18 juliol 1995 (data casual?): S’inicia la vista oral del judici contra en Xevi i jo mateix pels fets del 12 d’octubre de 1994, quan vam concentrar-nos davant la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró amb el lema “Hispanitat és genocidi”. Avui estrenem els nous Jutjats i una vintena de companys i amics vénen a recolzar-nos com a públic.
Dels dos policies espanyols que suposadament declaren com a part acusadora l’un se’n renta les mans argumentant que el seu número apareix en el sumari perquè ell era el “jefe de la operación del grupo”, però que ell no té res a veure amb el fet que “algunos agentes” se n’anéssin de l’olla. En la seva declaració reconeix implícitament que ens van maltractar.
El segon policia en declarar, en canvi, menteix dient que els dos acusats (jo i en Xevi) fugíem corrents i ens van haver de “reducir”, tot afirmant que mentre un de nosaltres (suposem que en Xevi) “se resistia”, l’altre (suposem que jo) se li va tirar a sobre i l’agent el va haver d’aturar tot posant-li la mà plana a la cara.
El mateix fiscal al·lucina amb la versió del policia. Intenta donar-li coherència però no se’n surt.
El nostre advocat defensor, en Pep Manté, sol·licita l’ajornament del judici per tal que s’hi citin a declarar tots els policies que van participar en la repressió de l’acte i així puguin ser identificats. En Pep també demana que s’inclogui com a prova les imatges de Televisió de Mataró. Hem parlat amb en Lluís Lligonya i ell estarà encantat de cedir-nos les imatges per utilitzar-les com a prova judicial. Se suspèn la vista i s’ajorna fins a nova data.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.