Els companys i companyes de la CUP de Lleida em van demanar una breu valoració de l’Assemblea Nacional de la CUP. Han publicat les quatre ratlles d’urgència que els hi vaig enviar al periòdic de la CUP de Lleida, del qual en distribuïran 4.000 exemplars impresos. Diu així:
Aquest mes de gener, la gent de les assemblees de la CUP d’arreu dels Països Catalans hem debatut i definit el futur de la nostra organització en una Assemblea Nacional celebrada a Mataró. Tot parlant del que serem “quan siguem grans” ens hem adonat que ja ens hem fet grans.
Abans d’entrar a l’Assemblea, el projecte CUP era una coordinadora de candidatures locals que treballaven estrictament i exclusivament en el camp de cada municipi. Fins llavors parlàvem de “les CUP”. N’hem sortit amb l’acord comú de fer de “la CUP” el referent polític de l’esquerra independentista dels Països Catalans, sense perdre mai la nostra essència municipialista.
Es tracta, en definitiva, de traslladar a nivell nacional aquesta manera de fer política alternativa que tan bons resultats ens està donant en l’àmbit municipal. Es tracta de continuar treballant localment però també començar a pensar globalment. Fins ara a cada poble on hi ha CUP hem estat “trencant el cercle” de l’anomenada esquerra independentista. Això que tan bona feina ens permet desenvolupar, ho començarem a fer també en l’àmbit nacional.
Ho farem a partir de la ponència La CUP. L’alternativa necessària, redactada per les CUP de Manresa, Lleida, i Sant Celoni. El text proposa que, sense perdre la nostra essència de treball municipal, hem de bastir també un discurs i una organització nacional dels Països Catalans. La CUP volem ser el referent polític de l’esquerra independentista.
Mirat amb miopia i localisme des de la CUP de Mataró, aquest acord de l’assemblea nacional el veiem de manera positiva. Posaré només dos exemples pràctics.
Primer. La CUP de Mataró va néixer l’any 2003 en una comarca on no hi havia cap candidatura. Ens vàrem presentar a les eleccions municipals i vam treure mig regidor (que evidentment no va entrar a l’Ajuntament). Al cap de quatre anys, el 2007, ja hi havia set CUPs a la comarca del Maresme, “malgrat” que des de Mataró no haviem pogut dedicar esforços a ajudar a constituir nous nuclis perquè anàvem de bòlit amb la feina municipal. T’imagines com hauríem pogut créixer (qualitativament i quantitativament) amb una estructura nacional que pogués donar suport als nous nuclis?
Segon. El 2007 més de dos mil ciutadans de Mataró han posat un regidor a l’Ajuntament. La CUP ha obtingut representació en una ciutat de 120 mil habitants “malgrat” competir en inferioritat de condicions. Els portaveus nacionals de la resta de candidatures entren cada dia als menjadors de casa nostra a través de la televisió amb els seus discursos nacionals. T’imagines com ens podria anar si nosaltres també tinguéssim un discurs nacional?
Vist el panorama polític en l’àmbit nacional, una alternativa com la CUP no solament és desitjable, sinó que fins i tot és necessària. Molta gent amb qui compartim lluites al carrer ens ho demana. Ara caldrà pencar de valent per no decebre les expectatives.