Category: Patrimoni arquitectònic

El juny del 2007 el Grup Municipal de la CUP va propsar la creació d’una taula de diàleg entre tots els grups municipals amb regidors a l’Ajuntament de Mataró amb la voluntat de fer un pacte de ciutat per tal de garantir la preservació de Can Fàbregas i de Caralt. La resposta del tripartit local va ser que es negaven a seure a enraonar fins que es publiquéssin els estudis que havien encarregat a PUMSA. Els "estudis" no van arribar fins l’octubre del 2007, vuit mesos després del seu encàrrec per part del govern. Una maniobra de vuit mesos d’allargament del procés i l’intent de suspensió del debat públic perquè hi havia eleccions municipals pel mig.

L’endemà mateix de la presentació del projecte de "trasllat" (que en realitat era una recreació amb alguns elements originals) jo mateix vaig demanar personalment a ls responsables del govern que ens asseiéssim a enraonar de l’afer Can Fàbregas. Ho vaig demanar a l’alcalde Joan Antoni Barón (PSC-PSOE), també al regidor d’Urbanisme Ramon Bassas (PSC-PSOE), així com a la Quitèria Guirao (ICV) i també a en Francesc Teixidó i a en Sergi Penedès (ERC). Tots i cadascún d’ells em van dir allò de "sí, sí, ja et trucaré".

Els hi vaig dir que la possibilitat de posar-nos d’acord és molt senzilla.

Com que el juny no es van voler asseure perquè era la CUP qui convocava, aquest cop els hi vaig proposar que la reunió la convoqués el mateix govern, per tal d’evitar que ningú sentís ferida la seva susceptibilitat.

Encara tinc el mateix número de telèfon i encara espero que algun d’ells em respongui.

Mentrestant, aquesta gent s’han fet la foto ampliant la capgrossada al quadrat: ara diuen que faran un "trasllat íntegre" de la nau a la vorera del davant amb una cost de 3.150.00 euros (més IVA que faria un total de 3.596.000 euros).

I jo em pregunto: per què el govern té por de dialogar? 

Avui el govern de Mataró (PSC-PSOE, ERC i ICV) ha escrit un nou capítol de l’afer Can Fàbregas i de Caralt. La realitat supera la ficció, i em sembla cap guionista de Vendelplà s’atreviria a escriure un episodi com aquest. Per inversemblant.

Amb la proposta d’enderroc van posar un peru a la galleda. Amb la proposta de "reubicació" van posar-hi l’altre peu. I ara, en un tercer intent es tiren directament a la piscina amb la proposta de "trasllat integral".

El govern diu que ha "mogut fitxa", però ha fet trampes. En qualsevol joc de taula cada jugador pot moure les seves fitxes, però mai les de l’adversari. L’Ajuntament, que juga en l’equip de El Corte Inglés, proposa "moure" Can Fàbregas i de Caralt. I com que la "fitxa" és molt grossa ara proposen esquarterar-la, emmagatzemar-la i tronar-la a muntar 150 metres més enllà.

Dels 50.488 metres quadrats del monstre comercial (26.000 sobre rasant + 24.488 en subsòl) no n’han canviat ni una rajola. Mai s’han volgut ni imaginar que deu ser més racional "moure" un projecte del qual només existeixen plànols abans que "moure" una nau centenària de maons, una xemeneia i els dos edicles de l’entrada…

Avui han deixat clar que qui dicta la política urbanística és El Corte Inglés i no pas l’Ajuntament.

Aquesta nova capgrossada, si l’arribéssin a dur a terme,  crea un precedent gravíssim i molt perillós. Qualsevol dia a algú se li acudirà "traslladar" les muralles de Tarragona per posar-hi un McDonalds. I li hauran de deixar fer gràcies a personatges com els que estan ordint tota aquesta trama.

Ara tot just estic començant a llegir la documentació que han presentat avui en roda de premsa. Hi ha molts altres temes a comentar: els diners que ja ens ha costat i costarà tot això, la "participació"… però ja n’anirem parlant.

 Projecte de l’Ajuntament de "trasllat integral" de Can Fàbregas i de Caralt (desembre 2007) 

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=WBMY96F1UWA]

Dissabte hem fet la segona manifestació a favor de Can Fàbregas i de Caralt, aquest cop per exigir-ne la reahabilitació al seu lloc. Amb el poder polític, el poder econòmic i els elemens meteorològics en contra nostra. Sota la pluja i a 3 graus de temperatura podem considerar- gairebé una heroïcitat que més de 150 persones haguem aguantat des del principi fins el final.

Com l’anterior, ha estat una manifestació cívica, pacífica i amb una variada riquesa de participants. No ha desertat cap sector: veïns i veïnes della zona, de barris de tota la ciutat, gent independentista, gent de l’entorn esquàter, artistes, gent d’Iniciativa, els de Convergència… joves i grans. Gent molt plural amb un denominador comú: estimem el nostre patrimoni i volem que els nostres fills en continuïn gaudint.

La premsa local ha fet les seves interpretacions a partir de balls de xifres i comparacions amb les 600 persones que vam sortir al carrer el primer cop. És evident que avui erem una quarta part, això no es pot negar. Però també és cert que aquell dia de març hi havia 600 manifestants desfilant per uns carrers on hi devia haver uns 3.000 vianants. Aquest dissabte erem 150 manifestants aguantant el tipus enmig de carrers deserts, on ens deviem creuar amb no més de 60 vianants.  I això té el seu mèrit.

De tota manera, encara ningú ha tingut els nassos de convocar una manifestació a favor de l’enderroc (o el "trasllat!") de Can Fàbregas i de Caralt. Per tant, no tenim amb què comparar la mobilització, malgrat la pluja i el fred.

Ara més que mai caldrà estar alerta per salvar aquest bocí d’història col·lectiva de les urpes d’un Ajuntament que actua sota els dictats de El Corte Inglés.

Malgrat l’ensurt que li van donar les forces d’ordre públic en Jordi va poder enregistrar-ho i publicar-ho a CUP-TV Mataró . I malgrat les amenaces de multa de la Policia Local vam fer arribar la manifestació al seu destí.

Pots descarregar-te el manifest:

 Manifest: Salvem Can Fàbregas al seu lloc 48.86 Kb

O llegir-lo directament aquí mateix: 

Continue reading…

Dimarts 15 d’octubre la gent de la CUP de Mataró hem denunciat en roda de premsa que en l’informe de l’empresa municipal PUMSA sobre els estudis de "trasllat" del conjunt catalogat de Can Fàbregas i de Caralt no s’hi tenen en consideració totes les possibilitats.

El passat dimarts el sr. Ramon Bassas (PSC-PSOE) presentava la proposta de "desmuntatge" de la nau i la construcció d’una rèplica de nova planta a l’altra vorera del carrer Biada, tot aprofitant alguns elements ornamentals originals. El regidor d’Urbanisme assegurava que aquesta era "la millor opció" per fer compatible la nau catalogada i la construcció d’un centre comercial de El Corte Inglés en el solar on ara hi ha Can Fàbregas i de Caralt.

El que no havia explicat el sr. Bassas és que aquesta és només una de les tres propostes de l’arquitecte Josep Maria Puig Boltà, a qui PUMSA havia encarregat un estudi sobre la viabilitat del "trasllat".

 Estudi de Josep Maria Puig Boltà 566.17 Kb

 Informe el·laborat per PUMSA 1.73 Mb

Continue reading…

Tota la polèmica sobre Can Fàbregas i de Caralt va començar quan algú va decidir que El Corte Inglés que volen fer a Mataró no s’aixecaria al costat sinó just al damunt de la històrica fàbrica catalogada com a patrimoni arquitectònic. I mira que estem parlant d’una zona ("pastilla", que diria en Vilert) de 27.915m2 dels quals El Corte Inglés n’ocuparia 7.212m2. Per què ha d’estar justament sobre els menys de 1.000 m2 que deu ocupar el conjunt industrial? No hi ha lloc per al monstre comercial en la resta dels 20.000m2 del sector?

Les negociacions entre l’Ajuntament i El Corte Inglés no han estat gaire (per no dir gens) transparents. La delegació de l’Ajuntament ha estat composta exclusivament per membres del soci gran del tripartit (el PSC), i la delegació de la multinacional l’encapçalava el sr. Josep Miguel Abad (el dels Jocs Olímpics i fins fa poc president de Vueling). No hi van poder parar l’orella ni tansols els socis minoritaris del govern de la ciutat.

Des de la Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt ens vam preguntar: i per què amb El Corte Inglés només hi pot parlar el govern? Per què no els hi podem explicar el nostre punt de vista?

Hem agafat el telèfon i hem demanat una entrevista amb els responsables de l’operació per part de la multinacional. No hem passat del telèfon. Molt educadament (això sí) ens han dit que no tenen res a parlar (ni a escoltar) amb ningú que no sigui el govern de la ciutat.

Ells deuen considerar que han fet un molt bon exercici de "diàleg", però jo no l’acabo d’entendre… 

Per part meva, continua pendent "la pregunta del milió": Qui decideix la política urbanística de la nostra ciutat, l’Ajuntament o El Corte Inglés? 

Dimarts, en roda de premsa, el regidor d’Urbanisme Ramon Bassas afrimava que enderrocar Can Fàbregas i fer-ne una rèplica és "la millor opció ". Això després d’encarregar un informe destinat a donar cobertura a la capgrossada de "reubicar" la nau. Em vaig fixar que la presentació de l’informe la feien el sr. Bassas (PSC-PSOE) i el gerent de PUMSA sr. César Fernández, sense cap altre representant del tripartit mataroní donant cops de colze per sortir a la foto. Els hi havia convidat?

Dimecres, en un debat a Mataró Ràdio entre els sis partits amb regidors a l’Ajuntament, on jo participava en nom de la CUP, vaig felicitar el sr. Bassas i tot el seu equip de govern. Si el que volíen és fer riure ho havien aconseguit amb un gag molt bo, però lamentava que l’acudit (o ocurrència) del govern es pagui amb diners públics.

Avui llegeixo al web de la plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt l’article "Fent i desfent es fa l’aprenent ", on s’explica com la flamant regidoria d’urbanisme de l’ajuntament de la nostra ciutat acaba d’oferir-nos un magnífic exemple de com fer i desfer una lectura unívoca d’un informe tècnic polisèmic.

Efectivament, em descarrego l’informe i resulta que no diu el que en Bassas ha estat dient que diu. L’informe proposa tres "solucions", de les quals el regidor d’urbanisme ha agafat la que l’autor considera la pitjor i ha dit que és la millor.Com se’n diu d’una persona que actua així? Ho haurem de buscar al diccionari. 

D’entrada, l’informe d’en Josep Maria Puig Boltà diu:

"Aquest informe no entra en el debat de si aquesta preservació ha de suposar necessàriament la seva conservació, modernització i restauració en l’ubicació actual o el seu trasllat, conservació parcial, modernització i restauració en una altra ubicació. Hi ha un debat ciutadà sobre el tema, unes intencions de l’equip de govern, unes lleis urbanístiques que el condicionen a partir de la seva catalogació, unes opinions poc reflexionades d’Oriol Bohigas, unes votacions anul·lades del Consell del Patrimoni Arquitectònic de Mataró, les decisions del Departament de Cultura de la Generalitat, i el sentit comú. La funció d’aquest informe és complementar, informar, calcular i en definitiva donar dades a la reflexió i decisió final, debat que han de tenir el govern i la ciutat."

Ara el govern diu que a partir d’aquest informe podem parlar del futur de Can Fàbregas i de Caralt. Perfecte. Parlem-ne, però parlem-ne seriosament i amb totes les cartes sobre la taula. 

Avui el govern de Mataró ha explicat en boca del regidor d’Urbanisme sr. Ramon Bassas la darrera ocurrència que han tingut sobre Can Fàbregas i de Caralt. Hi ha molta gent partint-se el pit de riure, però el que fa plorar és que haurem de pagar amb diners públics l’estudi amb el qual han disfressat aquesta nova capgrossada.

La broma ha estat divertida, però després de riure caldrà preguntar al tripartit mataroní si estan disposats a trobar solucions, que hi són.

De moment, des de la CUP hem fet una primera valoració en roda de premsa:

Davant la proposta del Govern municipal d’enderrocar Can Fàbregas i de Caralt i fer-ne una rèplica en un altre indret, la CUP vol fer les següents consideracions:

1. Aquest estudi és una presa de pèl a la ciutadania. Queda clar que s’ha tractat d’una maniobra evasiva amb finalitats purament electoralistes. L’estudi no és gens rigorós i considerem que l’encàrrec d’estudiar aquesta via com a "solució" va ser el primer error. El govern en cap moments s’ha plantejat ni ha volgut estudiar cap altra opció.

2. L’enderroc atempta contra l’actual situació jurídica de catalogació del conjunt. Considerem que aquesta operació proposada per l’Ajuntament hauria de passar per un procés de descatalogació que desvirtuaria i deixaria sense sentit el Catàleg de Patrimoni de Mataró.

3. La recreació d’un edifici de nova planta amb alguns elements ornamentals originals suposaria una provinciana mostra del "pessebrisme" que tant ha criticat el nou regidor d’Urbanisme sr. Ramon Bassas. No podem permetre que converteixin la nostra ciutat en un parc temàtic al més pur estil Zaplana.

4. Qualsevol solució assenyada passa per fer compatibles els nous usos socials amb la rehabilitació del patrimoni històric. Hi ha moltes vies de solució, però aquest estudi no pot ser considerat una "mesura salomònica" ja que suposa l’enderroc de Can Fàbregas i de Caralt mentre que el projecte de El Corte Inglés no pateix ni la més mínima modificació.

5. Al marge de qüestions patrimonials, considerem que la ubicació de El Corte Inglés en aquesta zona és un error de planificació que es traduïrà en problemes de mobilitat crònics a la nostra ciutat. Aquest procés va començar amb un govern agenollat davant El Corte Inglés i continua amb un govern que obeeix els dictats de la multinacional enlloc de vetllar per l’interès ciutadà.

6. El govern planteja un xantatge als partidaris de preservar Can Fàbregas: intenta carregar sobre la plataforma Salvem Can Fàbregas una despesa de 1.925.000 euros que ningú més que el govern s’ha plantejat. Cadascú ha d’assumir la responsabilitat de les seves accions, i aquesta ho és del govern municipal.

7. Els únics responsables de la rocambolesca situació creada són persones amb noms i cognoms amb responsabilitats de govern en l’actual o en l’anterior mandat. L’anterior regidor d’Urbanisme, sr. Arcadi Vilert, va haver de marxar per la porta del darrere a causa de la seva mala gestió i el seu successor enlloc de reconduïr la situació continua en la mateixa línia.

8. No volem que es continuin malversant diners públics amb propostes cada cop més recargolades que intenten ocultar l’error inical d’un equip de govern que va voler vendre una cosa que no tenia: un solar buit.  El govern no sap quant ens costarà aquest "estudi", que es pagarà amb diners públics però que és fruit d’un encàrrec unilateral on no ha primat l’interès col·lectiu.

9. Ens comprometem a proposar solucions constructives al conflicte perquè entenem que Can Fàbregas i de Caralt és compatible amb qualsevol nou ús. Proposem a la resta de grups municipals l’obertura d’una taula de diàleg per un pacte de ciutat per preservar el conjut arquitectònic.

10. Fem una crida a la ciutadania a continuar les mobilitzacions fins a aconseguir que s’imposi el sentit comú i els nostres fills continuin gaudint amb nous usos de l’antiga farinera.

Dimecres 3 d’octubre a quarts de dues del migdia, passant pel carrer Biada, gairebé m’he entrebancat amb dos senyors que prenien mides a les portes i finestres de l’edifici de Can Fàbregas i de Caralt. M’han fet tota la pinta de ser tècnics de l’Ajuntament.

M’he imaginat que estan fent el famós estudi sobre el trasllat de l’edifici catalogat que l’Ajuntament es va encarregar a ell mateix per intentar que no es parlés de la intenció del govern de destruïr aquest exemplar de patrimoni arquitectònic de la ciutat.

L’actual regidor d’urbanisme, sr. Ramon Bassas, fa cinc mesos que ens està dient que aquest "estudi" estaria enllestit el mes de setembre. Si el meu calendari va bé (i no se m’acostuma a espatllar) ja som al mes d’octubre… però sembla que falten menys de 48 hores per conèixer-ne el resultat.

No vull pensar que estan fent els deures a última hora, no. No em vull creure que l’informe que s’ha fet esperar tants mesos l’estiguin treballant fora de termini, oi? Perquè llavors podria semblar molt poc rigorós i algú el podria considerar una presa de pèl, oi? 

Ben a prop de casa ha hagut de tancar una d'aquelles botigues "de tota la vida", els quevuires Can Ferran de la cantonada. La Imma va néixer a la casa de sobre de la botiga on ja despatxava la seva mare. "Amb un parell de collo…" –que diu ella– ha continuat donant vida al negoci familiar fins fa ben pocs dies.

L'han fet fora de casa i li han fet tancar la botiga a cop d'ordre judicial. L'immoble era de lloguer i, en morir la seva mare, el seu gestor va fer el canvi de nom sense comunicar-ho als propietaris. Els amos –que deuen tenir un gestor més espavilat– s'han agafat a això per dur-la a judici i deixar-la sense casa ni negoci. La Imma en aquesta casa hi vivia i s'hi guanyava la vida, però els amos no la volen per viure-hi sinó per guanyar-hi diners, tots els que puguin, a costa del que calgui.

El carrer de casa és un dels pocs trams de Mataró on encara queda intacta una tirallonga de cases de cós de cantonada a cantonada. La primera de la cantonada –la de Can Ferran– ja l'han deixat "neta" de llogaters i per poder-la enderrocar i fer-hi un bloc de pisos de formigó. En pocs dies ja ha canviat de mans i l'han venut a en Massana –ara els antics empresaris del tèxtil inverteixen en el totxo–, i la casa del costat és d'un personatge que tampoc la vol per a viure-hi sinó per treure'n el màxim rendiemnt econòmic.

Els que viuen a la tercera casa, doncs, quedaran enterrats vius entre blocs de pisos de formigó. Són alguns dels efectes col·laterals de l'arribada de El Corte Inglés a un centenar de metres d'on ara encara hi ha aquestes cases. Visca el progrés, oi? I encara haurem d'agraïr al sr. Arcadi Vilert (PSC-PSOE) que engreixi les arques municipals amb les operacions especulatives de PUMSA. També haurem de donar les gràcies a la sra. Quitèria Guirao (ICV) per donar les llicències d'enderroc. I la torna per al tàndem Bargalló-Penedès (ERC) pel fantàstic Pla Local d'Habitatge que preveu la construcció de més de 3.000 pisos mitjançant la "substitució de teixit vell" –o sigui, l'enderroc de cases d'arquitectura tradicional com aquestes–.

Avui els caps visibles del govern tripartit local (PSC-PSOE-ICV-ERC), acompanyats pel nosre peculiar regidor d'urbanisme, han fet una roda de premsa d'urgència per informar als periodistes mataronins que han trobat la solució al problema que ells mateixos havíen provocat amb la il·legal descatalogació de Can Fàbregas i de Caralt. Ara se'ls hi ha encès la llumeta: proposen canviar el patrimoni de lloc, talment com si es tractés d'un joc de Lego.

Faria riure si juguéssin a casa seva, però estan jugant amb un patrimoni que no és seu sinó de tota la ciutat. Han dit algunes coses i han passat de puntetes per moltes altres, però és indiscutible que havíen ficat un peu a la galleda i no sabien com sortir-ne. Encara que no ho vulguin reconèixer (això d'avui no té res a veure amb l'èxit de la manifestació de dissabte, és clar!), avui han començat a retrocedir. Però, tossuts, per no fer una passa enrere l'han fet cap al costat sense adonar-se que ficaven els dos peus dintre la galleda.

Ara ja no hi ha qui els entengui. Can Fàbregas "abans d'ahir" tenia un valor patrimonial reconegut amb el màxim nivell de protecció. "Ahir" segons l'alcalde només eren "quatre totxos" que s'havien d'enderrocar per garantir el pa dels mataronins de demà. I avui mateix (sense que ho hagin volgut dir explícitament) té un valor tan alt que diuen que estan disposats a "estudiar" fer el miracle de moure l'edifici. Tu els entens?

No és més senzill canviar de lloc el Corte Inglés (que només està dibuixat en un plànol) que un edifici que fa més de cent anys que és allà? Enlloc de gastar-se diners fent estudis podrien preguntar-ho a un nen o una nena i tindrien la resposta més lògica.

Però tot això només són detalls. Avui ha quedat clar que qui mana a Mataró no és ni el regidor d'Urbanisme ni l'alcalde, sinó el senyor Corte i el senyor Inglés. M'explico:

Se suposa que les institucions en teoria hi són per garantir els béns comuns i no els interessos privats, oi? Però amb la "jugada" del govern els interessos privats de la multinaiconal no han retrocedit ni un mil·límetre. Al contrari, ahir PUMSA li va oferir el solar "net": sense fàbrica i sense xemeneia. I això ja està decidit en ferm i adjudicat.

Per altra banda, els béns comuns (en aquest cas el nostre patrimoni) s'han de conformar amb estudis de propostes genèriques i miraculoses que no sabrem si són viables fins després de les eleccions municipals. Ara l'homicida en grau de temptativa vol fer de jutge.

L'alcalde Joan Antoni Barón ha volgut vendre que el govern cerca l'equilibri entre els interessos privats i els interessos públics. Un sentit de l'equilibri més propi de la dreta pura i dura que de les anomenades esquerres.

Ahir dissabte va ser dia de manifestació a Mataró. Molta gent vam sortir al carrer per demanar que s'aturi l'enderroc de Can Fàbregas i de Caralt i a favor de la seva rehabilitació i integració en un entorn ordenat. Va ser un èxit de participació en una ciutat amb molt poca tradició manifestacionera. D'aquest calibre, pel centre de Mataró, jo recordo només les dels anys 70 "per l'amnistia i l'estatut d'autonomia", les dels 90 contra l'autopista Mataró-Tordera i poques més. Per tant estem parlant, indiscutiblement d'una mobilització històrica. No entraré en balls de xifres, perquè no hi ha hagut cap manifestació a favor de l'enderroc i per tant els "seus" manifestats són zero.

Hi veig molts paral·lelismes amb la tractorada de fa quatre anys , també a les portes d'unes eleccions municipals, a favor de la preservació de les Cinc Sènes. Llavors vam aconseguir salvar el darrer reducte agrícola de la ciutat amb Manuel Mas d'alcalde i Arcadi Vilert de regidor d'urbanisme. L'Ajuntament havia planificat l'anomenat "Parc de Llevant" que era el primer pas per a la destrucció planificada de les Cinc Sènes. Els pagesos van treure l'artillera pesada (els tractors) i la van plantar davant el Ple Municipal. Vam guanyar la batalla i en Vilert es va haver d'empassar els plànols que ja tenia dibuixats. Aquest cop a manca d'artilleria hem mobilitzat la infanteria. I la mobilització ha fet patxoca, superant les meves expectatives.

Des de Salvem Can Fàbregas i de Caralt no parem de fer passes endavant. Un treball universitari ens ha agafat com a objecte d'estudi: Salvem Can Fàbregas i de Caralt, quan l'acció col·lectiva té èxit .

Mentrestant, a l'altra banda comencen a saltar les primeres rates del vaixell:

El Corte Inglés va "agraïr" a l'Ajuntament els serveis prestats rentant-se les mans del polèmic enderroc i va dir que la "patata calenta" la tenia l'Arcadi Vilert i el seu govern.

CiU, tot i ser el partit que va proposar la ubicació de El Corte Inglés al carrer Biada, s'ha afegit a la manifestació d'avui.

ERC, a la vista de les eleccions municpals, també s'ha començat a desmarcar del "psoci gran" a qui han estat servint fidelment i sense obrir la boqueta durant els darrers quatre anys. El mateix dia els socis del tripartit s'havien estat xupant la… mútuament .

ICV és una olla de grills. Els que tenen poltrona a la Casa Gran defensen l'enderroc i fins i tot en farden públicament . Però tenen gent del propi partit que treballa a Salvem Can Fàbregas i de Caralt.

L'alcalde i en Vilert ja han anul·lat el pla d'urbanització de dues illes de les cinc afectades en l'operació. Curiosament, s'han fet enrere on hi ha afectats (comerciants) que protesten, però continuen tirant pel dret allà on hi viuen veïns (de fet, a ulls dels governants només deuen ser pocs vots) o que són propieat d'industrials del tèxtil com en Pere Sans, que ara viu del totxo amb la complicitat de les requalificacions que li serveixen des del departament d'urbanisme.

Per tant, continuem avançant. La única batalla perduda és aquella que no es comença.

Aquest dissabte la plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt convoca una manifestació per defensar aquest edifici que és patrimoni arquitectònic de la ciutat. Jo hi seré. T'hi apuntes?

Dissabte, 24 de març
a les 7 del vespre
a Can Fàbregas
(carrer Bidada, 15)

Recorregut: Can Fàbregas, carrer st. Benet, carrer st. Josep, Ajuntament, La Riera (avall) finsla plaça de Santa Anna.