Daily Archive: juliol 27, 2008

Avui hem celebrat l’Anada a Ofici, un dels actes emblemàtics de Les Santes, Festa Major de Mataró. Hi he anat, com acostumo a fer. Però aquest han han volgut endur-se’m. Tothom que hi hem assistit ens hem trobat amb un desplegament els antiavalots dels Mossos d’Esquadra a la porta de la Basílica de Santa Maria. Porres i pistoles per "protegir" (dels mataronins) els gegants i figures festives dels mataronins (uns ninots de cartró) i les autoritats mataronines.

Igual que desenes de persones perplexes, n’he fet alguna foto. Em sobtava veure individus amb pistola i cara de pocs amics enmig de la celebració de la nostra Festa Major.

M’ha cridat l’atenció una petita enganxina a la culata de la pistola d’un dels Mossos d’Esquadra. [Aclariment: l’enganxina és una "personalització" feta per l’agent sobre una arma reglamentària del cos. Aquesta pistola és pública, l’hem pagada a parts iguals amb els nostres impostos tant l’agent que la porta (i que l’ha tunnejat) com tu o jo]. I m’hi he apropat per fer una foto. He notat unes mans que m’empenyien. Era el cap de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra. Li he explicat que tant jo com l’objecitu de la meva càmera estavem a la via pública i que tinc dret a fer fotos. Llavors m’ha dit que em feia fora perquè "estàs al mig del pas", quan resulta que ell estava al mateix lloc que jo (una miqueta més al mig, fins i tot).

He estat fent petar la xerrada amb diversa gent coneguda fins que, a la porta mateixa de l’església he notat una mà que m’oprimia l’espatlla i una veu a cau d’orella que em deia:

– Faci’m el favor d’acompanyar-me.

Era un altre cop el cap de l’operatiu dels Mossos d’Esquadra.

– Jo no l’he d’acompanyar enlloc si no m’explica per quin motiu hauria de fer-ho.

La mà m’apreta més fort i repeteix:

– Que m’acompanyi li he dit!

– Expliqui’m el motiu i potser llavors ho faré.

– Estàs molestant els meus homes.

– Doncs així no l’he d’acompanyar enlloc perquè jo no he molestat ningú. Estic de Mesta Major.

Llavors m’ha agafat amb els dos braços i m’ha estirat per endur-se’m cap al racó on tenien aparcades les furgonetes. M’he desempallegat d’ell i he entrat cap a dins la basílica de Santa Maria (que és el que intentava fer abans que em poséssin les mans a sobre). L’home s’ha anat posant cada cop més nerviós i m’anava intentant agafar a la força.

Just en aquest moment ha aparegut el cap de torn de la Policia Local. Amb encert li ha demanat al cap dels Mossos que em tragués les mans de sobre i ha preguntat què passava. El Mosso ha continuat amb la pel·lícula que estava "molestant els meus homes" i jo he deixat clar que no he molestat ningú. No he adreçat la paraula ni tansols he mirat (ni amb bona ni amb mala cara) cap d’aquests individus armat. He fet alguna foto, com han estat fent desenes de persones.

També ha arribat en Xevi Safont-Tria, el regidor de la CUP per veure què passava.

Finalment el cap dels Mossos ha vist que estava ficant la pota i ha acabat desistint la seva actitud bel·ligerant.

Felicitats, sr. Ramon Bassas!

Només em queda felicitar el regidor de Via Pública que va tenir la brillant idea de posar gent armada enmig de la nostra Festa Major.

Bassas va reconèixer davant el Ple de l’Ajuntament que la idea era seva, i ho va atribuïr al ja famós plat de nata a la cara d’un regidor. Però oblida que l’any següent al "plat de nata" no hi va haver antiavalots i vam tenir la festa en pau, com sempre l’hem tingut. Els antiavalots els va portar ell quan el van fer regidor dels assumptes de la policia.

Enhorabona, sr. Bassas, ha aconseguit crear crispació i conflictes allà on no n’hi havia.

Després d’anar a casa hi he tornat al migdia i m’han explicat que finalment els Mossos han acabat generant aldarulls amb gent jove passada de voltes. Es veu que hi ha hagut batussa i el policies s’han endut dos dels joves. Sense antiavalots això no hauria passat.

Felicitats de nou, sr. Bassas. Posant anti(?)avalots al mig de la festa ha aconseguit generar avalots. Això és el que vostè volia, oi?

Aquest 2008 em perdo els actes matinals del 26 de juliol. He d’anar a Molins de Rei a una trobada de CUPs.

Avui la gent del Casal Fèlix Cucurull acollim una colla de nenes i nens palestins. Jo arribo a Mataró quan ja ha començat el dinar amb els nens i nenes palestins al Casal Aliança del carrer Bonaire. Però vaig a casa, on tinc el meu fill i la meva filla "fets caldo" pel ritme de Les Santes que va començar ahir. Aconsegueixo que facin la migdiada, fet poc habitual a casa nostra. És la única manera que aquest vespre aguantin el ritme.

A mitja Postal de Gegants ens acomiadem dels nens i nenes palestins que han passat el dia amb nostaltres a Mataró, inclosa una rebuda institucional a l’Ajuntament.

Els meus fills de 6 i 4 anys no es volen perdre el Correguspira, el correfoc dels menuts. Els primers anys, els meus fills xalaven amb els gegants i els nans, però arriba una edat (a partir dels 3 anys)  que descobreixen el foc i els torna bojos. La Cinta, de 6 any, ja comença a passar-ho més bé a la miniruixada (Esquitxadeta, en diuen) refrescant que hi ha a la plaça de Santa Maria.

Per sopar, les criatures un framfur de la cantonada de La Riera. Els pares un bon entrepà de l’Atzucac. El temps just per sentir les proves de so i els dos primer temes del Concert de Marrinxa. El concert promet. Deixem una plaça de l’Ajuntament plena de gent amb ganes de festa. Les meves criatures es fan portar al llit a la una tocades.