centrat exclusivament.

2). Dotar-nos d’uns estatuts interns reformats que ens permetin afrontar el creixement organitzatiu i treballar en la direcció que el conjunt de la militància volguem donar a la CUP.

Totes dues decisions són fruit d’una realitat: l’experiència de la cinquantena de CUPs que treballem arreu del territori genera il·luisió.

Il·lusió perquè des del treball de base estem començant a obrir esquerdes per on fem trontollar el règim establert. Il·lusió perquè a moltes viles i ciutats la CUP hem trencat el cercle "marginal" de l’esquerra independentista. Il·lusió perquè tenim dues cames: l’una al carrer i l’altra als ajuntaments, i això ens permet mantenir l’equilibri i no caure mai en l’institucionalisme dels partits "tradicionals". Il·lusió perquè la CUP és una eina útil per transformar la societat.

Un projecte en expansió 

Al Maresme, per exemple, el 2003 vam parir la CUP de Mataró. Fruit de l’experiència positiva, avui hi ha vuit CUPs més a la comarca, que han nascut i creixen "malgrat" que des de Mataró anem molt enfeinats en la feina municipal i no hem pogut dedicar gaires (o gairebé gens) esforços a acompanyar-les en els seus primers passos. Penso que encara podrem créxer més, a més llocs i més forts, amb una bona organització nacional que es pugui dedicar a regar els nous nuclis que s’estan gestant.

amb un discurs nacional

A les eleccions municipals competim amb maquinàries partidistes que, des dels seus aparells de partit, fiquen els seus discursos a casa de tothom cada dia. Ens entren diàriament al menjador de casa des de la televisió. I nosaltres continuem enganxant cartells només en els municipis on hi ha CUP. Penso que també ens cal posicionar-nos en temes supramunicipals (comarcals, nacionals i internacionals) perquè tenim un discurs propi i alternatiu. Penso que des de la base cal articular una organització nacional per transformar no només els municipis sinó el conjunt dels Països Catalans (i el món en la mesura que poguem).

per trencar el cercle 

A molts municipis hem sapigut explicar el nostre model alternatiu de societat amb un llenguatge que entengui la meva iaia. I això ens ha permès trencar el cercle en el qual històricament l’esquerra independentista havia quedat sovint reclosa i marginada. Penso que el nostre repte és explicar que l’alternativa social que defensem és millor que el podrit sistema actual. Que l’alternativa és millor per als ja convençuts i també per als no convençuts. I fins i tot per als detractors. Penso que si hem trencat el cercle a moltes viles i ciutats, també el podem trencar a nivell nacional.

…però tenim un problema 

A la CUP de Mataró, per exemple, tenim un problema. I el problema no és si som "socialistes", "comunistes", "llibertaris" o "ecologistes. Ara tenim el problema que estem fent més feina que la que nosaltres mateixos som capaços d’explicar. Feina de formigueta, si vols. Però feina transformadora que canvia coses (petites, si vols) en benefici de totes les mataronines i mataronins.

Continue reading…