Monthly Archive: abril 2008

Mataró, ciutat educadora (a base de batudes policials)?

Casal de Joves de Cerdanyola. Foto: El Punt.Llegeixo a la premsa local que "Clausuren el Casal de Joves de Cerdanyola després de trobar-hi drogues ". Aquesta és la versió oficial, però seria més real aquest titular: "L’Ajuntament clausura un equipament de l’Ajuntament després de PORTAR-HI drogues".

Avui he anat rebent per deiferents fonts una versió molt diferent de la versió oficial. M’ho ha explicat gent coneixedora de la situació i alguns companys com en Miquel, en Juli o en Julián en parlen a la xarxa i l’associació Xerinola, que gestiona el Casal, n’ha fet una primera valoració que la premsa local ha publicat 4 dies després de donar per bona la versió oficial.

Ja n’aniran sortint detalls, però ara em quedo amb un parell d’apunts.

Tothom sap que a la plaça Onze de Setembre s’hi reuneixen grups de joves i que alguns d’aquests joves consumeixen drogues no legals.  (Com també tothom sap que el cap de la Policia Local consumeix drogues legals i que se l’ha jutjat i condemnat per conduïr en estat d’embriaguesa, però això ara no ve al cas).

A una banda d’aquesta plaça hi ha el Casal de Joves de Cerdanyola, un equipament municipal (de l’Ajuntament) que gestiona l’associació Xerinola. (A l’altra banda de la plaça hi ha les seus del PSC-PSOE i del PP al barri de Cerdanyola, que seria la segona ciutat del Maresme si fos independent de Mataró, però això tampoc ve al cas).

L’Esplai Xerinola treballa precisament per prevenir i evitar situacions de marginalitat social com les que es troben cada dia davant dels morros, tot i que el responsable de l’equipament és l’Ajuntament. (L’Ajuntament ha externalitzat en aquesta entitat la tasca social que hauria de fer com a administració pública en aquest Casal, però això tampoc ve al cas).

Dijous dia 24 la Policia Local i els Mossos d’Esquadra van fer una redada a la plaça Onze de Setembre. Quan el Casal ja estava tancat van encerclar la plaça per buscar drogues no legals a les butxaques dels joves. Com que la policia legalment no pot escorcollar menors d’edat a la via pública van ficar tothom que hi havia al carrer dins del Casal. Allà dins sí que podien fer escorcolls sense saltar-se la llei. Entre el jovent hi havia noies i van haver de fer venir agents policials femenines (inicialment no n’hi havia) per poder-les escorcollar.

Jo em pregunto, es pot utilitzar un equipament municipal de caire social com a centre de detenció? Per què no van tancar els joves al local del PSOE o al del PP?

Qui portés una "xina" se la va treure de sobre tot llançant-la al terra. Això ho entén tothom, oi?

Però segons la versió ofical ja tenim "droga dins el casal". Qui la hi va dur? Això no ho expliquen. (Tampoc deu venir al cas?)

L’endemà l’alcalde accidental, el nostre conegut Ramon Bassas (fins fa quatre dies regidor de la Policia) decreta la "clausua cautelar" del Casal de Joves de Cerdanyola, equipament de l’Ajuntament que ell mateix presideix com a alcalde accidental. L’alcalde de debò, en Joan Antoni Barón (mestre de professió) es troba de viatge al Brasil explicant les excel·lències de Mataró com a "Ciutat educadora".

"Ciutat educadora"? Educació és el que fan gent com l’Esplai Xerinola. Però el nostre Ajuntament està en mans de gent aficionada a les Ordenances i a la tasca repressiva. En Ramon Bassas és un gran aficionat a la "norma". Sempre, és clar, que la norma no digui que és il·legal actuar com a càrrec públic quan hi ha interessos familiars.

El nostre alcalde accidental no és cap pioner en la matèria. M’ha recordat quan en Manuel Mas va aprofitar també una situació excepcional per decretar la clausura del local de Maulets l’any 1995.

Un cop més quedo decebut de la "premsa" que tenim a Mataró. Publiquen la versió oficial com a realitat objectiva i, en canvi parlen de "la versió dels responsables del Casal Xerinola"quan contrasten la notícia dies més tard.

En canvi, les notícies generades per la societat civil no les acostumen a publicar sense la versió ofical que hi fa de contrapunt. I si algun cop publiquen notícies explicades per algun moviment alternatiu (per exemple la CUP) de seguida reben tocs d’atenció "anònims" o formals que els acusen se ser mitjans "revolucionaris" o bé d’informar sobre fets que no haurien de ser noticiables, en un intent d’aplicar la censura des d’un poder que vol tenir el control absolut de la informació.

Hi ha més anècdotes, però ja n’anirem parlant.

Va, un parell més…

La premsa publica que "En l’operació policial, els agents també van detenir a N.E.B. per un presumpte delicte d’atemptat, resistència i desobediència a l’autoritat." però no explica que aquesta persona és esquizofrènica. Que els professionals educadors del Casal van advertir els professionals de la Policia que aquella persona necesitava un tractament especial. Endevines quin tractament li van donar a la "Ciutat educadora" de Mataró? El que aconsellaven els professionals educadors? O la força bruta policial?

La premsa també publica que "Un altre jove, S. F. constava com a fugit d’un Centre de Menors de la ciutat de Barcelona.". Sense explicar que aquest jove havia passat la nit anterior al "quartelillo" perquè l’havien detingut en un altre context i l’havien deixat en llibertat el matí de la redada.

Però, és clar, la versió oficial és la veritat i no cal contrastar les informacions, oi?

El peix gran es menja el minoritari

Cartell del PSC de Mataró. He vist un cartell que m’ha cridat l’atenció. Diu:

"ACTE PÚBLIC PSC
AJUTS PER A L’HABITATGE

Sessió informativa de les convocatòries de subvencions per a la rehabilitació, el lloguer, la posada al mercat d’habitatges desocupats o la instal·lació d’ascensors amb

RAMON BASSAS
Primer Secretari de PSC de Mataró i regidor d’Urbanisme

ANA BARRERA
Regidora de Joventut i Dona i Sec. de Formació JSC Mataró

FRANCESC TEIXIDÓ
Regidor d’Habitatge, President de ProHabitatge Mataró, SA

Divendrres 18 d’abril de 2008
a les 7:30h de la tarda
al Centre Cívic Pla d’en Boet
C. Juan Sebastián Elcano, 6, Mataró"

M’han cridat l’atenció dues coses:

1). És un acte de partit del PSC, però per informar dels ajuts (subvencions) que dóna l’Ajuntament de Mataró. Aquests actes els ha de fer el partit o l’Ajuntament? Això no és clientelisme? Això no és confondre el partit amb la institució que paga els ajuts amb diners públics de tothom (qui paga impostos)?

2). Dels dos primers ponents se’n publiciten els càrrecs que ocupen a l’Ajuntament i els càrrecs al partit (PSC). Del tercer ponent només el càrrec institucional. Resulta que aquest tercer ponent és un dels dos regidors que ERC té a l’Ajuntament de Mataró. Però d’això el cartell se n’oblida.

Hi ha la sensació que en aquest tripartit local el "soci gran" eclipsa els "minoritaris". Molta gent pensa que els "minoritaris" s’han venut per un plat de llenties per tal de posar el cul a la poltrona…

…només ho sembla? 

Quan he vist el nom del regidor d’ERC en un castell del PSC he sentit una certa llàstima per aquest home. Cal rebaixar-se tant? 

Avui fan de comparsa dels que proten la batuta i quan falti poc per les eleccions diran que tenen "perfil propi". 

 

Noves al·legacions per salvar Can Fàbregas

Des de la CUP de Mataró continuem amb la lluita jurídica per salvar Can Fàbregas i de Caralt al seu lloc.

El 17 d’abril en Xevi i jo hem presentat un escrit d’al·legacions d’oposició a la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal 1996 “Entorns del Carrer Biada” aprovat inicialment per acord de ple de 13 de març de 2008. Aquest document urbanístic forma part de l’entramat de documents impulsats pel govern municipal per implantar un centre comercial de El Corte Inglés just al damunt de l’edifici catalogat de Can Fàbregas i de Caralt.

Si t’interessa el tema jurídic et pots descarregar el document. 

Al·legacions a la modificació del PGOU  Al·legacions a la modificació del PGOU "Entorns carrer Biada" 116.39 Kb 

Bàsicament diu que el govern de Mataró (PSC, ICV i ERC) ens hestà intentant fotre la pirula i se salta a la torera les seves pròpies normatives i altres Lleis. El seu objectiu és moure mar i muntanyes (en aquest cas edificis històrics) per posar l’estora vermella a la multinacional espanyola i cedir-li un solar buit on construïr un bloc de formigó gris.

Com a estratègia comercia, el edificis de El Corte Inglés són búnkers sense finestres perquè així els consumidors perdin la noció del temps i així es dediquin només a consumir sense estar pendents de si és de dia o de nit.

…i el nostre govern municipal s’agenolla i ret vassallatge a la multinacional comercial.

Segon Bon CUP de falç

Bon CUP de falç número 2, abril 2008 Acabo d’enllestir el disseny i composició del Bon CUP de falç número 2. És el butlletí del Grup Municipal de la CUP a l’Ajuntament de Mataró i en aquest número fem un resum de la feina institucional que hem treballat durant els primers nou mesos des que vam plantar un regidor a la Casa Gran.

Epliquem les Propostes de resolució, precs i preguntes que hem portat al Ple de l’Ajuntament entre el juliol del 2007 i l’abril del 2008. Hi ha molta feina i molt diversa. Si hi fas un cop d’ull ho podràs comprovar.

Bon CUP de falç 2 Bon CUP de falç 2 567.72 Kb

L’editorial que ha escrit en Juli la dediquem a l’etiqueta "debat identitari" en la qual ens volen encasellar els partits nacionalistes espanyols i alguna premsa local.

Debat identitari?

"El debat identitari forma part de les contradiccions no resoltes (des de fa anys) al sí de la classe política sorgida de la transició franquista. Però, nosaltres ens preguntem amb quina autoritat pot parlar de catalanisme i progrés el PSC si el primer que ha fet la sra. Carme Cahcón en la presa de possessió com a ministra de Defensa és cridar “Viva España i Viva el Rey”? La presència d’un regidor de la CUP a l’Ajuntament és una de les patates calentes que no han pogut pair ni els espanyolistes ni els regionalistes, però resulta inacceptable que, constantment, es recorri a la desqualificació per desmerèixer i refusar les propostes i els debats plantejats des de la CUP.

Justament, allò que més neguiteja al govern municipal, és el nostre model de país i de ciutat viva i participativa, autocentrada i sostenible (socialment i ecològica). Hi ha molts debats que superen l’àmbit estricte de Mataró, i en cap cas són una pèrdua de temps, sinó una constatació de l’actual descontrol territorial i administratiu. Hi ha massa vividors de la política, poca transversalitat i nul·la coordinació amb els municipis del nostre entorn. Davant d’aquesta situació, la CUP aspirem a impulsar la racionalització del territori i posar fi a les xarxes partidistes i clientelars (Diputació, Consell Comarcal, etc.) servils als interessos multinacionals i especulatius; per tal de millorar la cohesió social, la qualitat dels serveis i preservar els nostres ecosistemes."

És més barat treure banderes que posar-ne

Avui s’ha fet l’acte institucional d’hissada d’una bandera catalana de "grans dimensions" a la plaça de Santa Anna de Mataró.

Els Maulets hi han assistit amb una pancarta on s’hi podia llegir "El PSC censura l’estelada", en al·lusió a la requisa dels tríptics del Casal d’avis del Parc Central. Alguns iaios com en Juli o en Joan els hi hem anat a donar suport: és inadmissible l’afer dels trítics retirats perquè hi havia una estelada i un mapa dels Països Catalans. L’excusa de la incompatibilitat del logo de l’Ajuntament amb qualsevol bandera "no constitucional" no cola. Quan els hi ha convingut l’Ajuntament ha donat suport a banderes no oficials.

El cant de El d’avui ha estat un acte folklòric que seria innecessari en un país "normal" reconegut internacionalment. El cant de Els Segadors l’han hagut de posar els Maulets perquè no constava al repertori oficial.

Si ser "nacionalista" vol dir creure’s que la nostra nació és més "xula" que les altres, jo no sóc "nacionalista" i em cago en tots els nacionalistes (siguin d’on siguin).  Per això em defineixo com a independentista. Si ser "nacionalista" vol dir voler que la teva nació sigui com qualsevol altra del món, aleshores em deixo dir "nacionalista", tot i que continuo trobant més clar el terme independentista.

Quan CiU va portar al Ple la proposta de posar aquest màstil la CUP ja va dir que enlloc d’anar posant banderes el que cal és treure les dels ocupants. És més clar i més barat 8econòmicament parlant).

Fins i tot l’espanyolista Ramon Bassas (PSC-PSOE) reconeix que la senyera és un símbol de cohesió social. Doncs que per Les Santes i tot l’any retirin la bandera espanyola i així començarem a "despolititzar" les festes.

Els responsables del tripartit (PSC, ICV i ERC) ahir van tenir la barra de penjar l’estanquera (la bandera espanyola) en un edifici històric de la Unió de Cooperadors on provisionalment s’hi instal·laran unes oficines de la Generalitat. Si els avis que van construïr el Cafè de Mar aixequéssin el cap…

Nota: m’ha cridat l’atenció la curiosa bola que corona el nou màstil de la plaça de Santa Anna. Deu ser la moda. 

L’Ajuntament requisa cartells d’un casal d’avis que conten l’estelada

Pep Llauder amb el tríptic requisat perquè conté l'estelada.L’Ajuntament de Mataró ha requisat els programes d’actes de la diada de Sant Jordi que havia editat el Casal de la Gent Gran del Parc Central.  I a partir d’ara ha imposat la censura previa als materials que editi aquest casal d’avis.

El motiu: als tríptics i al cartell hi apareixia una bandera estelada i un mapa dels Països Catalans. Enguany se celebra el centenari de l’estelada

Des de la CUP ho hem denunciat i la premsa local se n’ha fet ressò (El Punt , El Tot Mataró i Capgròs).

No és el primer cop. Fa un parell d’anys també es va "retirar de la circulació" un tríptic de l’Associació de Veïns de Cirera crític amb el govern. I fa pocs mesos la Policia Local es dedicava a arrencar cartells independentistes i a imposar multes per infraccions inexistents.

Ara el govern del PSC-PSOE diu que no pot aparèixer el logo de l’Ajuntament donant suport a cap programa on apareguin "símbols polítics". I s’ha afanyat a censurar i requisar els papers. Recordo també que durant els anys 90 el llavors regidor de joventut Ramon Bassas va prohibir a Maulets fer reunions al Casal de Joventut amb el mateix argument: "en un local de l’Ajuntament no s’hi poden fer reunions de caràcter polític ni religiós". Llavors jo em pregunto… com és que el logotip de l’Ajuntament apareix al costat de símbols religiosos en els cartells i programes de les processons de la Setmana Santa?

D’una anècdota n’estan fent una muntanya. 

Tan poca feina tenen els nostres governants?

Arriben els contes de Les Santes

Contes de Les Santes. Mataró, abril 2008. A Clic Traç, l’estudi de disseny on treballo, hem enllestit l’encàrrec del disseny i edició de Contes de Les Santes, una col·lecció de 8 llibres que contenen 40 contes entorn de les figures de Les Santes, Festa Major de Mataró.

És una iniciativa de l’Associació Cultural …i Quinze, que l’any passat ja ens va encarregar el disseny del llibre i el CD Les Santes amb lletra i música i fa dos anys el llibre-joc La Passada de Les Santes, que conté imants amb les figures festives de la nostra Festa Major.

La col·lecció de llibres d’aquest any es presentarà públicament aquest divendres:

PRESENTACIÓ PÚBLICA

divendres 18 d”abril
2/4 de 8 del vespre
Plaça de la Peixateria

Es tracta d’una obra col·lectiva amb contes escrits per 40 persones de Mataró i reunits en 8 volums amb dibuixos de 8 il·lustradors de la ciutat.

Val la pena tenir-lo a casa per explicar aquestes històries a la canalla. 

 

15 anys sense Guillem Agulló

15 anys sense Guillem AgullóDivendres 11 d’abril ha fet quinze (15) anys que ens van assassinar el company Guillem Agulló.

No ens vam arribar a conèixer personalment, tot i compartir militància a l’organització de joves Maulets

Recordo la trucada d’en Toni de València per donar-me la notícia. Em vaig quedar glaçat i no em volia creure el que m’arribava des de l’altre costat del fil telefònic. En aquella època estavem patint la repressió i ens havien fet unes quantes males passades, però… un assasinat a sang freda d’una manera tan cruel sobrepassava el límit d’allò digerible.

Guillem, no t’oblidem! 

Que viva José de Molina, …cabrones!

Estic posant una mica al dia la seció de batalletes i m’ha vingut al cap que l’any 1997 vaig tenir el privilegi d’acollir a casa meva (vaja, llavors vivia a casa de mon pare) el cantautor de protesta mexicà José de Molina. Mentre en buscava documentació he llegit que es va morir un any després, el 1998. Aprecio molt en José, i aquells dies vam viure intenses xerrades on compartíem les lluites d’aliberament social i nacional dels nostres pobles.

M’ha agradat tornar-lo a veure i sentir gràcies al YouTube i com a petit homenatge he publicat l’entrada "José de Molina " a la Wikipèdia en català. Salut per a totes les revolucionàries i revolucionaris mexicans. 

[youtube:http://youtube.com/watch?v=FAIHKGPveDc]

Cançó "Des de Chiapas con amor". Lletra i música José de Molina.

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=alqnGVFtF9U]

Canço "Obreros y patrones". Lletra i música José de Molina.

Memòria i futur de l’opció republicana

Memòria i futur de l'opció republicana. Mataró, abril 2008. Les amigues i amics del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró em van demanar un cop de mà en el disseny del cartell dels actes commemoratius del 14 d’abril a Mataró. Aquest és el resulatat.

La convocatòria és prou interessant:

XERRADA-COL·LOQUI: EL FUTUR DE L’OPCIÓ REPUBLICANA

Amb Antonio Mayo, del Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT

dijous 10 abril
19h a Les Esmandies [Casal de barri]

PASSEJADA PER LA MEMÒRIA HISTÒRICA REPUBLICANA

Visita comentada per diversos monuments de Mataró

diumenge 13 abril
10h sortida des del Monument a les Brigades Internacionals [Cementiri dels Caputxins] i finalització al Monument del Camí del Nord [platja]

i per acabar

DINAR POPULAR

diumenge 13 abril
14h Casa de la Palmera

Ho organitza el Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Mataró amb la col·laboració de Les Esmandies i l’Associació de Veïns de Mataró Centre, amb el suport del Patronat Municipal de Cultura.

L’afer Cernuda (II)?

L'afer Cernuda. Mataró Escrit, maig 1992. El mes de febrer del 2008 saltava als diaris "l’afer Cernuda": el cap de la nostra Policia Local havia estat jutjat i condemnat per conduïr en estat d’embriaguesa. El govern municipal va afanyar-se a apartar el responsable polític de l’àrea de Via Pública en el moment dels fets, el superregidor Ramon Bassas. En aquells moments s’havia conegut que els oncles d’en Bassas per la banda Segura havien estat els propietaris de Can Fàbregas just fins poc després de l’adjudicació del solar a El Corte Inglés. I va ser l’Oriol Batista qui va posar la cara pel seu company de partit en sortir a la llum l’afer Cernuda.

Un cop salvat el cul del qüestionat regidor, el govern municipal ha obert un expedient disciplinari al capità de l’exèrcit Juan Francisco Giménez Cernuda. Encara no coneixem el deselnllaç d’aquest episodi.

La CUP va preguntar si també s’investigarien les irregularitats comeses pel cap del servei jurídico-administratiu de Via Pública, el sr. Luis Miguel Clemente. L’alcalde Joan Antoni Barón ja ens va avançar que se li podria imputar una falta lleu però que no es plantejaven investigar més.

Ara he trobat que el Mataró Escrit del maig de 1992 ja parlava de "L’afer Cernuda". Per tant, aquest d’ara no és el primer "afer Cernuda"…

Bon viatge, Anna

Anna Palà. Avui hi ha hagut el comiat de l’Anna Palà i Campeny. La cap d’informatius de Televisió de Mataró s’ha mort amb només 40 anys viscuts. Intensos i sempre al peu de la notícia… però només 40. I això és molt injust.

M’ha agradat escoltar l’Eli Solsona explicant que la gent de TVM volen seguir l’exemplar rigor i independència informativa que ha caracteritzat sempre lAnna. M’ha agradat sentir-li dir que, malgrat que l’Anna deixa el llistó molt alt, els seus companys lluitaran per mantenir-lo i fins i tot per apujar-lo encara una mica més.

L’Anna Palà deixarà d’entrar cada dia a casa nostra, i a desenes, centenars i milers de llars mataronines a través del televisor. Ara continuarà viva en el nostre record, però sempre que volguem encara la podrem mirar i escoltar en alguna de les moltes gravacions que ens deixa en arxiu.

De l’Anna periodista jo me’n quedo amb la independència i el rigor informatius. En un panorama com el que tenim s’agraeixen professionals de la seva talla.

Un rigor que li feia tenir un bon nas. Durant la darrera campanya electoral a les municipals un bon dia em va telefonar: "Joan, vull gravar una peça amb Xevi [Safont-Tria] perquè a l’especial informatiu de les eleccions emetrem un perfil dels nous regidors per conèixer qui són". Nosaltres llavors erem una candidatura sense representació, i res garantia que entréssim a l’Ajuntament. Però em va dir que no es volia "quedar en bragues" sense la peça d’en Xevi. Som la única candidatura "extrainstitucional" a qui ho va demanar. Si no haguéssimm superat el 5% de vots ja l’hauria desat en un calaix, però ella va deixar la feina feta i a punt. El perfil es va emetre tot i que l’Anna ja no va poder conduïr aquell especial informatiu.

De l’Anna persona me’n queda un bon record, i alguna nècdota que ja explicaré a qui toqui. A més d’una bona professional ha viscut com una bona persona. I d’això també n’anem escassos.

Indirectament, avui l’Anna ha provocat que em retrobés amb la seva antecessora com a cap d’informatius de TVM, la Marisol Sanz, a qui feia anys que no veia. Sovint quan ens morim deixem teixida una xarxa de vincles personals que també ens mantenen vius.

Bon viatge, Anna, encara que ara ja no ho fas a través de les ones hertzianes. Ara et quedes a la nostra memòria. No t’oblidis de fer una abraçada a en Bis i una altra a l’Helena , que et va tenir de cap a la seva època de periodissta.