Ahir dissabte va ser dia de manifestació a Mataró. Molta gent vam sortir al carrer per demanar que s'aturi l'enderroc de Can Fàbregas i de Caralt i a favor de la seva rehabilitació i integració en un entorn ordenat. Va ser un èxit de participació en una ciutat amb molt poca tradició manifestacionera. D'aquest calibre, pel centre de Mataró, jo recordo només les dels anys 70 "per l'amnistia i l'estatut d'autonomia", les dels 90 contra l'autopista Mataró-Tordera i poques més. Per tant estem parlant, indiscutiblement d'una mobilització històrica. No entraré en balls de xifres, perquè no hi ha hagut cap manifestació a favor de l'enderroc i per tant els "seus" manifestats són zero.
Hi veig molts paral·lelismes amb la tractorada de fa quatre anys , també a les portes d'unes eleccions municipals, a favor de la preservació de les Cinc Sènes. Llavors vam aconseguir salvar el darrer reducte agrícola de la ciutat amb Manuel Mas d'alcalde i Arcadi Vilert de regidor d'urbanisme. L'Ajuntament havia planificat l'anomenat "Parc de Llevant" que era el primer pas per a la destrucció planificada de les Cinc Sènes. Els pagesos van treure l'artillera pesada (els tractors) i la van plantar davant el Ple Municipal. Vam guanyar la batalla i en Vilert es va haver d'empassar els plànols que ja tenia dibuixats. Aquest cop a manca d'artilleria hem mobilitzat la infanteria. I la mobilització ha fet patxoca, superant les meves expectatives.
Des de Salvem Can Fàbregas i de Caralt no parem de fer passes endavant. Un treball universitari ens ha agafat com a objecte d'estudi: Salvem Can Fàbregas i de Caralt, quan l'acció col·lectiva té èxit .
Mentrestant, a l'altra banda comencen a saltar les primeres rates del vaixell:
El Corte Inglés va "agraïr" a l'Ajuntament els serveis prestats rentant-se les mans del polèmic enderroc i va dir que la "patata calenta" la tenia l'Arcadi Vilert i el seu govern.
CiU, tot i ser el partit que va proposar la ubicació de El Corte Inglés al carrer Biada, s'ha afegit a la manifestació d'avui.
ERC, a la vista de les eleccions municpals, també s'ha començat a desmarcar del "psoci gran" a qui han estat servint fidelment i sense obrir la boqueta durant els darrers quatre anys. El mateix dia els socis del tripartit s'havien estat xupant la… mútuament .
ICV és una olla de grills. Els que tenen poltrona a la Casa Gran defensen l'enderroc i fins i tot en farden públicament . Però tenen gent del propi partit que treballa a Salvem Can Fàbregas i de Caralt.
L'alcalde i en Vilert ja han anul·lat el pla d'urbanització de dues illes de les cinc afectades en l'operació. Curiosament, s'han fet enrere on hi ha afectats (comerciants) que protesten, però continuen tirant pel dret allà on hi viuen veïns (de fet, a ulls dels governants només deuen ser pocs vots) o que són propieat d'industrials del tèxtil com en Pere Sans, que ara viu del totxo amb la complicitat de les requalificacions que li serveixen des del departament d'urbanisme.
Per tant, continuem avançant. La única batalla perduda és aquella que no es comença.
Estic escarxofat al sofà de casa escoltant i mirant el concert de comiat d’en 
Mentre gaudeixo del concert (tot i que enllaunat des de la tele no és el matteix que en directe) em venen al cap imatges de 
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.