La pena de mort no és cap animalada

Ja sé que no es pot generalitzar. Però he de confessar que, en general, penso que els ianquis estan sonats. Bé, concretament penso que l’American way of life (sistema americà de vida) és una bogeria. I, encara més exactament, el sistema americà de mort (la pena de mort) és una autèntica animalada. Una bogeria que no han dubtat a portar fins a l’absurd de l’execució d’elefants.

Els casos més sonats són el de l’elefanta Topsy , executada a la cadira elèctrica l’any 1903 i el de l’elefanta Mary , penjada a la forca l’any 1916.

Topsy, l’elefanta que va morir a la cadira elèctrica

A la Topsy la van electrocutar al Luna Park de Coney Island el 4 de gener del 1903. Eren els temps de l’inici de l’electricitat. La Topsy tenia 28 anys i havia estat una de les principals atraccions del parc, una magnífica elefanta de tres tones. Però els seus estirabots volents la van dura a matar tres homes en menys de tres anys. El darrer va ser el seu cuidador, un alcholic que li donava cigarretes enceses per menjar.

Els propietaris del Luna Park van decidir desfer-se de la Topsy. Van intentar-ho amb pastanagues amb cianur, però no va funcionar. Llavors van voler guanyar-hi diners i van anunciar que la Topsy seria penjada públicament pels seus crims. L’anunci va despertar les protestes dels defensors dels animals, que van considerar que penjar un elefant era inhumà, així que van buscar una altra "solució".

Va ser llavors quan el prestigiós Thomas Alva Edison en persona va proposar que s’utilitzés un sistema que ell i un dels seus col·laboradors estaven desenvolupant des de feia alguns anys. Concretament des del 1890, any de la primera execució amb cadira elèctrica a l’estat de Nova York. A les associacions de defensa dels animals els va semblar que fregir l’elefant potser seria una manera més  “humana” de matar-lo.

Casualment,  la companyia de l’Edison, promotora del corrent continu, es disputava llavors el control del sistema elèctric nordamericà amb la companyia Westinghouse. Ni Edison ni Westinghouse van voler que s’elegissin els seus sistemes elèctrics per a la cadira elèctrica, perquè temien que els consumidors no voldrien tenir a casa seva el mateix tipus de corrent elèctric que servia per a matar persones. El corrent altern es va adoptar, l’any 1889 com a sisttema per a la cadira elèctrica. Per tal de desacreditar el seu adversari, l’Edison deia que el corrent continu era un perill per a les llars, i aquell experiment l’ajudaria a demostrar-ho. (No endebades ja s’havia passat deu anys electrocutant gossos i gats al seu laboratori per dmostrar els perills del corrrent altern).

Finalment, l’Edison va enviar els seus tècnics , que van col·locar la Topsy sobre una plataforma metàl·Lica i van disposar al seu voltant tota mena d’electrodes al cap  als peus. Més de 1.500 persones es van congregar a Coney Island per tal de presenciar l’execució. La pobre  Topsy va caure desplomada en questió de pocs segons. l’Edison va enregistrar les imatges amb una càmera de la seva pròpia invenció i després es va dedicar a exhibir-les per tots els Estats Units, amb un gran èxit d’audiència: "Electrocuting an elephant", tota una demostració dels inconvenients del corrent altern.

Amb el temps, tant l’Edison com la Westinghouse van prsperar i al final hi va haver un lloc per al corrent altern (AC) i un altre per al corrent continu (DC).

Després de la mort de la Topsy, el Luna Park fou destruït per un terrible incendi. L’any 2003 es va erigir un monument d’homenatge a l’elefanta Topsy al Museu de Coney Island.

Mary, l’elefanta que va morir penjada a la forca

L’elefanta Mary, anunciada durant anys pels seus propietaris com "la major criatura viva sobre la terra" va ser penjada la tarda del 13 de setembre de 1916 davant la presència de més de 2.500 persones, entre elles moltes criatures. En una de les poques fotografies qeu se’n conserven podem veure l’elefanta suspesa a cinc metres d’alçada, penjada pel coll.

La tarda que van executar la Mary, una multitud es va abraonar als voltants de l’estació d’Erwin (Tennessee), ansiosa de veure com penjaven l’elefanta assassina. Les cròniques descriuen l’animal envoltat de cadenes i elevat per una grua dels ferrocarrils. Per si fos poc, en un primer intent les cadenes es van trencar i l’elefanta va caure desplomada des d’uns quants metres d’alçada. Alguns testimonis van descriure el so dels ossos i dels tendons de la Mary en trencar-se. Un cop a l’aire, l’elefant ava morir al cap de pocs minuts.

Fins el dia de la seva execució, l’elefanta Mary havia estat una de les principals atraccions del circ dels Gernans Sparks. Es deia que aquesta elefanta era capaç de tocar música i de batejar amb un bat de beisbol. La nit del 12 de setembre, mentre oferien l’habitual espectacle en una població propera, la Mary es va distreure i va anar a menjar-se unes restes de xindria que algú havia llençat a terra. En Walter “Red” Eldridge, que feia pocs dies que treballava com a domador de la conanyia, va tractar de corregir la conducta de la Mary picant-la amb un pal a les orelles. Va ser la seva darrera actuació com a domador. L’elefanta es va sentir amenaçada i el va fer volar uns quants metres per l’aire. Un cop a terra, la Mary se li va acostar, i li va aixafar el cap com si es tractés d’una xindria.

Llavors els espectadors del circ van córrer aterrits. Molts demanaven a crits que matéssin aquella bèstia. El agents locals van descarregar les seves armes contra l’elefanta, però la pell del vell paquiderm era massa dura. Aquella mateixa nit, i un cophavien aconseguit tranquil·litzar l’animal, el sheriff de la ciutat va arrestar l’elefanta i els amos del circ van prendre una de les decisions més difícils de les seves vides: o sacrificaven la Mary o bé ningú tornaria a contractar el seu especttacle en aquell estat.

La questió va ser llavors com acabar amb un elefant de vuit tones de pes. Es van estudiar diverses possibilitats. L’any 1903 l’Edison havia executat una elefanta a Coney Island, però per aquell verals no hi havia suficient elecricitat epr a una execució d’aquella mena. Es va pensar en lligar l’elefanta a dos vagons de tren per esquarterar-la, o en aixafar el seu cos entre dues locomotores. Aquestes dues alternatives es van descartar en considerar-les cruels. Després de la mitjanit els germans Sparks van prendre la decisió i la vella Mary, que havia treballat durant més de 20 anys amb ells, es va convertir en la primera elefanta de la història en morir penjada a la forca.