Llegeixo a la premsa local que "Clausuren el Casal de Joves de Cerdanyola després de trobar-hi drogues ". Aquesta és la versió oficial, però seria més real aquest titular: "L’Ajuntament clausura un equipament de l’Ajuntament després de PORTAR-HI drogues".
Avui he anat rebent per deiferents fonts una versió molt diferent de la versió oficial. M’ho ha explicat gent coneixedora de la situació i alguns companys com en Miquel, en Juli o en Julián en parlen a la xarxa i l’associació Xerinola, que gestiona el Casal, n’ha fet una primera valoració que la premsa local ha publicat 4 dies després de donar per bona la versió oficial.
Ja n’aniran sortint detalls, però ara em quedo amb un parell d’apunts.
Tothom sap que a la plaça Onze de Setembre s’hi reuneixen grups de joves i que alguns d’aquests joves consumeixen drogues no legals. (Com també tothom sap que el cap de la Policia Local consumeix drogues legals i que se l’ha jutjat i condemnat per conduïr en estat d’embriaguesa, però això ara no ve al cas).
A una banda d’aquesta plaça hi ha el Casal de Joves de Cerdanyola, un equipament municipal (de l’Ajuntament) que gestiona l’associació Xerinola. (A l’altra banda de la plaça hi ha les seus del PSC-PSOE i del PP al barri de Cerdanyola, que seria la segona ciutat del Maresme si fos independent de Mataró, però això tampoc ve al cas).
L’Esplai Xerinola treballa precisament per prevenir i evitar situacions de marginalitat social com les que es troben cada dia davant dels morros, tot i que el responsable de l’equipament és l’Ajuntament. (L’Ajuntament ha externalitzat en aquesta entitat la tasca social que hauria de fer com a administració pública en aquest Casal, però això tampoc ve al cas).
Dijous dia 24 la Policia Local i els Mossos d’Esquadra van fer una redada a la plaça Onze de Setembre. Quan el Casal ja estava tancat van encerclar la plaça per buscar drogues no legals a les butxaques dels joves. Com que la policia legalment no pot escorcollar menors d’edat a la via pública van ficar tothom que hi havia al carrer dins del Casal. Allà dins sí que podien fer escorcolls sense saltar-se la llei. Entre el jovent hi havia noies i van haver de fer venir agents policials femenines (inicialment no n’hi havia) per poder-les escorcollar.
Jo em pregunto, es pot utilitzar un equipament municipal de caire social com a centre de detenció? Per què no van tancar els joves al local del PSOE o al del PP?
Qui portés una "xina" se la va treure de sobre tot llançant-la al terra. Això ho entén tothom, oi?
Però segons la versió ofical ja tenim "droga dins el casal". Qui la hi va dur? Això no ho expliquen. (Tampoc deu venir al cas?)
L’endemà l’alcalde accidental, el nostre conegut Ramon Bassas (fins fa quatre dies regidor de la Policia) decreta la "clausua cautelar" del Casal de Joves de Cerdanyola, equipament de l’Ajuntament que ell mateix presideix com a alcalde accidental. L’alcalde de debò, en Joan Antoni Barón (mestre de professió) es troba de viatge al Brasil explicant les excel·lències de Mataró com a "Ciutat educadora".
"Ciutat educadora"? Educació és el que fan gent com l’Esplai Xerinola. Però el nostre Ajuntament està en mans de gent aficionada a les Ordenances i a la tasca repressiva. En Ramon Bassas és un gran aficionat a la "norma". Sempre, és clar, que la norma no digui que és il·legal actuar com a càrrec públic quan hi ha interessos familiars.
El nostre alcalde accidental no és cap pioner en la matèria. M’ha recordat quan en Manuel Mas va aprofitar també una situació excepcional per decretar la clausura del local de Maulets l’any 1995.
Un cop més quedo decebut de la "premsa" que tenim a Mataró. Publiquen la versió oficial com a realitat objectiva i, en canvi parlen de "la versió dels responsables del Casal Xerinola"quan contrasten la notícia dies més tard.
En canvi, les notícies generades per la societat civil no les acostumen a publicar sense la versió ofical que hi fa de contrapunt. I si algun cop publiquen notícies explicades per algun moviment alternatiu (per exemple la CUP) de seguida reben tocs d’atenció "anònims" o formals que els acusen se ser mitjans "revolucionaris" o bé d’informar sobre fets que no haurien de ser noticiables, en un intent d’aplicar la censura des d’un poder que vol tenir el control absolut de la informació.
Hi ha més anècdotes, però ja n’anirem parlant.
Va, un parell més…
La premsa publica que "En l’operació policial, els agents també van detenir a N.E.B. per un presumpte delicte d’atemptat, resistència i desobediència a l’autoritat." però no explica que aquesta persona és esquizofrènica. Que els professionals educadors del Casal van advertir els professionals de la Policia que aquella persona necesitava un tractament especial. Endevines quin tractament li van donar a la "Ciutat educadora" de Mataró? El que aconsellaven els professionals educadors? O la força bruta policial?
La premsa també publica que "Un altre jove, S. F. constava com a fugit d’un Centre de Menors de la ciutat de Barcelona.". Sense explicar que aquest jove havia passat la nit anterior al "quartelillo" perquè l’havien detingut en un altre context i l’havien deixat en llibertat el matí de la redada.
Però, és clar, la versió oficial és la veritat i no cal contrastar les informacions, oi?