L’advocat de l’Ajuntament menteix en un juidici

Aquest dimarts he anat a Barcelona la vista d'un judici contecnciós-administratiu. El denunciat. l'Ajuntament de Mataró. Els denunciants: els organitzadors de la festa de cap d'any ("cul d'any") del 31 de desembre del 2005 al CSO La Fibra de Mataró. Hi he anat conjuntament amb cinc altres testimonis (assistents a la festa, veïns i usuaris dels horts de La Fibra) per intentar aclarir les irregularitats, arbitrarietats i abús de poder amb el qual l'Ajuntament s'ha acarnissat contra una de les organitzadores de la festa.

Jo vaig ser en aquella festa de cap d'any, i he anat al judici a explicar el que vaig veure i sentir quan va venir la Policia Local cap a les 3 de la mantinada.

La cosa va anar així: un caporal que es va identificar com a Moyano va parlar amb una de les organitzadores de la festa. Tota la conversa va ser a la porta, ja que la policia no va entrar al local. Els municipals van preguntar quanta gent hi havia (entre 50 i 100 persones) i si tot anava bé. Semblava una visita de cortesia i el caporal va deixar clar que no hi havia hagut cap queixa de veïns, que passaven per veure com anava tot plegat. La veritat és que ni tansols des de la porta del barri (on va tenir lloc la conversa) se sentia la música de la festa. El caporal Moyano va desitjar que tot anés bé, va dir que si hi havia cap problema no dubtéssim a trucar-los… i abans de marxar va preguntar a la xiqueta: "por cierto, ¿cómo te llamas?". "Carolina Rodríguez". Salutacions i comiat.

La resta de la nit, festa en pau i benvinguda al nou any 2006. Una festa que va ser la única celebració popular del cap d'any en una població de prop de 120.000 habitants. Una festa que altres lloc organitza el mateix Ajuntament o si més no amb la seva col·laboració.

Però som a Mataró, i aquesta conversa tan clara i curta amb la Policia Local es convertirà en un autèntic maldecap per a la Carolina.

El "bon rotllo" es transforma en multa

Ja en l'any nou, el partit de la dreta i l'ultradreta espanyolista va fer una intervenció al ple de l'Ajuntament per demanar "canya dura" als organitzadors de la festa, que eren etiquetats d'okupes indesitjables. El redidor de la policia, Ramon Bassas (PSC-PSOE), va dir al portaveu del PP que no patís, que ja faria el que li demanava. Efectivament, al cap d'unes setmanes va arribar a la Carolina una sanció de 1.500 euros, en aplicació de la Llei de l'espectacle. Que jo recordi aquest és el primer cop que passa això a Mataró.

Primera irregularitat: cau una multa a una persona que no ha estat formalment identificada per la policia (només li van precuntar allò de "por cierto, ¿cómo te llamas?") i a la qual ni talsols s'ha perguntat si es feia responsable de l'organització de la festa.

Segona irregularitat: si la festa incomplia alguna llei o normativa, la policia ho hauria d'haver comunicat en la visita que hi va fer, no? Se suposa que la sera feina és prevenir els suposats delictes i no pas fomentar-los, oi? El 31 de desembre els policies es van presentar de "bon rotllo" i van dir que si se'ls necesitava només calia avisar-los. Això vol dir que s'oferien per col·laborar en un acte il·legal?

La multa es multiplica per quatre

La víctima de la multa la va recórrer. La resposta de l'Ajuntament va ser rebutjar els recursos i, sorprenentment, la multa va passar dels 1.500 euros a 5.500 euros! I ja no es podia recórrer més. Segons l'Ajuntament hi havia hagut un error en la primera comunicació de la multa, la desl 1.500 euros, tot i que havia estat enviada a la Carolina mitjançant carta certificada.

Tercera irregularitat: quan la denunciada presenta recursos la resposta és una revenja que multiplica la multa gairebé per quatre. Això va contra el dret a la defensa que suposadament existeix en qualsevol Estat, no ja democràtic sinó de Dret. Mai de la vida recórrer pot ser penalitzat, ans al contrari. Això vulnera fins i tot contra la Constitució espanyola que tan s'estima el sr. Bassas i crea indefensió.

L'Ajuntament falsifica documents

Quan es recorre l'augment de l'import de la multa, l'"error és esmenat" a les còpies dels documents de l'expedient de l'Ajuntament. Curiosament, a l'època de les fotocopiadores i les impressores, en tots els documents en mans de l'Ajuntament la xifra 1.500 es transforma en 5.500 i només queda impresa la xifra 1.500 en l'original enviat a la Carolina per correu certificat amb acús de rebut. A sobre, tenen la barra de dir a la multada que la sanció és "benèvola" perquè l'import podia oscil·lar entre els 0 i els 60.000 euros. El que no diuen, però, és que si la multa supera els 6.000 euros llavors passa a ser responsabilitat de la Generalitat. Per tant, han aplicat la sanció màxima que els permet la llei. La única sortida era portar l'Ajuntament al tribunal contenciós-administratiu.

Quarta irregularitat: l'Ajuntament no només no nega l'evidència sinó que falsifica deliberadament els documents que consten en el seu expedient. D'això em sembla que se'n diu falsificació de documents i de fer-ho tot i sabent que és injust se'n diu prevaricació.

"Muntes una festa i t'embargo casa teva"

Ara fa unes setmanes la Carolina va rebre una notificació d'embargament del seu pis per cobrar-se la multa de 5.500 euros més "interessos". La nana va quedar desencaixada, i va anar a l'oficina de cobrament de multes (que depèn de la Diputació de Barcelona) a assegurar-se que el que veien els seus ulls era cert. La funcionària que la va atendre li va dir que o pagava o li embargaven el pis, tot i que encara estava pendent el contenciós-administratiu contra l'Ajutnament.

Com que no té els diners per pagar la multa de cop, va voler parlar amb la directora de l'oficina, per veure si ho podia anar pagant a terminis. La directora, però, va detectar un error de procediment i de moment l'embargament del pis ha quedat congelat.

Cinquena irregularitat: embargar la casa a algú per muntar una festa de cap d'any és una mesura proporcionada? I si ho fos, es pot aplicar quan el cas encara està pendent d'un darrer recurs en forma de denúncia de l'Ajuntament als tribunals? Que m'ho expliquin.

L'advocat de l'Ajuntament menteix en el judici

I així arribem a aquest dimarts, amb l'Ajuntament denunciat. Els testimonis no podem entrar al judici fins que ens vagin cridant i ja portem prop de dues hores esperant als passadissos. S'obre la porta i pensem que cridaran el primer testimoni, però no entra ningú. Surten la Carolina i els companys que l'acompanyaven amb les cares desencaixades, i darrere seu surt l'advocat de l'Ajuntament, un tal Clemente, amb un somriure d'orella a orella.

Els companys ens expliquen què ha passat dins la sala:

La jutgessa no ha trobat necessari citar els testimonis de la part acusadora. Surrealista, vaja.

L'advocat de l'Ajuntament ha jugat al joc de descriure els que li paguen el sou com una administració immaculada i on és impossible que es cometin errors i, davant el risc que s'acusés l'Ajuntament de prevaricació, ha insinuat que si algú ha pogut manipular els documents són les mateixes vícimes de la multa. Es veu que ha deixat anar que qualsevol ho pot fer amb un escànner i una impressora. Quins collons!

Setena irregularitat: jo em pensava que mentir en un judici és un delicte. Però es veu que això depèn de qui diu la mentida. Això és just? Pretenen que algú cregui en aquesta "Justícia"?

Jo he pertut un matí de feina (treballo, saps?), i concretament un curs de formació, fet que m'ha fotut encara més… però aquesta "Justícia" ha perdut totalment la seva credibilitat, almenys per als altres cinc testimonis que han perdut el matí com jo.