Bon viatge, Anna

Avui hi ha hagut el comiat de l’Anna Palà i Campeny. La cap d’informatius de Televisió de Mataró s’ha mort amb només 40 anys viscuts. Intensos i sempre al peu de la notícia… però només 40. I això és molt injust.

M’ha agradat escoltar l’Eli Solsona explicant que la gent de TVM volen seguir l’exemplar rigor i independència informativa que ha caracteritzat sempre lAnna. M’ha agradat sentir-li dir que, malgrat que l’Anna deixa el llistó molt alt, els seus companys lluitaran per mantenir-lo i fins i tot per apujar-lo encara una mica més.

L’Anna Palà deixarà d’entrar cada dia a casa nostra, i a desenes, centenars i milers de llars mataronines a través del televisor. Ara continuarà viva en el nostre record, però sempre que volguem encara la podrem mirar i escoltar en alguna de les moltes gravacions que ens deixa en arxiu.

De l’Anna periodista jo me’n quedo amb la independència i el rigor informatius. En un panorama com el que tenim s’agraeixen professionals de la seva talla.

Un rigor que li feia tenir un bon nas. Durant la darrera campanya electoral a les municipals un bon dia em va telefonar: "Joan, vull gravar una peça amb Xevi [Safont-Tria] perquè a l’especial informatiu de les eleccions emetrem un perfil dels nous regidors per conèixer qui són". Nosaltres llavors erem una candidatura sense representació, i res garantia que entréssim a l’Ajuntament. Però em va dir que no es volia "quedar en bragues" sense la peça d’en Xevi. Som la única candidatura "extrainstitucional" a qui ho va demanar. Si no haguéssimm superat el 5% de vots ja l’hauria desat en un calaix, però ella va deixar la feina feta i a punt. El perfil es va emetre tot i que l’Anna ja no va poder conduïr aquell especial informatiu.

De l’Anna persona me’n queda un bon record, i alguna nècdota que ja explicaré a qui toqui. A més d’una bona professional ha viscut com una bona persona. I d’això també n’anem escassos.

Indirectament, avui l’Anna ha provocat que em retrobés amb la seva antecessora com a cap d’informatius de TVM, la Marisol Sanz, a qui feia anys que no veia. Sovint quan ens morim deixem teixida una xarxa de vincles personals que també ens mantenen vius.

Bon viatge, Anna, encara que ara ja no ho fas a través de les ones hertzianes. Ara et quedes a la nostra memòria. No t’oblidis de fer una abraçada a en Bis i una altra a l’Helena , que et va tenir de cap a la seva època de periodissta.