20 anys de Maulets amb els amics de Girona

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=ZaQEMJiW3AI]

Avui m’han convidat a dinar al casal El Forn de Girona per commemorar els 20 anys de Maulets en aquella ciutat. Hem vist el magnífic vídeo dels 20 anys de Maulets i després hem fet una tertúlia amb representatns de tres generacions de Maulets: jo (com a fundador), en Dani Cornellà (de la generació que començava quan jo me’n vaig jubilar) i una mossa de la generació actual. La xerrada ha estat una bona experiència.

El primer cop que vaig veure el vídeo dels 20 anys de Maulets em va caure alguna llagrimeta d’emoció. Insisteixo, és un magnífic treball. El vídeo dels 20 anys el construeixen aportacions d’una pila de gent amb qui he compartit bones experiències de lluita: la Núria Cadenas de València, en Xevi Safont-Tria i en Juli Cuéllar de Mataró, en Guillem Terradas i en Xevi Navarro de Girona, l’Aida Cortès de Molins de Rei, la Marta Serra de la Catalunya Nord, en Natxo de Castelló, l’Otger Amatller i en Jordi Salvia de Vilafranca, en David Pina i en Marc Faustino de Barcelona, l’Abel Caldera i l’Anna Guijarro de Berga, en Jun Sànchez de Santa Coloma de Gramenet, en Toni Rico de Novelda, l’Edgar de Figueres, en Joan Fernàndez de Manresa, en David i en Miquel de Mallorca, etc, etc… i sobretot, sobretot… en Guillem Agulló, representat pel seu pare, la seva mare i la seva germana.

Al vídeo hi diu la seva molta gent, però també n’he trobat a faltar molta: (anava a posar noms però la llista seria mooolt llarga). Moltíssimes persones que han militant i s’han format a Maulets. Centenars de persones que ara són com són i pensen i actuen com ho fan en part perquè han militat a Maulets.

Pujant a Girona he sentit a la ràdio que deu ciutadans bascos han decidit ingressar a ETA perquè els acusaven de formar-ne part quan no hi havien militat mai. Són gent que tenien militància política però no armada. Ara qui els perseguia ja ha aconseguit que agafin les aremes. M’ha recordat situacions que he viscut de prop.

Al nostre país sovint es tramiten impunement acusacions falses d’"atemptat a l’autoritat" fets per part de Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i altres policies. Quan acusen (i/o condemnen) algú per una cosa que no ha fet (en aquest cas "atemptat a l’autoritat"), sovint es provoca una reacció lògica: "si m’han d’acusar d’una cosa que no he fet, el proper cop com a mínim em donaré el gust de fer-ho".

Jo em pregunto: qui és responsable d’aquestes reaccions? La lògica i el sentit comú? O qui organitza caceres de bruixes?