Daily Archive: juliol 21, 2008

Aquest dissabte he estat a Can Fulló a la festa de jubilació d’en Pep Manté, en Joan Lluís Jornet i en Francesc Gallissà. Tots tres deixen el Col·lectiu Ronda en haver fet 65 anys.

En Pep, a més de veí i amic, ha estat el meu advocat de referència. La relació client-professional amb ell va començar quan em va treure de la presó quan jo tenia 16 anys (ara ja en fa 21). No em va fer només d’advocat: també em duia informacions fresques a la garjola i es va implicar intervenint en un acte públic per la meva llibertat. Aquest cas es va arxivar el 1992.

Des de llavors li he anat donant una mica de feina. Recordo haver-lo tret del llit a hores intempestives de la matinada (i s’ho deixava fer sense fallar-nos) per assisstir-nos a comissaria. Altres cops l’hem fet treballar en dies laboralment festius, com el 12 d’octubre.

A part de les visites sempre reconfortants a comissaria (ajuda molt trobar una cara coneguda allà dins), també m’ha assistit en un grapat de judicis, com aquest i uns quants més que aniran arribant a la secció "batalletes".

Ens ha redactat també una colla d’escrits d’al·legacions, com quan l’alcalde Manuel Mas ens va clausurar el local de Maulets amb abús de poder i traïdoria.

Professionalment, en Pep també ha estat un punt de consulta i consell, com quan un jutge de l’Audiencia Nacional espanyola em volia imputar per pressumpta pertinença a Terra Lliure. O quan l’alcalde de Mataró em va agredir físicament amb les seves pròpies mans.

Un suport com a advocat que no té preu, tot i que alguns li han volgut fer pagar… amb bombes al seu despatx per "rojo y separatista".

Gràcies, Pep, per l’assistència que m’has donat en el meu vessant d’activista polític.

Gràcies, Pep, per l’assistència que ens has donat a la familia en el moment més dur de les nostres vides: l’assassinat de l’Helena.

Gràcies també, Pep, per la teva sincera implicació amb la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt .

Amic, et desitjo una llarga i feliç jubilació. Com a client quedo a les bones mans del teu "harem de Mataró". Però com que d’amic no et jubiles, ja ens anirem trobant.

Apa, trempat, una abraçada i fins aviat.

PD: I, escolta company, em sembla que el metge et devia receptar la crossa per recolzar-t’hi… no pas per fer-la servir de batuta per dirigir la banda, oi? 😉