Category: Patrimoni arquitectònic

Una xemeneia menys. Durant la passejada per les xemeneies del catàleg del patrimoni arquitectònic de Mataró m’han dit que una de les 12 xemeneies catalogades ha caigut durant els darrers mesos. Ja no hi és, s’ha desplomat. Ara només en queden 11 dempeus. Era la xemeneia de Can Ribas i Julià, edificada cap a l’any 1883 al carrer de Campeny número 27 (foto).

Però els mataronins podem estar tranquils: encara està catalogada. I amb el nivell C! Pots veure’n una foto i la descripció al llibret de la passejada:

 …xemeneia amunt 1.25 Mb

Trobo vergonyant que haguem conegut aquest fet tard i casualment en una passejada organitzada per la FAVM i l’Associació de Veïns de Mataró-Centre. On són els responsables municipals de vetllar per la integritat del patrimoni arquitectònic col·lectiu? Potser a can PUMSA estan massa enfeinats a fer informes "a mida" per desempallegar-se de Can Fàbregas?

"…xemeneia amunt!" és el títol de la passejada que la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró (FAVM) ha orgnaitzat per les xemeneies del Catàleg del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró.

Diumenge, 10 de maig del 2009
a les 10h del matí
des de la plaça de Can Gassol
[carrer de Prat de la Riba]

amb l’historiador de l’art Gener Salicrú com a guia

Inscripcions gratuïtes al 93 757 66 02

Durant la passejada es distribuïrà un libret amb fotos,  la descripció i notes hstòriques de cadascuna de les 12 xemeneies industrials que queden dempeus i estan protegides pel catàleg del patrimoni. Ha quedat guapo. Et recomano que hi vinguis per aconseguir-lo.

El disseny gràfic l’hem fet a Clic Traç, i fent aquesta feina he comprovat com hi ha personatges que tenen l’ombra més aviat baixeta però molt extensa.

Aquesta passejada és una molt bona iniciativa de la FAVM, coordinada per en Jesús NIeto i la Núria Manté. Hi han col·laborat la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt, la Fundació Jaume Vilaseca, els sindicats USOC, UGT i CCOO, i l’Ajuntament de Mataró.

Aviat farà deu anys que amb la meva companya vam comprar la planta baixa d’una casa de còs de l’eixample de Mataró. Mentre la condicionavem per venir-hi a viure vam ensopegar amb un curiós forat al menjador. Era un rectangle de 60 centímetres per un metre tot colgat de sorra. Vam anar destapant la terra abocada i anavem descobrint parets als costats i uns graons que anaven cap avall. Molt avall. Després de treure molts cubells de sorra teniem al descobert una mena de túnel o galeria que, des del menjador de casa, baixa fins a sota el llimoner, fora el pati.

Parlant-ne amb els veïns i veïnes, ens van explicar que aquell estrany forat és l’entrada a un refugi antiaeri de la Guerra Civil (1936-1939). Fins i tot la germana d’una veïna ens va explicar que ella s’hi havia refugiat durant alguns bombardejos quan tots just era una nena petita.

També hem sapigut que la idea de fer el refugi va ser del veí del costat, i per això diuen que també hi ha un accés al refugi des de la casa adjacent a la nostra.

Entusiasmats amb la troballa, vam telefonar al Museu de Mataró, amb la seguretat de fer una aportació a la recuperació de la memòria històrica de la ciutat. Va trigar, però finalment un dia va venir a casa l’arqueòleg municipal. Va anar més o menys així:

– Bon dia, sóc l’arqueòleg municipal.

– Bon dia. Passa, passa, que t’ensenyem el refugi! –i li expliquem tot de detalls i anècdotes: qui va tenir la idea, qui el va construir, qui s’hi refugiava…

– Sí, sí, però… això sembla més aviat un hipogeu.

– Home, estem segurs que es tracta d’un refugi antiaeri. Si vols, et podem presentar una veïna que s’hi havia refugiat quan era una nena petita.

Però l’arqueòleg de l’Ajuntament continuava insistint que això no podia ser un refugi. Havia de ser un hipogeu.

– Vols baixar? Hi hem trobat uns forats cilíndrics amb restes de claus i de fusta que és on devien haver-hi les estaques de reforç de l’estructura del refugi…

Però l’arqueòleg de l’Ajuntament no va voler baixar per veure el túnel des de dintre.

Vam estar una bona estona xerrant. Jo, insistint que diversos veïns poden corroborar que es tracta d’un refugi de la Guerra Civil. Ell, l’arqueòleg, tossut amb la idea de l’hipogeu.

– Escolta, estem segurs que això és un refugi antiaeri de la Guerra Civil.

– …? –quedo flipat, i insisteixo que és un refugi.

– Saps què? Miraré si en aquest indret hi havia hagut alguna masia. Llavors ja tindria sentit que hi hagués un hipogeu aquí.

I va marxar tot assegurant que ja ens diria alguna cosa tan punt hagués comprovat si aquí hi havia hagut alguna masia. Tu creus que ens va contestar?

Han passat un grapat d’anys i encara esperem que ens digui alguna cosa.

Aquest senyor encara és el Cap de l’Àrea d’Intervenció Arqueològica de l’Ajuntament de Mataró. M’ha semblat veure’l fent rodes de premsa al costat del regidor d’Urbanisme, el sr. Ramon Bassas.

Aquest dissabte, 4 d’abril, la gent de la Plataforma Salvem Can Fàbregas pintarem un mural. A banda de millorar una de les ruïnoses parets del voltant, hi deixarem un missatge reivindicatiu a favor d’aquesta nau que els nostres governants sense escrúpols volen fer desaparèixer.

Per Can Fàbregas, tothom hi pinta. Tu també pots venir a tirar un cop de mà. Tothom que vulgui hi podrà deixar la seva empremta.

Ens hi trobaràs des de les 10 del matí fins al migdia.

Can Fàbregas i de Caralt ha tingut la porta tancada des del dia que vam denunciar a la Policia Local que s’estaven fent obres sense llicència. Des de llavors s’hi treballa a porta tancada, de forma gairebé clandestina. Avui, però, s’ha permès una visita als membres del Consell de Patrimoni, i jo hi he pogut assistir.

Si t’interessa, vull compartir amb tu algunes fotos que he pogut fer. Aquesta, per exemple, és la façana exterior de Can Fàbregas des de l’angle sud-est. Una perspectiva inèdita fins que han enderrocat alguns edificis adjacents a la nau catalogada.

Cantonada de Can Fàbregas de l’angle sud-est. Les cantonades de l’edifici estan fetes amb maons de dos colors diferents col·locats alternativament.

Cornisa de la façana sud feta des de la terrassa del segon pis. Al fons es veu el senyal deixat per la teulada d’un edifici annex que no formava part del conjunt original.

Edicles d’entrada. Foto presa a peu de carrer. Actualment els operaris de l’empresa subcontractada per PUMSA els utilitzen com a menjador.

Edicles d’entrada. Foto presa des del primer pis.

Edicles d’entrada. Foto presa des del primer pis. Podem observar com les teulades són d’uralita, i per tant no es tracta de la coberta original.

Subsòl de la nau central. Els arqueòlegs han deixat al descobert tota l’estructura que feia de base a la maquinària de la farinera, primer, i de la fàbrica de paper, més endavant.

Subsòl de la nau central. Dipòsit de tints, posterior a l’ús de la nau com a primer molí fariner accionat amb vapor a la ciutat de Mataró.

Subsòl de la nau central. Foto feta des de l’entrada nord-est.

Revoltons de volta catalana del sostre de la planta baixa (terra del primer pis). Foto feta des de la planta baixa. Al fons a la dreta, s’observen algunes voltes repicades per tal de comprovar que són elements originals de la fàbrica catalogada.

Revoltons del terra del primer pis (sostre de la planta baixa). Es tracta de volta catalana feta amb maons, element original de la fàbrica. Foto feta des del primer pis.

Pilar de fosa recobert de formigó. En la nau principal hi ha dos pilars centrals. Foto feta des de la planta baixa.

Pilar de fosa recobert de formigó. Aquest cop al primer pis.

Segona planta on s’observen les encavallades de fusta que suporten la teulada.

Teulada original de Can Fàbregas. Des de la segona planta s’observen perfectament les teules de terrissa recolzades directament sobre les viguetes de fusta.

Pou original de Can Fàbregas, de 2,5 metres de diàmetre i 30 metres de profunditat.

Soterrani de la nau lateral del sud-oest. Forat per accedir a la galeria que comunica aquesta nau amb la xemeneia. Just a la dreta hi ha l’accés al pou.

Galeria que comunica la nau de Can Fàbregas amb la xemeneia. Ara s’hi pot entrar pel forat que es veu a la foto anterior. Al túnel hi cap una persona de la meva alçada (1,80) força ajupida.

Galeria que comunica la nau de Can Fàbregas amb la xemeneia. Al fons de la foto anterior el gúnel fa un petit revolt i continua amb aquesta foto. Si continuem fins al fons arribem a la base de la xemeneia.

Interior de la xemeneia de Can Fàbregas i de Caralt. Foto feta des de la base de la xemeneia cap al cel. Realment, trobar-se a l’interiord’una xemeneia i veure el cel al final del túnel és una experiència que impressiona.

Detall de la xemeneia. Foto feta des d’una finestra de la segona planta.

Xemeneia. Foto feta des de la segona planta. Davant a la dreta s’aprecia el forat fet pels arqueòlegs que deixa al descobert diverses galeries que provenen de diferents punts de la finca.

Galeries que arriben a la xemeneia de Can Fàbregas provinents de diversos indrets (no només des de la nau de Can Fàbregas). Aquestes altres galeries no han estat excavades perquè els arqueòlegs tenien ordres de limitar-se a treballar exclusivament entre les quatre parets de Can Fàbregas. Un d’aquests túnels va cap a una carbonera que tampoc no ha estat estudiada.

Xemeneia. Foto feta des del pati de la façana sud.

Zona zero. Solar de l’illa 6 on s’acumula la runa provinent dels enderrocs. Foto feta des del segon pis de Can Fàbregas.

Zona zero. Solar de l’illa 6 on s’acumula la runa provinent dels enderrocs. Foto feta des del segon pis de Can Fàbregas. Al centre-dreta de la imatge podem veure César Fernández, gerent de PUMSA, parlant pel mòbil.

A l’esquerra, l’arqueòleg municipal. A la dreta, el responsable dels treballs "amb metodologia arqueològica" subcontractats per PUMSA a una empresa privada.

Galeria encara no excavada que ha quedat exclosa dels estudis de la "primera fase" dels treballs arqueològics. Per ordre de "els de dalt" només s’han fet treballs arqueològics entre les quatre parets de la nau principal de Can Fàbregas. Tot d’elements com aquesta galeria han estat ignorats. I no hi ha prevista una "segona fase" de treballs arqueològics.

Cartell a l’interior de la porta principal d’accés a Can Fàbregas que recorda als paletes l’obligació de treballar a porta tancada (no en podem dir "clandestinament", oi?) des del dia en què vam denunciar a la Policia Local que s’hi feien obres sense llicència. La denúncia no va ser tramitada, i des d’aquell moment la porta sempre està tancada.

Avui la gent de la CUP de Mataró hem presentat encara un altre recurs d’alçada pel tema de Can Fàbregas i de Caralt.

Em sorprèn que el govern municipal de Mataró (PSC-PSOE, ICV i ERC)  ignori tots els recursos i causes obertes als tribunals. Amb els elements del subsòl ara mateix es troben davant d’un pou de 20 metres de profunditat. Seria un bon moment per aturar-se i rectificar ja la capgrossada d’un "trasllat" que el mateix autor del projecte considera indesitjable . Seria un bon moment… però intueixo que continuaran tirant pel dret. Ara podrien aturar-se davant d’un pou de 20 metres però tot indica que si continuen endavant acabaran caient en un pou sense fons. Ja s’ho trobaran.

Aquest és un recurs d’alçada en contra l’Acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona adoptat en data 16 d’octubre de 2008 que dóna conformitat al text refós del Pla de millora urbana PMU-06 a l’àmbit Illa 6, fàbregas i de Caralt, i acord de data 30 d’abril de 2008 pel que s’aprova definitivament el Pla de millora urbana PMU-06 a l’àmbit illa 6, Fàbregas i de Caralt, instant alhora la seva nul·litat de ple dret. L’hem interposat davant l’Honorable Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

El PMU-06 és el document urbanístic que preveu edificar uns grans magatzems just ocupant tota l’illa de Can Fàbregas.

Resumeixo el recurs d’alçada (que és un document de 23 pàgines):

1r. Relatem els fets i antecedents de l’afer Can Fàbregas.

2n. Instem la nul·litat del PMU-06 perquè el document ha canviat substancialment entre la seva aprovació inicial, provisional i definitiva, sense que hi hagi hagut el corresponent tràmit d’informació pública i participació ciutadana.

3r. L’enderroc encobert vulnera l’article 68 del Decret Legislatiu 1/2005 que aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme de Cetalunya, perquè el Pla General vigent només preveu la protecció i manteniment de Can Fàbregas en la seva ubicació actual.

4t. L’Ajuntament incompleix i vulnera el Pla General d’Ordenació Urbana de Mataró, perquè la modificació que en va aprovar tenia per objecte la conservació (dins d’aquest mateix sector i en la mateixa ubicació actual) dels elements catalogats de Can Fàbregas.

5è. El govern municipal infringeix el principi de jerarquia normativa en matèria urbanística.

6è. El PMU-06 és nul de ple dret perquè vulnera es articles 27A i 28 del Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, on es diu que els edificis amb nivell de protecció A, com és el cas de Can Fàbregas, les obres d’enderroc, desplaçament, trasllat, dsmuntatge o emmagatzematge no hi són permeses.

7è. No existeix un informe favorable, previ i preceptiu (obligatori) de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i del Consell del Patrimoni de Mataró, i això n’ha de comportar la nul·litat de ple dret.

8è. L’acord d’aprovació d’aquest PMU-06 també és nul·la de ple dret perquè porta causa d’acords i actuacions en les que ha intervingut de forma decisiva el regidor d’urbanisme sr. Ramon Bassas, quan tenia l’obligació d’abstenir-se per tenir-hi interessos familiars directes.

9è. Hi ha manca d’interès públic en la proposta d’enderroc, desmuntatge, emmagatzematge i trasllat del conjunt catalogat, continguda al PMU-06.

10è. No existeix un estudi econòmic financer que acrediti, justifiqui, i garanteixi la viabilitat de la proposta d’enderroc o desmuntatge, emmagatzematge i trasllat.

… i per tot això en demanem a l’Honorable Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya que resolgui declarar la nul·litat de ple dret i deixi sense efecte l’acord objecte d’aquest recurs.

El Punt d’avui ha publicat, a la contraportada, un article d’en Xevi Riu com a rèplica a un anterior article d’en Manuel Cuyàs. A mi em sembla que en Manuel embolicava la troca i que l’escrit d’en Xevi deixa les coses clares. M’ha encantat aquest article. Però pots jutjar-ho tu mateix/a:

Can Fàbregas, una altra opinió

L’autor rebat els arguments exposats per Manuel Cuyàs en un article publicat el dia 11

XAVIER RIU

Dimecres dia 11 de febrer el director adjunt d’El Punt va publicar un escrit titulat No traslladem Can Fàbregas, que té la virtut de confondre tots els termes del conflicte. Per això crec que s’imposa una consideració dels fets, i no vull deixar d’agrair-li que hagi acceptat de publicar-la.

En Cuyàs diu que «els polítics» s’han ficat en un embolic, fa una crida a la societat civil a parlar amb una sola veu contra el trasllat, suggereix que això del trasllat és cosa d’aquests malintencionats de la CUP i de la plataforma (que segons ell tenen tot de raons secretes per fer el que fan), i exhorta l’Ajuntament a governar. Confrontem això amb els fets?

Punt 1. Qui proposa i defensa el trasllat és només el govern. Cap grup de l’oposició, ni crec que gaire gent a Mataró. Ni els qui, com en Cuyàs, puguin estar per l’enderroc, ni els «conservacionistes», ni la CUP ni la plataforma. Només el govern municipal. Per això, qui s’ha ficat en un trencacolls és només el govern. L’oposició bàsicament ha evitat fer-se còmplice de les irregularitats del govern, com és natural. CiU s’ha oposat clarament a l’enderroc i el trasllat; el PP, d’aquella manera, però tots han dit que no hi fan sang perquè precisament no volen entorpir la vinguda d’El Corte Inglés. La CUP ha posat més l’accent en la prioritat de conservar i ha anat fins al fons. Per ningú, tret del govern, cal oposar conservació del patrimoni i progrés.

Punt 2. Sí que ha reaccionat, la societat civil: s’ha manifestat per conservar l’edifici al seu lloc. Sabem que existeix l’opinió favorable a enderrocar-lo, i potser fins i tot la té molta gent. Pot ser, no ho sabem. Potser els que volen salvar Can Fàbregas al seu lloc són pocs. Pot ser. Però és l’única manifestació explícita i organitzada que hi ha, i per tant, l’única de la «societat civil». Per això mereix més respecte que no li dóna en Cuyàs.

Punt 3. Aquest és el més sucós. Els reprodueixo l’últim paràgraf: «Alcalde Baron, regidor Bassas, membres del govern i de l’oposició: representeu els vots de la majoria de ciutadans. Teniu la legitimitat democràtica. Què us fa por? Governeu. Si la societat civil no reacciona, feu-ho vosaltres.»

De quina legitimitat estem parlant? L’oposició ja s’oposa al trasllat, com en Cuyàs i gairebé tothom. Per tant, es deu referir a la legitimitat del govern municipal, que té majoria, però segons ell no l’aplica a governar. És cert, això? Tornem als fets. Sabem que qui defensa el trasllat és el govern municipal, contra tothom. I com ho fa? Imposant la força de la majoria que té al ple. Per tant sí que està fent això que reclama en Cuyàs: governar, basant-se exclusivament en aquesta legitimitat democràtica que diu ell, la força dels vots en el ple, que li ve d’una majoria a les eleccions.

Ens podem preguntar si tenen alguna raó per imposar el trasllat. La resposta és que sí. Com que des del començament tenen decidit que volen la fàbrica fora d’allà, com tothom sap, van intentar l’enderroc (els estalvio ara tots els tripijocs que van organitzar). Va resultar, però, que l’enderroc és il·legal. Així de simple. Com que no hi havia manera de fer-lo legal, alguna cosa havien de fer, i només se’ls va acudir el trasllat, que no vol ningú. Probablement ni ells; però, si l’alternativa és l’enderroc, no tenen alternativa. Per això l’han d’imposar. Una altra qüestió és si el trasllat mateix és legal, sobre això hi ha presentats alguns recursos, a veure què en surt.

Així doncs, si ja estan fent això que en Cuyàs els reclama, i a més ho fan perquè no tenen altra opció si volen l’edifici fora d’allà, per què ho reclama? Potser és que no els reclama ben bé això i no ho he entès bé. O potser és que de cop s’ha tornat a fer «conservacionista» (però la resta de l’article no va pas per aquí). O… però no pot ser: no em puc ni imaginar que els estigui reclamant que saltin la llei i tirin pel dret amb l’enderroc.

No ho sé, però sigui com sigui, si el trasllat és una bajanada, com sembla que creiem molts (desaconsellat fins i tot per l’arquitecte que n’ha fet el projecte), sembla també que només hi ha una solució, ja que l’enderroc no és viable: deixar la fàbrica al seu lloc, rehabilitar-la i donar-li un ús, i en tot cas mirar de recompondre la situació amb el centre comercial oferint-los un altre espai. Llàstima que aquesta no sigui la que en Cuyàs vol sentir, però em temo que no n’hi ha cap altra.

Si vols, pots llegir també l’article d’en Cuyàs: 

Continue reading…

Qualsevol que es prengui la molèstia de llegir la memòria del Projecte bàsic i executiu de desmuntatge, emmagatzematge i muntatge d’edifici, edicles i xemeneia Fàbregas i de Caralt Mataró, pot sorprendre’s amb algunes de les afirmacions del seu autor, l’arquitecte Josep Maria Puig Boltà, contractat per PUMSA per redactar el projecte que permeti treure Can Fàbregas del seu lloc.

Aquesta memòria és un dels documents que l’Ajuntament té en exposició pública, a disposició de tota la ciutadania.

En el moment de parlar del muntage, Puig Boltà afirma que "La desvinculació d’aquest conjunt d’elements del seu entorn és indesitjable però possible materialment i acceptat per la Generalitat de Catalunya."

I continua dient que "També resulta estrany, i també indesitjable si es produeix, un canvi d’orientació nord-sud est-oest respecte l’actual del conjunt [en referència a que el trasllat és a la vorera del davant i amb "efecte mirall"] i fins i tot trobo inacceptable i incomprensible que aquestes quatre peces puguin no anar juntes, vagin on vagin [en referència a que la xemeneia la volen posar a algunes cantonades de la resta del conjunt]. Hi ha un sentit comú que diu que cal que tot es quedi al lloc on està quan en canvi el desmuntatge i trasllat està decidit i quasi mig fet, i en canvi considero que s’estan descuidant aspectes abans ciats, així com debatre sobre el futur de l’edifici.

Estaria bé que es quedés a la mateixa illa, però atenció albrutal impacte i amb una desconeguda arquitectura del gegant que serà el futur edifici del Corte Inglés. Les propostes contingudes als apartats de retornar l’edifici al seu estat inicial i en la introducció d’una nova estructura serien diguem que imprescindibles en un supòsit de solament reutilització de l’edifici. El desmuntatge i trasllat per a un posterior muntatge és artificiós però s’emmarca en una decisió convençuda del tripartit que governa la ciutat que diu que cal portar-ho a terme. S’ha debatut més sobre l’objecte catalogat i no s’ha debatut tant sobre el resultat final de tota l’operació."

Tot això no ho dic pas jo. Ho ha escrit l’atuor del projecte oficial. M’agrada, però, que ens doni la raó als que sempre hem defensat la rehabilitació de Can Fàbregas al seu lloc.

M’acaben de dir per telèfon que fa pocs minuts s’ha acabat la reunió del Consell de Patrimoni on s’havia de votar un dictàmen sobre el projecte d’enderroc i emmagatzematge de Can Fàbregas.

Em diuen que hem aconseguit que el tema no es voti i quedi "sobre la tuala" perquè l’autor del projecte, en Josep M. Puig Boltà diu que ara ha descobert sota una sèrie d’elements al subsòl (galeries subterrànies, un pou…) i no té prevista la manera de "traslladar-los". (Aquests elements ja fa temps que els coneixem des de Salvem Can Fàbregas, i la CUP va presentar un recurs d’alçada la setmana passada on precisament es feia referència a aquests elements del subsòl que s’estan exposant al perill de les obres amb maquinària pesada).

Gent colm l’Agàpit Borràs i la Núria Manté sembla que ha aconseguit convèncer la resta de membres del Consell que no podien donarr llum ver a un "trasllat" sense tenir en compte els elements del subsòl. De moment, doncs, l’immoble de Can Fàbregas no es mou.

No sé quina cara li deu haver quedat al regidor d’Urbanisme, que amb tota la malícia havia fet mans i mànigues per intentar evitar que l’Agàpit exercís el seu dret a assistir a la reunió del Consell de Patrimoni. No sé quina cara li deu haver quedat després de votar, a la mateixa hora i al Consell d’Administració de PUMSA, l’encàrrec del projecte de "trasllat" que no té el vist-i-plau de la Comissió de Patrimoni.

Si vols saber "com està el pati" en el tema de Can Fàbregas i de Caralt, la Plataforma ha organintzat una xerrada aquest dijous, 11 de desembre:

CAN FÀBREGAS: COM ESTÀ EL PATI?!

Dijous, 11 de desembre del 2008
a 2/4 de 8 del vespre
a Les Esmandies [Casal de Barri]
Ronda O’Donnell, 94 – Mataró

ACTE PÚBLIC

informatiu per posar-nos al dia de la situació jurítica i urbanística de l’afer Can Fàbregas amb

Agàpit Borràs, arquitecte i urbanista

Agnès Garcia Ayala, advocada del Col·lectiu Ronda.

Si vens ens hitrobarem.

Dimecres 1 d’octubre

Aquest matí, amb la Núria Manté de la Plataforma Salvem Can Fàbregas ens hem presentat a Can Fàbregas on hi ha operaris de Nietos de García Cano que fan "treballs de neteja" per encàrrec suposadament de PUMSA.

Llencen tots els trastos que hi ha dins de Can Fàbregas, però també estan llençant runa d’envans interiors (lavabos, divisions internes?).

Hem fet fotos i a les 10:34 hem telefonat la Policia Local perquè vingués a aixecar d’acta d’unes obres al carrer Biada de les quals no sabem si hi ha llicència.

S’ha presentat una patrulla. Els hi he donat les meves dades. M’han dit que, efectivament, si hi ha un contenidor d’obres amb runa hi ha d’haver llicència d’obres. Si no hi ha llicència d’obres no es poden fer obres. Llicència d’ocupació de via pública no cal, perquè el contenidor és dins la finca de Can Fàbregas.

La Núria i jo ens hem quedat fora. Els policies han entrat i s’han estat una estona parlant i gesticulant amb el capatàs dels paletes.

De cop i volta, a les 11:09h han pujat al cotxe, han posat les sirenes i han marxat cagant llets. Jo els hi anava a dir que suposava que marxaven per una emergència però que m’agradaria saber què havia de fer: si em telefonarien, si m’havia d’esperar? M’han mirat amb cara de "no ens vinguis a tocar els collons" i han marxat sense dir res.

Jo he tornat a la feina (tinc el costum de treballar cada dia) i he telefonat a la Policia Local. Per telèfon m’han dit que podia tornar al carrer Biada, perquè ara hi havia tornat la patrulla, aquest cop acompanyats per un caporal.

He tornat a Can Fàbregas i m’he adreçat al caporal (Agent 276). Li he demanat si aixecarien acta, si hi havia llicència d’obres i si em donarien una còpia de l’acta.

El caporal m’ha dit que "des de dalt" els hi han explicat que això eren uns treballs encarregats per l’Ajuntament i que tot plegat s’estava fent correctament i sota responsabilitat de l’Ajuntament. Li he preguntat si hi havia llicència d’obres. M’ha respost que ell no sabia quines llicències tenien i quines no, però els hi han dit que "l’Ajuntament actua correctament".

Li he demanat que aixequés acta on es certifiqués el que estavem veient amb els nostres ulls: un contenidor ple de runa, i que me’n donés còpia. M’ha respost que jo marxaria d’allà sense cap document. Que m’hauria de personar a Comissaria i allà demanar-ho pels conductes reglamentaris. Que ells prendran nota després decidiran si fan una acta, un informe o qualsevol altra mena de ducument. Que ho puc demanar per escrit i seran els Serveis Jurídics de l’Ajuntament els que decidiran si em dónen alguna documentació i quina.

Jo he insisit en demanar una acta de personació al lloc dels fets i de descripció de la presència del contenidor de runa, però s’hi han negat.

Quan jo he marxat els policies han dit als operaris que podien continuar treballant però els hi han demanat que tanquéssin la porta del carrer per poder actuar amb "intimitat", lluny de les mirades dels vianants.

Dijous, 2 d’octubre

Hi ha Ple de l’Ajuntament de Mataró. El regidor de la CUP, en Xevi Safont-Tria fa una sèrie de preguntes al govern, que respon el regidor d’Urbanisme sr. Ramon Bassas. Sintetitzant:

– Quin tipus de treballs s’estan fent a Can Fàbregas i de Caralt?

– Neteja de trastos vells.

– Quines llicències es necessiten?

– Cap.

Llavors el regidor de la CUP ensenya fotos de la runa al regidor d’Urbanisme i li pregunta si això és "treure trastos vells". El sr. Bassas, amb tot el morro, es limita a tornar a llegir la resposta que deia que s’està fent "neteja de trastos vells". I deixa anar que "si vostè creu que hi ha alguna irregularitat ja sap on ha d’anar". (Però després, quan el portem als tribunals rondina i ens diu que judicialitzem la política).

Divendres 3 d’octubre

Vaig personalment a la caserna de la Policia Local a demanar còpia de l’acta. La funcionària que m’atén em diu que la persona que porta aquests temes només hi és als matins, que el telefoni dilluns al matí. Em diu que si és una acta model "nosequè 17" tinc dret a rebre’n una còpia si hi surto referenciat (que és que sí, perquè vaig ser jo qui va sol·licitar el servei i els hi vaig donar les meves dades als policies).

Dissabte, 4 d’octubre

Em fixo que han posat un pany nou a la porta de Can Fàbregas (foto). A partir de dimecres s’hi treballa a porta tancada.

Dilluns, 6 d’octubre

Telefono al sr. que m’han dit que se’n cuida de les actes que aixeca la policia. El situo en el cas i li demano una còpia de l’acta. Em diu que s’ho ha de mirar i que ja em telefonarà.

Em telefona per dir-me que en aquest cas no em poden donar còpia de l’acta perquè hi surten persones que no sóc jo i no puc tenir accés a les seves dades personals. Em diu que ho he de demanar per escrit al registre de l’Ajuntament.

Què en diu la premsa:

• El Punt: La plataforma de Can Fàbregas denuncia que l’Ajuntament hi fa obres sense permís

•  El Tot Mataró: Salvem Can Fàbregas denuncia que s’estan fent actuacions a la fàbrica

• Capgros: La Plataforma Salvem Can Fàbregas sospita que es fan obres a la fàbrica

Aquest migdia, passant per davant de Can Fàbregas he sentit sorolls que provenien de l’interior de la nau. Hi he entrat a treure el nas i he vist operaris llençant la fàbrica per la finestra. Literalment.

Per una finestra del darrere, la que queda al costat de la xemeneia (escapçada aquest estiu), estan abocant en contenidors de runa tot el que hi ha a l’interior de Can Fàbregas. Més que paletes semblen squejadors en plena ació de pillatge. A l’hora que els he vist jo llençaven centenars de motllos d’estampació d’un dels tallers que hi ha hagut fins fa poc dins la nau.

Fins just abans de l’estiu encara hi havia tallers en funcionament a Can Fàbregas. Amb l’excusa de la "intervenció urgent" a la xemeneia, fet amb estiuetat i traïdoria, PUMSA ha "presa possessió" d’aquesta nau (que no és seva sinó de Residencial Aurum, SL). Just després de la presa de possessió la porta (aquella porta sempre oberta) ha quedat tancada amb candau i només s’obre per fer entrar camions de retirada de runa. I, paral·lelament, han "comprat" la gent que encara tenia tallers operatius. Els hi han deixat locals en un altre lloc per treur’ls de l’edifici que volen convertir en "solar" per lliurar-lo a El Corte Inglés.