Monthly Archive: març 2007

Avui els caps visibles del govern tripartit local (PSC-PSOE-ICV-ERC), acompanyats pel nosre peculiar regidor d'urbanisme, han fet una roda de premsa d'urgència per informar als periodistes mataronins que han trobat la solució al problema que ells mateixos havíen provocat amb la il·legal descatalogació de Can Fàbregas i de Caralt. Ara se'ls hi ha encès la llumeta: proposen canviar el patrimoni de lloc, talment com si es tractés d'un joc de Lego.

Faria riure si juguéssin a casa seva, però estan jugant amb un patrimoni que no és seu sinó de tota la ciutat. Han dit algunes coses i han passat de puntetes per moltes altres, però és indiscutible que havíen ficat un peu a la galleda i no sabien com sortir-ne. Encara que no ho vulguin reconèixer (això d'avui no té res a veure amb l'èxit de la manifestació de dissabte, és clar!), avui han començat a retrocedir. Però, tossuts, per no fer una passa enrere l'han fet cap al costat sense adonar-se que ficaven els dos peus dintre la galleda.

Ara ja no hi ha qui els entengui. Can Fàbregas "abans d'ahir" tenia un valor patrimonial reconegut amb el màxim nivell de protecció. "Ahir" segons l'alcalde només eren "quatre totxos" que s'havien d'enderrocar per garantir el pa dels mataronins de demà. I avui mateix (sense que ho hagin volgut dir explícitament) té un valor tan alt que diuen que estan disposats a "estudiar" fer el miracle de moure l'edifici. Tu els entens?

No és més senzill canviar de lloc el Corte Inglés (que només està dibuixat en un plànol) que un edifici que fa més de cent anys que és allà? Enlloc de gastar-se diners fent estudis podrien preguntar-ho a un nen o una nena i tindrien la resposta més lògica.

Però tot això només són detalls. Avui ha quedat clar que qui mana a Mataró no és ni el regidor d'Urbanisme ni l'alcalde, sinó el senyor Corte i el senyor Inglés. M'explico:

Se suposa que les institucions en teoria hi són per garantir els béns comuns i no els interessos privats, oi? Però amb la "jugada" del govern els interessos privats de la multinaiconal no han retrocedit ni un mil·límetre. Al contrari, ahir PUMSA li va oferir el solar "net": sense fàbrica i sense xemeneia. I això ja està decidit en ferm i adjudicat.

Per altra banda, els béns comuns (en aquest cas el nostre patrimoni) s'han de conformar amb estudis de propostes genèriques i miraculoses que no sabrem si són viables fins després de les eleccions municipals. Ara l'homicida en grau de temptativa vol fer de jutge.

L'alcalde Joan Antoni Barón ha volgut vendre que el govern cerca l'equilibri entre els interessos privats i els interessos públics. Un sentit de l'equilibri més propi de la dreta pura i dura que de les anomenades esquerres.

Ahir dissabte va ser dia de manifestació a Mataró. Molta gent vam sortir al carrer per demanar que s'aturi l'enderroc de Can Fàbregas i de Caralt i a favor de la seva rehabilitació i integració en un entorn ordenat. Va ser un èxit de participació en una ciutat amb molt poca tradició manifestacionera. D'aquest calibre, pel centre de Mataró, jo recordo només les dels anys 70 "per l'amnistia i l'estatut d'autonomia", les dels 90 contra l'autopista Mataró-Tordera i poques més. Per tant estem parlant, indiscutiblement d'una mobilització històrica. No entraré en balls de xifres, perquè no hi ha hagut cap manifestació a favor de l'enderroc i per tant els "seus" manifestats són zero.

Hi veig molts paral·lelismes amb la tractorada de fa quatre anys , també a les portes d'unes eleccions municipals, a favor de la preservació de les Cinc Sènes. Llavors vam aconseguir salvar el darrer reducte agrícola de la ciutat amb Manuel Mas d'alcalde i Arcadi Vilert de regidor d'urbanisme. L'Ajuntament havia planificat l'anomenat "Parc de Llevant" que era el primer pas per a la destrucció planificada de les Cinc Sènes. Els pagesos van treure l'artillera pesada (els tractors) i la van plantar davant el Ple Municipal. Vam guanyar la batalla i en Vilert es va haver d'empassar els plànols que ja tenia dibuixats. Aquest cop a manca d'artilleria hem mobilitzat la infanteria. I la mobilització ha fet patxoca, superant les meves expectatives.

Des de Salvem Can Fàbregas i de Caralt no parem de fer passes endavant. Un treball universitari ens ha agafat com a objecte d'estudi: Salvem Can Fàbregas i de Caralt, quan l'acció col·lectiva té èxit .

Mentrestant, a l'altra banda comencen a saltar les primeres rates del vaixell:

El Corte Inglés va "agraïr" a l'Ajuntament els serveis prestats rentant-se les mans del polèmic enderroc i va dir que la "patata calenta" la tenia l'Arcadi Vilert i el seu govern.

CiU, tot i ser el partit que va proposar la ubicació de El Corte Inglés al carrer Biada, s'ha afegit a la manifestació d'avui.

ERC, a la vista de les eleccions municpals, també s'ha començat a desmarcar del "psoci gran" a qui han estat servint fidelment i sense obrir la boqueta durant els darrers quatre anys. El mateix dia els socis del tripartit s'havien estat xupant la… mútuament .

ICV és una olla de grills. Els que tenen poltrona a la Casa Gran defensen l'enderroc i fins i tot en farden públicament . Però tenen gent del propi partit que treballa a Salvem Can Fàbregas i de Caralt.

L'alcalde i en Vilert ja han anul·lat el pla d'urbanització de dues illes de les cinc afectades en l'operació. Curiosament, s'han fet enrere on hi ha afectats (comerciants) que protesten, però continuen tirant pel dret allà on hi viuen veïns (de fet, a ulls dels governants només deuen ser pocs vots) o que són propieat d'industrials del tèxtil com en Pere Sans, que ara viu del totxo amb la complicitat de les requalificacions que li serveixen des del departament d'urbanisme.

Per tant, continuem avançant. La única batalla perduda és aquella que no es comença.

Aquest dissabte la plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt convoca una manifestació per defensar aquest edifici que és patrimoni arquitectònic de la ciutat. Jo hi seré. T'hi apuntes?

Dissabte, 24 de març
a les 7 del vespre
a Can Fàbregas
(carrer Bidada, 15)

Recorregut: Can Fàbregas, carrer st. Benet, carrer st. Josep, Ajuntament, La Riera (avall) finsla plaça de Santa Anna.

Divendres la gent de Capgròs van presentar el documental "Teixint la ciutat", sobre la història del gènere de punt. Després hi va haver un debat públic. La platea del teatre Monumental era plena a vessar, sobretot de persones del món del tèxtil.

A la gent de la CUP també ens hi van convidar (gràcies!) i hi vam anar en Xevi, la Carme, la Carla i jo. Les nostres butaques eren a la zona d'autoritats, i l'atzar va voler que seiéssim just darrere els clatells d'en Ramon Bassas (regidor de la policia) i de l'Arcadi Vilert (regidor d'urbanisme). No crec que els molestés tenir-nos tan aprop, però tot just acabada la projecció del documental es van aixecar i van marxar per la mateixa prota que havíen entrat, sense quedar-se a l'interessant debat que estava a punt de començar.

El documental em va agradar força. El protagonitzen sobretot grans empresaris del tèxtil, alguns treballadors i les autoritats de rigor. Hi vaig trobar a faltar, però, representants dels moltíssims petits emprenedors que, juntament amb els treballadors són els que històricament més han donat i menys han recollit en el món del gènere de punt.

En el debat es va parlar poc del futur del tèxtil, aquesta indústria que fins ara tan arrelada havia estat a Mataró. Dels de la taula, la que més clar va parlar és la Pepi Garcia, de la UGT. Sota l'aparença d'una mestressa amb un llenguatge molt col·loquial es va destapar una sindicalista molt coneixedora del tema, i que es feia entendre claríssimament. Qui més em va decebre és el suposat expert Josep Maria Rius, el senyor "cuidadín". El cartell l'anunciava com a professor d'ESADE, però va actuar com a portaplatets ("pelotilla", hauria dit ell amb el seu llenguatge) de l'IMPEM i l'Ajuntament. És d'aquests personatges que parlen per no callar i que cobren per fer-ho.

Des de la platea, en Xevi Safont-Tria va tancar el torn obert de paraules fent una reflexió de profunditat amanida amb una anècdota: el present i el futur del tèxtil a Mataró és el totxo, i els totxos produeixen diner fàcil (a uns pocs) avui i gana per a demà. Li hauria agradat fer una pregunta a algun representant de l'Ajuntament, però a la taula no n'hi havia cap. Un Ajuntament va dient que el tèxtil mataroní té futur però es dedica a comprar els uniformes de la Policia Local a la multinacional El Corte Inglés. Quin exemple, no? El xerramenca de l'IMPEM li va respondre que "per vint uniformes" no calia estirar-se els cabells, però l'adjudicació és per gairebé deu milions de pessetes, que a mi em semblen uns quants diners. Potser sí que és una anècdota, però els detalls diuen molt de les persones. I dels governs.

I en Xevi la va clavar de ple. Els grans empresaris del tèxtil local, com en Pere Sans, no van invertir en posar al dia les seves empreses, sinó en comprar grans extensions de terreny que ara l'Ajuntament requalifica. Com els polèmics 600 pisos que en Vilert diu que "es necessiten" a Cirera, als terrenys de l'antiga Abanderado d'en Sans.

Dimecres 14 s’ha presentat en societat Mataró Viu , una plataforma impulsada per gent de diverses procedències que dóna suport a la Candidatura d’Unitat Popular a les eleccions del mes de maig. Ha estat el seu primer acte públic de Mataró Viu, i ha fet patxoca veure com s’anava trobant gent molt diversa a les portes del centre cívic del Pla d’en Boet. Gent per qui tinc molta admiració, i que fins ara sempre havia vist com "els grans", s’anaven aplegant per venir a donar suport a la CUP. N’hi ha hagut un parell que s’han sorprès de trobar-se a l’acte de Mataró Viu. Havien estat junts mitja hora abans i s’havien acomiadat sense dir-se on anaven.

En Toni Delgado i en Pep Riera han parlat, entre altres temes, de la mica de "por" que encara hi ha a identificar-se amb un projecte comrpomès com el de la CUP. És el que els hi ha passat al parell que s’han trobat a l’acte sense esperar-s’ho. Però sembla quemolta gent comença a treure’s complexos de sobre i "surten de l’armari".

L’Eva Rumí, amb qui havia militat a l’MDT a finals dels anys 80, ara és una escriptora i s’ha prestat a llegir el "Manifest per un Mataró Viu" . Llegit per ella m’ha semblat molt més solemne que quan el llegeixo jo mateix.

El manifest acaba amb una mena de lema: "Fem créixer la CUP". Per mi té un doble o triple sentit. Són gent que enforteixen el projecte de la candidatura, però també tenen una mitjana d’edat que ens fa créixer en maduresa cronològica. I alhora en maduresa del que representa el projecte. Fins encara ara la gent que té tírria a la CUP, enlloc de respondre les nostres propostes amb arguments polítics encara treien cada dos per tres el famós plat de nata a la cara d’en Remigi. Ara els que encara ho fan ja sonen a disc ratllat.

M’ha animat molt veure junta tanta gent implicada activament en moviments veïnals, cívics i ciutadans molt variats. I encara m’ha animat més saber que s’han aplegat al voltant de Mataró Viu.

Dimarts, des de la CUP de Mataró vam denunciar en una nota de premsa que l'Ajuntament ha adjudicat el subministrament del vestuari de la Policia Local a favor de la multinacional El Corte Inglés per un import de 57.116'20 €. Sembla un descarat tracte de favor cap a una empresa amb molts conflictes oberts amb que les persones que hi treballen amb uns sous de 600-700 € mensuals per a que l'empresa guanyi 611,46 milions d'euros (any 2005). Però el més greu del "detallet" de la compra d'uniformes dels nostres municipals és que el govern ens ven la moto que encara es pot salvar la indústira tèxtil a Mataró, però… per què no prediquen amb l'exemple? Per què no compren els uniformes a la indústria tèxtil local? Per què els han d'anar a buscar en una empresa que explota treballadors en tallers al Marroc?

L'actual govern de Mataró (tripartit en versió local) s'ha enlluernat amb uns hipotètics mil llocs de treball que donaria (?) El Corte Ingés si s'instal·lés a Mataró. [No sé perquè en diuen "donar" llocs de treball, quan el que fan és quedar-se el treball de la gent a canvi de sous miserables]. Suposo que en aquests 1.000 llocs no hi han descomptat els llocs que destruïran en el comerç de Mataró. I també suposo que no són tan ingenus com per creure's que els llocs de directius esl donaran a gent de Mataró, oi?

El cas és que l'Ajuntament, amb PUMSA al capdavant, està fent la feina bruta de deixar un solar ben "net" de veïns (als quals estan fent fora de les seves cases) i de patrimoni col·lectiu de tota la ciutat. Es comporten com si la ciutat, l'Ajuntament i els diners públics fóssin seus, i han oblidat que som les ciutadanes i ciutadans qui els hi paguem el sou. Són empleats nostres (de la ciutadania), però en aquest cas no recorden allò que "qui paga mana".

No es pot dir que el govern fa la feina a El Corte Inglés, perquè l'adjudicatari de la "locomotora" comercial s'atorgarà per concurs. Un curiós concurs on no sabem ni qui es presentarà però sabem que qui el guanyarà vol que s'enderroqui Can Fàbregas i de Caralt.

Però ahir vam tenir dues bones notícies.

Per una banda l'Antoni Valls, advocat de CiU, ha trobat que la votació del Consell de Patrimoni on es va descatalogar Can Fàbregas és nul·la de dret perquè en Vilert es va saltar les seves pròpies lleis en imposar que fos secreta.

Per altra banda, El Corte Inglés, a preguntes de capgros.com, es va rentar les mans sobre el conflicte de la descatalogació i enderroc del conjunt arquitectònic de Can Fàbregas i de Caralt. No sé si van parlar amb el senyor Corte o amb el senyor Inglés, però la multinacional diu que qui ha embolicat la troca són en Vilert i els seus amics i que són ells qui tenen la "patata calenta". Caram, quina manera d'agraïr favors, no?

Aquest dimarts he anat a Barcelona la vista d'un judici contecnciós-administratiu. El denunciat. l'Ajuntament de Mataró. Els denunciants: els organitzadors de la festa de cap d'any ("cul d'any") del 31 de desembre del 2005 al CSO La Fibra de Mataró. Hi he anat conjuntament amb cinc altres testimonis (assistents a la festa, veïns i usuaris dels horts de La Fibra) per intentar aclarir les irregularitats, arbitrarietats i abús de poder amb el qual l'Ajuntament s'ha acarnissat contra una de les organitzadores de la festa.

Jo vaig ser en aquella festa de cap d'any, i he anat al judici a explicar el que vaig veure i sentir quan va venir la Policia Local cap a les 3 de la mantinada.

La cosa va anar així: un caporal que es va identificar com a Moyano va parlar amb una de les organitzadores de la festa. Tota la conversa va ser a la porta, ja que la policia no va entrar al local. Els municipals van preguntar quanta gent hi havia (entre 50 i 100 persones) i si tot anava bé. Semblava una visita de cortesia i el caporal va deixar clar que no hi havia hagut cap queixa de veïns, que passaven per veure com anava tot plegat. La veritat és que ni tansols des de la porta del barri (on va tenir lloc la conversa) se sentia la música de la festa. El caporal Moyano va desitjar que tot anés bé, va dir que si hi havia cap problema no dubtéssim a trucar-los… i abans de marxar va preguntar a la xiqueta: "por cierto, ¿cómo te llamas?". "Carolina Rodríguez". Salutacions i comiat.

La resta de la nit, festa en pau i benvinguda al nou any 2006. Una festa que va ser la única celebració popular del cap d'any en una població de prop de 120.000 habitants. Una festa que altres lloc organitza el mateix Ajuntament o si més no amb la seva col·laboració.

Però som a Mataró, i aquesta conversa tan clara i curta amb la Policia Local es convertirà en un autèntic maldecap per a la Carolina.

Continue reading…