Mataró, oberta al mar?

Com que no fa gaire fred, encara de tant en tant pujo al terrat de la feina a fer un cigarret. (Sí, encara fumo. Sóc així de babau). Aquestes estonetes distrec la vista observant el mar. Però darrerament m'estan canviant el blau del mar pel gris del formigó. La finestra oberta es fa cada cop més petita. És una de les quatre torres que consturiran entre el Cafè de Mar i el carrer Lepanto. Aquest any estan aixecant els dos primers gratacels. No sé si el tercer i el quart m'acabaran de tancar la finestra del tot. M'hauré de penjar un póster amb una foto del mar.

I suposo que no sóc l'únic. A Mataró hi ha milers de finestres i balcons amb vistes al mar Mediterrani.

No existeix cap normativa municipal que reguli el paisatge urbà. El campanar i la teulada de Santa Maria cada cop es veuen des de menys llocs a peu de carrer. Les antigues xemeneies queden encaixonades entre blocs de pisos.Les vistes al mar es van tancant…

I la propaganda oficial parla de "ciutat oberta al mar" quan planifica la urbnaització del "front marítim" (Cafè de Mar, Iveco-Pegaso i El Rengle). Les campanyes publicitaries institucionals volen vendre una "ciutat mediterrània", aquesta Mediterrània que ens tapen darrere murs de formigó.

Em sembla que "obrir-se al mar" és un d'aquests conceptes que poden tenir significats radicalment oposats segons qui se'ls posi a la boca. I està clar que el meu concepte d'obertura al mar no és el mateix que el de les autoritats de la meva ciutat.