Per què tenen por de dialogar?

El juny del 2007 el Grup Municipal de la CUP va propsar la creació d’una taula de diàleg entre tots els grups municipals amb regidors a l’Ajuntament de Mataró amb la voluntat de fer un pacte de ciutat per tal de garantir la preservació de Can Fàbregas i de Caralt. La resposta del tripartit local va ser que es negaven a seure a enraonar fins que es publiquéssin els estudis que havien encarregat a PUMSA. Els "estudis" no van arribar fins l’octubre del 2007, vuit mesos després del seu encàrrec per part del govern. Una maniobra de vuit mesos d’allargament del procés i l’intent de suspensió del debat públic perquè hi havia eleccions municipals pel mig.

L’endemà mateix de la presentació del projecte de "trasllat" (que en realitat era una recreació amb alguns elements originals) jo mateix vaig demanar personalment a ls responsables del govern que ens asseiéssim a enraonar de l’afer Can Fàbregas. Ho vaig demanar a l’alcalde Joan Antoni Barón (PSC-PSOE), també al regidor d’Urbanisme Ramon Bassas (PSC-PSOE), així com a la Quitèria Guirao (ICV) i també a en Francesc Teixidó i a en Sergi Penedès (ERC). Tots i cadascún d’ells em van dir allò de "sí, sí, ja et trucaré".

Els hi vaig dir que la possibilitat de posar-nos d’acord és molt senzilla.

Com que el juny no es van voler asseure perquè era la CUP qui convocava, aquest cop els hi vaig proposar que la reunió la convoqués el mateix govern, per tal d’evitar que ningú sentís ferida la seva susceptibilitat.

Encara tinc el mateix número de telèfon i encara espero que algun d’ells em respongui.

Mentrestant, aquesta gent s’han fet la foto ampliant la capgrossada al quadrat: ara diuen que faran un "trasllat íntegre" de la nau a la vorera del davant amb una cost de 3.150.00 euros (més IVA que faria un total de 3.596.000 euros).

I jo em pregunto: per què el govern té por de dialogar?