Monthly Archive: desembre 2008

El meu dinar de Nadal

Primer plat d'escudella de Nadal. Avui bona part de la família ens hem aplegat al voltant de la taula per gaudir del dinar de Nadal. Quin plaer. Per començar, un plat d’escudella de la meva iaia Elena. La iaia "només" té 89 anys, i el brou ha estat coent-se "només" set o vuit hores.

Segon plat d'escudella de Nadal. Amb un plat d’escudella no n’hi ha prou. Per tant, he hagut de repetir. Aquest any hi hem posat galets més aviat petits, del número 3 de la casa Gallo.

Tercer plat d'escudella de Nadal. I com que l’escudella de la iaia Elena és realment molt i molt bona, n’he hagut de prendre un tercer plat per acabar-la d’assaborir.

Carn d'olla: pilota i botifarra. Tot seguit, un platet de carn d’olla: una miqueta de pilota i una punteta de botifarra.

Pilota, botifarra, patata bullida i cigrons. Jo, a casa, durant l’hivern faig pilota amb la fórmula de la iaia, però mai aconsegueixo que em quedi tan flonja com a ella. Per tant, un altre platet de pilota, amb una punteta de botifarra, un bocí de patata bullida i un grapadet de cigrons. Mmmm!

Pollastre rostit amb panses i pinyons. I el tercer plat (que en el meu cas serà el sisè) és pollastre rostit amb pinyons (acompanyats amb panses, salsitxes, carn magra i alguna pruna). El pollastre enguany l’ha rostit l’oncle Miquel.

Neules de can Graupera. Per fer baixar, unes quantes neules de Can Graupera (fetes a Mataró) sucades amb xampany (ara en diuen cava, però a casa sempre n’hem dit xampany).

Torró de xocolata amb ametlles. I per acabar, un bocinet d’aquell torró de xocolata (amb llet) amb ametlles. I… uff!! Ja no hi cap res més.

Això sí que és un Bon Nadal.

Compra’t una pinta i una calavera… i prova de fer-li la clenxa al mig

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=4V6Wqxm2IdQ]

Aquests dies s’està parlant força del megacrack de la comunicació Jaume Creixell. És l’entrenador de l’equip de futbol de Mataró. No sé si entrena bé o malament, però se li ha de reocnèixer que és el puto amo a nivell comunicatiu. Abans havia fet d’entrenador del Sant Andreu. En aquest vídeo el podem veure "dialogant" amb aficionats del Sant Andreu en un partit contra el Mataró. Cal dir que sembla que li havien estat tocant els collons durant tot el partit.

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=p8vkR6Nd0WE]

Encara estic fent rehabilitació del colze al seguro, al Camí del Mig. Tinc el privilegi de tenir com a fisioterapeuta una persona que es relaciona molt amb en Jaume Creixell als vestidors del Mataró. M’ha estat explicant anècdotes que són de difícil reproducció aquí. Quin fart de riure 😉

Com a botó de mostra, una expressió creixelliana: "…i si no t’agrada… compra’t una pinta i una calavera, i prova de fer-li la clenxa al mig".

20 anys de Maulets amb els amics de Girona

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=ZaQEMJiW3AI]

Avui m’han convidat a dinar al casal El Forn de Girona per commemorar els 20 anys de Maulets en aquella ciutat. Hem vist el magnífic vídeo dels 20 anys de Maulets i després hem fet una tertúlia amb representatns de tres generacions de Maulets: jo (com a fundador), en Dani Cornellà (de la generació que començava quan jo me’n vaig jubilar) i una mossa de la generació actual. La xerrada ha estat una bona experiència.

El primer cop que vaig veure el vídeo dels 20 anys de Maulets em va caure alguna llagrimeta d’emoció. Insisteixo, és un magnífic treball. El vídeo dels 20 anys el construeixen aportacions d’una pila de gent amb qui he compartit bones experiències de lluita: la Núria Cadenas de València, en Xevi Safont-Tria i en Juli Cuéllar de Mataró, en Guillem Terradas i en Xevi Navarro de Girona, l’Aida Cortès de Molins de Rei, la Marta Serra de la Catalunya Nord, en Natxo de Castelló, l’Otger Amatller i en Jordi Salvia de Vilafranca, en David Pina i en Marc Faustino de Barcelona, l’Abel Caldera i l’Anna Guijarro de Berga, en Jun Sànchez de Santa Coloma de Gramenet, en Toni Rico de Novelda, l’Edgar de Figueres, en Joan Fernàndez de Manresa, en David i en Miquel de Mallorca, etc, etc… i sobretot, sobretot… en Guillem Agulló, representat pel seu pare, la seva mare i la seva germana.

Al vídeo hi diu la seva molta gent, però també n’he trobat a faltar molta: (anava a posar noms però la llista seria mooolt llarga). Moltíssimes persones que han militant i s’han format a Maulets. Centenars de persones que ara són com són i pensen i actuen com ho fan en part perquè han militat a Maulets.

Pujant a Girona he sentit a la ràdio que deu ciutadans bascos han decidit ingressar a ETA perquè els acusaven de formar-ne part quan no hi havien militat mai. Són gent que tenien militància política però no armada. Ara qui els perseguia ja ha aconseguit que agafin les aremes. M’ha recordat situacions que he viscut de prop.

Al nostre país sovint es tramiten impunement acusacions falses d’"atemptat a l’autoritat" fets per part de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i altres policies. Quan acusen (i/o condemnen) algú per una cosa que no ha fet (en aquest cas "atemptat a l’autoritat"), sovint es provoca una reacció lògica: "si m’han d’acusar d’una cosa que no he fet, el proper cop com a mínim em donaré el gust de fer-ho".

Jo em pregunto: qui és responsable d’aquestes reaccions? La lògica i el sentit comú? O qui organitza caceres de bruixes?

Amics al ciberespai

He afegit als enllaços alguns blocs que he descobert recentment d’alguns amics i coneguts:

Bloc d'en Pep Manté Pep Manté: Ha estat el meu advocat de capçalera fins que s’ha jubilat aquest any. Em va treure de la presó l’any 1987 i al llarg de la meva militància m’ha assistit en nombroses ocasions. Sovint l’hem tret del llit a altes hores de la matinada i no ha dubtat a venir-nos a treure de la garjola. Acaba d’estrenar bloc: http://pepmante.blogspot.com/

Fot-li foc, bloc de l'Andreu Bautis Andreu Bautis: Quan jo era una mica més jove (i ell ho era força més que jo), vam estar un grapat d’anys militant plegats a Maulets. L’Andreu també ha triat el disseny gràfic com a professió, ofici amb el qual es defensa molt bé. El seu bloc està en marxa des de l’agost d’enguany. Hi penja els seus dissenys i parla de música (també és punxadiscos). En l’enllaç que apunta del seu bloc al meu bloc m’anomena "El Gran Jubany". No sé si es refereix a la grandesa del meu nas o bé a que em considera part del col·lectiu de "gent gran", que és la forma políticament correcta d’anomenar els vells. 😉 Andreu, una abraçada des d’aquí. Signa com a Fot-li foc: http://fotlifoc.blogspot.com/

Bloc d'en Joan Fernàndez Joan Fernàndez: Company de la CUP de Mataró que fa de professor de filosofia. El seu bloc tracta bàsicament de filosofia i l’encapçala amb una cita de Sòcrates: "Filosofia és la recerca de la veritat com a mesura d’allò que l’home ha de fer i com a norma per a la seva conducta". En Joan defineix el seu bloc així. Aquest espai no pretén ser un blog personal. Pretén que sigui un espai on tothom pugui deixar una reflexió, una crítica, un pensament, un comentari… Un lloc on tothom pugui aprendre. Perquè, de fet, només sabem que no sabem res. El pots visitar a: http://filojoanfer.blogspot.com/

Bloc d'en David Bassa David Bassa: Haviem conicidit de resquitllada fa un grapat d’anys, entre el Maresme i el Vallès. En David fa de periodista a TV3 i actualment treballa a L’Hora Q i està dignificant la professió de periodisme. En una societat (més) lliure les professionals com ell haurien de ser la norma i els periodistes llepaculs haurien de ser les ovelles negres. De moment, però, en David ha obert un bloc anomenat El be negre: Esteu farts de la informació oficial i oficialista? Us agradaria saber què es respira de veritat als passadissos del Parlament o a les seus dels partits? Creieu que cal fer caure màscares? Si és així, és que ja teniu esperit de be negre i, per tant, aquest és el vostre blog! Aquesta és la seva adreça: http://tv3.cat/elbenegre

Gratacels sense crèdit, regidor amb descrèdit

Web de Construccions Riera on s'anuncia el gratacels de la Torre Baarceló a Mataró.Aquesta setmana La Vanguardia ha publicat que Construccions Riera ha fet suspensió de pagaments , que ara en diuen "concurs de cretidors". El Punt de dimarts se s’ha fet ressò que és l’empresa adjudicatària del gratacels de la Ronda Barceló i ha publicat les primeres reaccions del regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Mataró. Per a algun altre mitjà local la notícia no és la suspensió de pagaments sinó el missatge llançat pel regidor d’Urbanisme.

Construccions Riera es defineix a si mateixa en el seu dossier de premsa: "Construccions RIERA ha dut a terme la creació de diferents empreses, altament especialitzades, que en l’actualitat formen el Consorci d’Empreses Riera". Una d’aquestes empreses o secions és Residencial Aurum, SL.

Residencial Aurum és la immobiliària que va comprar la finca de Can Fàbregas i de Caralt a Naves Biada, SA, l’empresa dels dos oncles materns de l’actual regidor d’Urbanisme. El preu: 2.745 milions de pessetes, que pagats en euros són més de 16 milions.

Des del mes de setembre, PUMSA, empresa pública presidida pel regidor d’Urbanisme, està realitzant obres d’enderroc a la finca de Can Fàbregas i de Caralt, que actualment és propietat de l’empresa que ha fet suspensió de pagaments. Aquestes obres ja les vam denunciar a la Policia Local, però encara no hem vist que se n’hagi derivat cap cosneqüència. Jo encara em preguto: si les obres les executés qualsevol altre, la denúncia hauria acabat d’aquesta manera?

En el procés urbanístic per perpetrar la consturcció de  El Corte Inglés just damunt dels fonaments de Can Fàbregas hi ha un pas que s’anomena reparcel·lació. Consisteix en què cada propietari posa les seves taronges (les finques actuals) a l’exprimidora (l’administració actuant, o sigui PUMSA), que les converteix en suc que es reparteix en gots (les finques resultants). En aquest procés Residencial Aurum hi posa la finca de Can Fàbregas i com a resultat de la reparcel·lació li tocarà una nova finca on està previst aixecar el gratacels de la Torre Barceló.

Però aquest procés de reparcel·lació ha estat suspès per l’Ajutament perquè s’enfrontava a 19 contenciosos-administratius oberts als tribunals. En una curiosa giragonsa, es va suspendre la reparcel·lació per garantir dues coses: El Corte Inglés i la Torre Barceló. En aquesta maniobra també hi ha planat l’ombra del regidor d’Urbanisme, que va ocultar informació en el decret publicat.

La Torre Barceló és aquell projecte de gratacels que va ser suspès per la Generalitat , pel tema dels balcons. Recentment el govern ha tornat a presentar el mateix projecte a la Generalitat. A nivell tècnic no s’ha canviat res. Senzillament, en el redactat no fan referència a si els cossos sortints (balcons) són tancats (que han de computar com a superfície edificable) o són oberts (que no computarien). D’aquesta manera, es colen uns quants milers de metres quadrats edificats per la patilla. Una altra maniobra curiosa, en aquest cas per saltar-se la pròpia normativa urbanística de Mataró.

Però tornem a la suspensió de pagaments. Novament, l’actual regidor d’Urbanisme sr. Ramon Bassas ha sortit a fer declaracions. Assegura que Residencial Aurum “són uns inversors que no tenen cap relació amb Construccions Riera, que només els fa de gestors d’aquesta operació”.

Jo em pregunto: quina necessitat de mentir té aquest home?

Es fa el tonto? O ens pren a tots plegats per tontos?

Encara no puc estirar més el braç que la màniga

Vint graus em falten per acaba d'estirar el braç.Avui m’han donat l’alta mèdica després que el 28 d’octubre quatre Mossos d’Esquadra em van fracturar el colze. Els vaig denunciar als jutjats de guàrdia de Mataró. Aquell dia, però, les càmeres de seguretat de l’Ajuntament "estaven avariades" i l’agressió no va quedar enregistrada. Hauré estat 47 dies sense poder treballar per "gentilesa" dels anitavalots.

Quan vaig començar a fer rehabilitació el 17 de novembre em faltaven 50 graus per extendre el braç com ho feia abans de la lesió. Ahir vam fer valoració i encara em falten 20 graus per poder estirar el braç. Hauré de continuar fent rehabilitació tres setmanes més. Espero recuperar-ne la mobilitat, però aquestes setmanes de fisioterapeuta me’n recordo sovint de les mares dels individus que em van trencar el colze.

En temps de crisi, busquem-li la lectura positiva: encara que vulgui, no puc estirar més el braç que la màniga. 😉

Mira, pare, quin ordinador més estrany!

Els meus fills de 7 i 4 anys al·lucinant amb una màquina d'escriure. Passejant pel carrer amb els meus fills ens hem trobat una màquina d’escriure. L’hem recollit i ens l’hem endut a casa. Així que l’hem tret del maletí, els menuts han exclamat "mira, pare, quin ordinador més estrany!". Han al·lucinat.

Jo he hagut de fer memòria per recordar com s’hi posava el full de paper. Ens n’hem sortit i els nens de 7 i 4 anys han flipat veient com les lletres quedaven impreses directament sobre el paper. Els hi ha costat entendre que calia apretar les tecles amb força perquè el braç metàl·lic amb la lletra impacti sobre el paper.

Jo he recordat com vaig fer un curs de mencanografia cap a l’any 1984 o 1985. Llavors ho feiem amb tecnologia punta: una màquina d’escriure elèctrica!

Aquesta no és l’única anècdota en què els meus fills m’han fet adonar que ells ja són d’una altra època. L’altre dia, la gran, que té 7 anys va trobar un grapat de monedes de diferents valors en pessetes. "Aquests diners són de broma", va dir. Li vaig explicar que quan ella va néixer encara hi havia aquelles monedes, tot i que al cap de vint dies van ser substituïdes per l’euro.

Can Fàbregas: com està el pati?!

Can Fàbregas. com està el pati?! Si vols saber "com està el pati" en el tema de Can Fàbregas i de Caralt, la Plataforma ha organintzat una xerrada aquest dijous, 11 de desembre:

CAN FÀBREGAS: COM ESTÀ EL PATI?!

Dijous, 11 de desembre del 2008
a 2/4 de 8 del vespre
a Les Esmandies [Casal de Barri]
Ronda O’Donnell, 94 – Mataró

ACTE PÚBLIC

informatiu per posar-nos al dia de la situació jurítica i urbanística de l’afer Can Fàbregas amb

Agàpit Borràs, arquitecte i urbanista

Agnès Garcia Ayala, advocada del Col·lectiu Ronda.

Si vens ens hitrobarem.

 

Ja tenim primer premi Helena Jubany

Xavier Cabús, guanyador del 1r premi Helena Jubany Aquest vesrpe s’ha conegut el veredicte del jurat del 1r Premi Helena Jubany de narrativa curta o recull de contes. Se l’ha guanyat en Xavier Cabús i Manyosa, a qui hem tingut el plaer de conèixer personalment, amb l’obra El karma del de Carnisser. L’autor és de Barcelona. Una coincidència curiosa: va néixer el 27 de febrer, el mateix dia que la meva germana Helena.

Més informació al web de l’Associació Helena. Si no vas poder venir, ara pots veure sencer el vídeo de l’acte (25 minuts).

L’acte ha estat molt emotiu. La sala plena a vessar amb 69 cadires plenes i molta gent dreta. Gràcies a tothom que s’hi ha acostat per omplir de vida el Premi Helena Jubany, lliurat el 2 de desembre coincidint amb el 7è aniverasri del seu assassinat.