Salut, trempats i trempades!
El 22 de juny de 2012 la CUP Mataró presenta l’estrena del “Operació Garzón contra l’independentisme”, el documental sobre l’altra cara de Barcelona’92. Hi intervenen represaliats de la ràtzia olímpica i hi haurà actuació musical del cantautor Feliu Ventura.
Pots veure altres cartells que he fet per a la CUP Mataró en aquesta galeria.
Juliol 1998: A Clic Traç, l’Oriol d’Arenys i jo mateix dissenyem el catell de la manifestació que es convoca a Barcelona el proper dijous 9 de juliol de 1998 sota el lema Per la llibertat, aturem la repressió al poble català.
El text de la convocatòria forma unes tenalles que tallen el filferro de punxes que simbolitza la repressió contra el nostre poble.
El cartell és un llençol de 70 x 100 cm que s’imprimeix a dues tintes (Pantone 485 i negre).
18 i 19 de maig1998: A l’Audiència Provincial de València jutgen dos joves independentistes qua van ser detinguts l’abril de l’any passat. Un dels encausats és un maulet, en Nicolau d’Elx. Des de Maulets fem una campanya de solidaritat amb el lema “Defensar la terra no és cap delicte. La repressió espanyola no ens aturarà”.
El cartell l’hem fet l’Oriol i jo a la cooperativa on treballem. Per estalviar recursos fem una “quadricromia falsa” i només s’imprimeix el cian, el magenta i el groc (ens estalviem la plaxa del negre).
Pots veure altres cartells que he fet per a Maulets (nacional) en aquesta galeria.
6 setembre 1995: El jutge Vicente Ballesta, que és l’instructor del judici contra meva i en Xevi pels fets del 12-10-94 , ens autoritza a presentar com a prova judicial el vídeo enregistrat per Televisió de Mataró.
11 de setembre 1995: Com és tradició una colla d’independentistes de Mataró hem anat a Barcelona als actes de l’Onze de Setembre i a la mani de la tarda. Aquests anys també és tradició l’aparició al vespre dels antiavalots de la Policia d’Ocupació espanyola que carrega contra qualsevol ésser vivent a la zona de la Plaça Catalunya i Les Rambles.
En Xevi, la Queralt, la Lídia i jo no tenim ganes de gresca i decidim agafar el tren per tornar cap a Mataró. Pugem passejant per Les Rambles cap a l’estació de la RENFE de la Plaça Catalunya. Les porqueres han obert les portes i no paren de sortir-ne policies espanyols amb equips antiavalots. S’han passat el dia tancats a la furgoneta i en surten rabiosos per repartir llenya a tort i a dret. Però pensem que aquesta pel·lícula no va amb nosaltres i anem xino-xano a agafar el tren.
De cop i volta se’ns posa al davant un policia amb la “defensa” a la mà i, sense adreçar-nos ni una paraula, engalta un sol cop de porra directe a l’entrecuix d’en Xevi. El fill de puta del policia (no se m’acut cap altre qualificatiu) es gira i se’n va Rambla amunt. En Xevi s’ha quedat estès a terra, recargolant-se i amb les mans entre les cames. No pot cridar, malgrat l’intens dolor. Dedica tots els seus esforços a respirar profundament fins que perd el coneixement. Ho acabem de veure i no ens ho creiem.
24 juliol 1995: Després dels recursos que hem presentat davant la clausura i precinte del nostre local per part de l’alcalde Manuel Mas, avui el Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Mataró ens autoritza formalment a utilitzar el local amb normalitat el nostre local del carer Iluro 31.
Casualment avui comencen Les Santes, Festa Major de Mataró, amb el pregó de l’Alcalde des del balcó de l’Ajuntament. No deuen tenir ganes de passar unes “Santes calentes”, oi?
18 juliol 1995 (data casual?): S’inicia la vista oral del judici contra en Xevi i jo mateix pels fets del 12 d’octubre de 1994, quan vam concentrar-nos davant la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró amb el lema “Hispanitat és genocidi”. Avui estrenem els nous Jutjats i una vintena de companys i amics vénen a recolzar-nos com a públic.
Dels dos policies espanyols que suposadament declaren com a part acusadora l’un se’n renta les mans argumentant que el seu número apareix en el sumari perquè ell era el “jefe de la operación del grupo”, però que ell no té res a veure amb el fet que “algunos agentes” se n’anéssin de l’olla. En la seva declaració reconeix implícitament que ens van maltractar.
23 juny 1995: Els col·lectius de joves del local del carrer Iluro 31 precintat per ordre de l’alcalde Manuel Mas presentem un escrit d’al·legacions que ens ha ajudat a preparar en Pep Manté. Gràcies a aquest escrit l’Ajuntament ens haurà d’autoritzar més endavant a poder utilitzar el nostre local en llibertat.
21 de juny 1995: Abans d’ahir l’alcalde Manuel Mas va ordenar la clausura del nostre local del carrer Iluro 31 i ahir mateix la Policia Local ens el va venir a precintar tot deixant la porta oberta.
Com que l’única autoritat civil a la ciutat és l’Alcalde, anem a a l’Ajuntament per a entrevistar-nos amb ell. De moment li volem demanar que ens deixi entrar al local per agafar alguens coses i que se’ns permeti arreglar la porta per deixar-lo tancat. Després ja parlarem de si té dret a tancar-nos el “xiringuito”.
Les organitzacions que compartim el local del carrer Iluro 31 hem fet un comunicat de premsa al cap de poques hores de la clausura del nostre local:
Mataró, 20 de juny de 1995
Aquest matí, a 2/4 de 10, la Policia Municipal, per ordre directa de l’alcalde, ha clausurat i precintat la seu social dels col·lectius i organitzacions de joves que signem aquest comunicat.
20 de juny 1995: La Policia Local de Mataró, per ordre directa de l’alcalde, Manuel Mas, clausura i precinta el local de Maulets i altres col·lectius. La clausura té lloc en un moment, just després de les eleccions i abans de la constitució del nou consistori, en què l’alcalde és la única autoritat civil a la ciutat.
Intentem impedir que posin el precinte, i els demanem que ens deixin agafar coses de l’interior del nostre local, però la policia es mostra inflexible. A més, estàvem fent reformes per arreglar el guettho (nom que li donen els més joves al local) i la porta no es pot tancar amb clau. Al vespre demanem a la Policia Local que vigili l’accés al local, ja que el precinte ha estat posat tot deixant la porta oberta. Nosaltres no toquem el precinte, però els responsabilitzem a ells de qualsevol cosa que pugi passar a l’interior del local.
19 de juny 1995: La Policia Local de Mataró em lliura, com a representant dels col·lectius de joves que compartim local al carrer Iluro 31, una ordre de clausura i precinte signada per l’alcalde, Manuel Mas. La resolució de l’alcalde «esgota la via administrativa» i només permet «interposar recurs contenciós administratiu davant els Tribunals».
El dia 28 de maig hi va haver eleccions municipals, i ara mateix encara no s’ha constituït el nou Ajuntament. Els nous regidors encara no han estat designats i els regidors sortints ja no exerceixen les seves funcions. Per tant, ara mateix l’Alcalde és la única autoritat política de la ciutat. Manuel Mas ha aprofitat aquesta circumstància d’acumulació temporal del poder per signar el decret de clasura del local de Maulets. Se li nota que fa temps que en tenia ganes.
De fet, fa pocs mesos els regidors Remigi Herrero i Geroni Escoda ja ens van limitar l’horari d’ús del nostre propi local. I fa poques setmanes vam patir un atemptat en forma d’explosiu.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.