Assemblea Nacional de la CUP

Ahir diumenge la militància de la CUP vam prendre decisions importants reunits en l’Asemblea Nacional a Manlleu.

1). Obrir un debat estratègic sobre el futur de la CUP més enllà del municipalisme en el qual fins ara ens hem centrat exclusivament.

2). Dotar-nos d’uns estatuts interns reformats que ens permetin afrontar el creixement organitzatiu i treballar en la direcció que el conjunt de la militància volguem donar a la CUP.

Totes dues decisions són fruit d’una realitat: l’experiència de la cinquantena de CUPs que treballem arreu del territori genera il·luisió.

Il·lusió perquè des del treball de base estem començant a obrir esquerdes per on fem trontollar el règim establert. Il·lusió perquè a moltes viles i ciutats la CUP hem trencat el cercle "marginal" de l’esquerra independentista. Il·lusió perquè tenim dues cames: l’una al carrer i l’altra als ajuntaments, i això ens permet mantenir l’equilibri i no caure mai en l’institucionalisme dels partits "tradicionals". Il·lusió perquè la CUP és una eina útil per transformar la societat.

Un projecte en expansió 

Al Maresme, per exemple, el 2003 vam parir la CUP de Mataró. Fruit de l’experiència positiva, avui hi ha vuit CUPs més a la comarca, que han nascut i creixen "malgrat" que des de Mataró anem molt enfeinats en la feina municipal i no hem pogut dedicar gaires (o gairebé gens) esforços a acompanyar-les en els seus primers passos. Penso que encara podrem créxer més, a més llocs i més forts, amb una bona organització nacional que es pugui dedicar a regar els nous nuclis que s’estan gestant.

amb un discurs nacional

A les eleccions municipals competim amb maquinàries partidistes que, des dels seus aparells de partit, fiquen els seus discursos a casa de tothom cada dia. Ens entren diàriament al menjador de casa des de la televisió. I nosaltres continuem enganxant cartells només en els municipis on hi ha CUP. Penso que també ens cal posicionar-nos en temes supramunicipals (comarcals, nacionals i internacionals) perquè tenim un discurs propi i alternatiu. Penso que des de la base cal articular una organització nacional per transformar no només els municipis sinó el conjunt dels Països Catalans (i el món en la mesura que poguem).

per trencar el cercle 

A molts municipis hem sapigut explicar el nostre model alternatiu de societat amb un llenguatge que entengui la meva iaia. I això ens ha permès trencar el cercle en el qual històricament l’esquerra independentista havia quedat sovint reclosa i marginada. Penso que el nostre repte és explicar que l’alternativa social que defensem és millor que el podrit sistema actual. Que l’alternativa és millor per als ja convençuts i també per als no convençuts. I fins i tot per als detractors. Penso que si hem trencat el cercle a moltes viles i ciutats, també el podem trencar a nivell nacional.

…però tenim un problema 

A la CUP de Mataró, per exemple, tenim un problema. I el problema no és si som "socialistes", "comunistes", "llibertaris" o "ecologistes. Ara tenim el problema que estem fent més feina que la que nosaltres mateixos som capaços d’explicar. Feina de formigueta, si vols. Però feina transformadora que canvia coses (petites, si vols) en benefici de totes les mataronines i mataronins.

Des de l’esquerra independentista estem acostumats de despotricar de la premsa. Avui mateix, per exemple, m’ha sobtat que els titulars de El Punt i l’Avui afirmen que a l’Assemblea Nacional estem debatent si anirem a les eleccions del Parlament autonòmic del Principat. I d’eleccions autonòmiques no n’hem parlat (ni del Principat, ni del País Valencià, ni de les Illes, ni de la Franja, ni de la Catalunya Nord, ni d’estatals a Andorra…). De mala llet per part de la premsa ens en trobarem sovint, però dubto que aquest sigui el cas concret. Una de les assignatures que tenim pendents des de la CUP és aprendre a comunicar bé el que fem i el que deixem de fer.

DIÀLEG des del Secretariat Nacional

Aquest diumenge, juntament amb dos companys i una companya, m’he incorporat al Secretariat Nacional de la CUP. Alguns companys m’han felicitat "pel càrrec", però ja avanço que no ho considero cap càrrec sinó l’encàrrec de contribuïr en la mesura de les meves possibilitats a reforçar el projecte de la CUP arreu del territori.

Els que em coneixeu ja sabeu que no sóc de cap secta que pretengui dirigir l’autoproclamada esquerra independentista. Quan vaig començar a militar ara fa 22 anys vaig aterrar en un Moviment de Defensa de la Terra que s’acabava d’escindir. I vaig anar a parar a un dels dos bàndols (el del PSAN, el que hi havia a la meva ciutat). De les coses que em sento més satisfet en la meva trajectòria militant és d’haver contribuït (només en la part que em toca) a la confluència de les dues organitzacions de joves (Maulets i les JIR) que havien nascut en el marc d’aquella divisió.

Des del Secretariat Nacional procuraré que cap organització sectària interfereixi en els afers de la CUP. Em considero "no alineat" i tinc la intuïció que la majoria de la militància de la CUP tambés ho és. La meva intenció és, doncs, fer arribar el diàleg a tots els racons del territori per articular el que no és cap teoria sinó un fet consumat: la CUP com a organització referent de l’esquerra independentista dels Països Catalans.

Veurem com hi puc contribuïr…