Monthly Archive: març 2009

Aquest dissabte, 4 d’abril, la gent de la Plataforma Salvem Can Fàbregas pintarem un mural. A banda de millorar una de les ruïnoses parets del voltant, hi deixarem un missatge reivindicatiu a favor d’aquesta nau que els nostres governants sense escrúpols volen fer desaparèixer.

Per Can Fàbregas, tothom hi pinta. Tu també pots venir a tirar un cop de mà. Tothom que vulgui hi podrà deixar la seva empremta.

Ens hi trobaràs des de les 10 del matí fins al migdia.

Els companys i companyes de la CUP de Lleida em van demanar una breu valoració de l’Assemblea Nacional de la CUP. Han publicat les quatre ratlles d’urgència que els hi vaig enviar al periòdic de la CUP de Lleida, del qual en distribuïran 4.000 exemplars impresos. Diu així:

Aquest mes de gener, la gent de les assemblees de la CUP d’arreu dels Països Catalans hem debatut i definit el futur de la nostra organització en una Assemblea Nacional celebrada a Mataró. Tot parlant del que serem “quan siguem grans” ens hem adonat que ja ens hem fet grans.

Abans d’entrar a l’Assemblea, el projecte CUP era una coordinadora de candidatures locals que treballaven estrictament i exclusivament en el camp de cada municipi. Fins llavors parlàvem de “les CUP”. N’hem sortit amb l’acord comú de fer de “la CUP” el referent polític de l’esquerra independentista dels Països Catalans, sense perdre mai la nostra essència municipialista.

Es tracta, en definitiva, de traslladar a nivell nacional aquesta manera de fer política alternativa que tan bons resultats ens està donant en l’àmbit municipal. Es tracta de continuar treballant localment però també començar a pensar globalment. Fins ara a cada poble on hi ha CUP hem estat “trencant el cercle” de l’anomenada esquerra independentista. Això que tan bona feina ens permet desenvolupar, ho començarem a fer també en l’àmbit nacional.

Ho farem a partir de la ponència La CUP. L’alternativa necessària, redactada per les CUP de Manresa, Lleida, i Sant Celoni. El text proposa que, sense perdre la nostra essència de treball municipal, hem de bastir també un discurs i una organització nacional dels Països Catalans. La CUP volem ser el referent polític de l’esquerra independentista.

Mirat amb miopia i localisme des de la CUP de Mataró, aquest acord de l’assemblea nacional el veiem de manera positiva. Posaré només dos exemples pràctics.

Primer. La CUP de Mataró va néixer l’any 2003 en una comarca on no hi havia cap candidatura. Ens vàrem presentar a les eleccions municipals i vam treure mig regidor (que evidentment no va entrar a l’Ajuntament). Al cap de quatre anys, el 2007, ja hi havia set CUPs a la comarca del Maresme, “malgrat” que des de Mataró no haviem pogut dedicar esforços a ajudar a constituir nous nuclis perquè anàvem de bòlit amb la feina municipal. T’imagines com hauríem pogut créixer (qualitativament i quantitativament) amb una estructura nacional que pogués donar suport als nous nuclis?

Segon. El 2007 més de dos mil ciutadans de Mataró han posat un regidor a l’Ajuntament. La CUP ha obtingut representació en una ciutat de 120 mil habitants “malgrat” competir en inferioritat de condicions. Els portaveus nacionals de la resta de candidatures entren cada dia als menjadors de casa nostra a través de la televisió amb els seus discursos nacionals. T’imagines com ens podria anar si nosaltres també tinguéssim un discurs nacional?

Vist el panorama polític en l’àmbit nacional, una alternativa com la CUP no solament és desitjable, sinó que fins i tot és necessària. Molta gent amb qui compartim lluites al carrer ens ho demana. Ara caldrà pencar de valent per no decebre les expectatives.

Per les primeres notícies que m’arriben, la manifestació d’avui a Barcelona ha estat un èxit. Els estudiants que defensen la Universitat pública han deixat les autoritats amb un pam de nas.

Amb l’enginyós canvi de recorregut, els orgnaitzadors han deixat en ridícul el desmesurat desplegament de Mossos d’Esquadra. Amb un senzill gir de 180 graus han desmuntat la farsa político-mediàtica de les manifestacions "violentes" i "d’alt risc". Han deixat en evidència que qui acostuma a portar la violència als carrers són els professionals de la violència (els que van amb casc, armadura, arma i porra). I, avui, els han deixat amb un pam de nas. Han desmuntat la fal·làcia sobre la  prohibició de (algunes) manifestacions per la Rambla de Barcelona…

Amb un petit gir han deixat clar qui està pel diàleg i qui està per les imposicions a cops de porra.

Talment, ha estat com si el vailet de la foto s’agués escapolit amb la seva bicileta entre les cames dels ganàpies que l’estan encerclant.

Felicitats al moviment estudiantil català.  L’enhorabona als organitzadors.

Ja es pot veure un vídeo amb les primeres reaccions d’organitzadors i assistents. Se’m posa un somriure als llavis només de pensar que els Mossos havien reservat totes les habitacions d’un hotel amb vistes a la Rambla…

En Tomàs Sayes és un estudiant que ja porta 30 dies en vaga de fam per la universitat pública. Reclama una cosa tan senzilla com el "diàleg", que es tingui en compte als estudiants a l’hora de planificar els models d’educació. Però aquest dies hem vist quina mena de "diàleg" ofereix el règim (rectors, mossos i polítics).

Sorprèn el buit informatiu al qual els mitjans de "comunicació" estan sotmetent l’acció d’aquest jove altruista que està jugant-se la seva integritat física per una causa col·lectiva, per una causa que ens beneficia a tothom.

Ànims, Tomàs!

Aquest matí ha anat a Barcelona a visitar uns clients, per feina. Al migdia he tornat a Mataró amb l’autocar de l’empresa Casas. Avui ha canviat el recorregut habitual perquè la Gran Via estava infestada de Mossos d’Esquadra antiavalots. Carrers tallats amb fileres de furgonetes fortificades i ple de "terminators" amb pistola, casc i porra entrant i sortint de la Universitat. I al cel, un helicòpter blau brunzint.

Tot plegat al mateix lloc on ahir mateix cinquanta individus armats i encaputxats van muntar una "gran ooperació" per detenir un sol noi que no va oferir resistència. Parlo de l’Enric Duran, en Robin dels Bancs. La pregunta correcta la fa en David Bassa al seu bloc : "Tot plegat fa pensar i molt perquè si la policia actués així contra tots i cadascun dels morosos dels bancs, no hi hauria ni prou presons, ni prou comissaries ni prou policies. Per què, doncs, han muntat tot aquest "espectacle" per un llibertari anti-sistema? Aquesta és la pregunta!".

I sobre els fets d’avui faig meva la reflexió d’en Juli Cuéllar:  "Definitivament, no anem bé! Em pregunto on és el diàleg que preconitzaven els rectors i els polítics? Hi haurà cap polític (Huguet? Saura?) que assumeixi la seva irresponsabilitat i dimiteixi? Si això hagués passat amb CiU o el PP al govern, segur que molts d’ells ara estarien bramant. En qualsevol cas, l’etiqueta d’esquerres no els eximeix davant de la ciutadania. Què volen? Què pretenen? O bé no se’n recorden del que va passar a Grècia el passat Nadal? Construir un país a cops de garrotada és un mal auguri, principalment pels qui governen i que encara gosen dir-se catalanistes i d’esquerres. Ben mirat, el seu pas pel govern només haurà servit per fer la feina bruta al bloc de poder dominant, és a dir: als de sempre. Per tant, que ningú s’estranyi si després augmenta la "desafecció" política o l’abstenció entre la gent d’esquerres."

El meu Mestre, en Manuel Delgado ha declarat que la brutal actuació policial d’avui ens ha recordat el franquisme . que Veient el Telenotícies he pensat que els Mossos són els grisos del segle XXI. La versió oficial parla de "enfrontaments", diu que a "tots dos bàndols" es repartia "a parts iguals"…

Després de veure imatges sense editar (manipular), he de rectificar Els grisos anaven amb camisa. Aquests energúmens d’avui van equipats expressament per a fer mal. S’hi entrenen. I ho fan amb una "professionalitat" que els grisos no tenien. Estic indignat, i m’estimo més no decriure’ls amb cap adjectiu… que després et denuncien ells a tu per agredir-los verbalment.

La cinquena Calçotada popular contra l’especulació urbanística d’ahir diumenge a la plaça de Santa Anna va ser un èxit. La gent de la CUP de Mataró estem satisfets d’haver aplegat més de dues-centes persones a dinar. Entre tots plegats ens hem cruspit més de 2.500 calçots cultivats a les Cinc Sènies de Mataró.

I ho hem fet per una bona causa: contra l’epeculació urbanística. I ho hem explicat en un sintètic manifest.

Amb en Juli i l’Eloi ens hem cuidat de coure els 2.500 calçots que van créixer fins abans d’ahir a la feixa d’en Xevi, un dels pagesos que sobreviuen al terme municipal de Mataró. El sistema de tombar els calçots enfilats en un filferro va ser un bon descobriment des de la primera edició de la calçotada, quan la feiem a la plaça de Cuba.

El temps ens ha acompanyat i ha fet un dia assoleiat i espaterrant. Però he suat la cansalada a la vora del foc i les brases. Sort que hi ha psersones amb sentiments, com l’amiga Maria que aconsellada pel seu company Manolo m’ha aconeguit una gorra per protegir-me la closca.

Després de recollir…

Continue reading…

Aquest diumenge, 15 de març del 2009, la CUP de Mataro organitza la cinquena calçotada popular contra l’especulació urbanistica.

Les quatre primeres calçotades les hem fet a la plaça de Cuba, però com que aquest any hi estan fent obres la farem a la plaça de Santa Anna.

He fet el cartell a partir d’una foto dels calçots del 2008 coent-se a foc viu.

Diumenge, 15 de març
a la 1 del migdia
a la plaça de Santa Anna de Mataro.

Com cada any, la salsa sels calçots la faré jo mateix amb l’ajuda dels meus fills. Si ens queda tan bona com fins ara, valdrà la pena que vinguis a tastar-la. T’hi esperem.

Can Fàbregas i de Caralt ha tingut la porta tancada des del dia que vam denunciar a la Policia Local que s’estaven fent obres sense llicència. Des de llavors s’hi treballa a porta tancada, de forma gairebé clandestina. Avui, però, s’ha permès una visita als membres del Consell de Patrimoni, i jo hi he pogut assistir.

Si t’interessa, vull compartir amb tu algunes fotos que he pogut fer. Aquesta, per exemple, és la façana exterior de Can Fàbregas des de l’angle sud-est. Una perspectiva inèdita fins que han enderrocat alguns edificis adjacents a la nau catalogada.

Cantonada de Can Fàbregas de l’angle sud-est. Les cantonades de l’edifici estan fetes amb maons de dos colors diferents col·locats alternativament.

Cornisa de la façana sud feta des de la terrassa del segon pis. Al fons es veu el senyal deixat per la teulada d’un edifici annex que no formava part del conjunt original.

Edicles d’entrada. Foto presa a peu de carrer. Actualment els operaris de l’empresa subcontractada per PUMSA els utilitzen com a menjador.

Edicles d’entrada. Foto presa des del primer pis.

Edicles d’entrada. Foto presa des del primer pis. Podem observar com les teulades són d’uralita, i per tant no es tracta de la coberta original.

Subsòl de la nau central. Els arqueòlegs han deixat al descobert tota l’estructura que feia de base a la maquinària de la farinera, primer, i de la fàbrica de paper, més endavant.

Subsòl de la nau central. Dipòsit de tints, posterior a l’ús de la nau com a primer molí fariner accionat amb vapor a la ciutat de Mataró.

Subsòl de la nau central. Foto feta des de l’entrada nord-est.

Revoltons de volta catalana del sostre de la planta baixa (terra del primer pis). Foto feta des de la planta baixa. Al fons a la dreta, s’observen algunes voltes repicades per tal de comprovar que són elements originals de la fàbrica catalogada.

Revoltons del terra del primer pis (sostre de la planta baixa). Es tracta de volta catalana feta amb maons, element original de la fàbrica. Foto feta des del primer pis.

Pilar de fosa recobert de formigó. En la nau principal hi ha dos pilars centrals. Foto feta des de la planta baixa.

Pilar de fosa recobert de formigó. Aquest cop al primer pis.

Segona planta on s’observen les encavallades de fusta que suporten la teulada.

Teulada original de Can Fàbregas. Des de la segona planta s’observen perfectament les teules de terrissa recolzades directament sobre les viguetes de fusta.

Pou original de Can Fàbregas, de 2,5 metres de diàmetre i 30 metres de profunditat.

Soterrani de la nau lateral del sud-oest. Forat per accedir a la galeria que comunica aquesta nau amb la xemeneia. Just a la dreta hi ha l’accés al pou.

Galeria que comunica la nau de Can Fàbregas amb la xemeneia. Ara s’hi pot entrar pel forat que es veu a la foto anterior. Al túnel hi cap una persona de la meva alçada (1,80) força ajupida.

Galeria que comunica la nau de Can Fàbregas amb la xemeneia. Al fons de la foto anterior el gúnel fa un petit revolt i continua amb aquesta foto. Si continuem fins al fons arribem a la base de la xemeneia.

Interior de la xemeneia de Can Fàbregas i de Caralt. Foto feta des de la base de la xemeneia cap al cel. Realment, trobar-se a l’interiord’una xemeneia i veure el cel al final del túnel és una experiència que impressiona.

Detall de la xemeneia. Foto feta des d’una finestra de la segona planta.

Xemeneia. Foto feta des de la segona planta. Davant a la dreta s’aprecia el forat fet pels arqueòlegs que deixa al descobert diverses galeries que provenen de diferents punts de la finca.

Galeries que arriben a la xemeneia de Can Fàbregas provinents de diversos indrets (no només des de la nau de Can Fàbregas). Aquestes altres galeries no han estat excavades perquè els arqueòlegs tenien ordres de limitar-se a treballar exclusivament entre les quatre parets de Can Fàbregas. Un d’aquests túnels va cap a una carbonera que tampoc no ha estat estudiada.

Xemeneia. Foto feta des del pati de la façana sud.

Zona zero. Solar de l’illa 6 on s’acumula la runa provinent dels enderrocs. Foto feta des del segon pis de Can Fàbregas.

Zona zero. Solar de l’illa 6 on s’acumula la runa provinent dels enderrocs. Foto feta des del segon pis de Can Fàbregas. Al centre-dreta de la imatge podem veure César Fernández, gerent de PUMSA, parlant pel mòbil.

A l’esquerra, l’arqueòleg municipal. A la dreta, el responsable dels treballs "amb metodologia arqueològica" subcontractats per PUMSA a una empresa privada.

Galeria encara no excavada que ha quedat exclosa dels estudis de la "primera fase" dels treballs arqueològics. Per ordre de "els de dalt" només s’han fet treballs arqueològics entre les quatre parets de la nau principal de Can Fàbregas. Tot d’elements com aquesta galeria han estat ignorats. I no hi ha prevista una "segona fase" de treballs arqueològics.

Cartell a l’interior de la porta principal d’accés a Can Fàbregas que recorda als paletes l’obligació de treballar a porta tancada (no en podem dir "clandestinament", oi?) des del dia en què vam denunciar a la Policia Local que s’hi feien obres sense llicència. La denúncia no va ser tramitada, i des d’aquell moment la porta sempre està tancada.