Salut, trempats i trempades!
Els Maulets de Mataró organitzem, al centre cívic de Cerdanyola, un sopar-tertúlia per parlar de “La treva d’ETA a Euskal Herria”. Convidem un portaveu d’Herri Batasuna per introduir el debat.
El cartell de convocatòria el faig jo.
Pots veure altres cartells que he fet per a Maulets de Mataró en aquesta galeria.
Diumenge 3 de gener: Tornem cap a la Catalunya continental després de la manifestació del 31 de desembre a Mallorca, capital de la Catalunya insular. Hem passat uns bons dies amb els companys i companyes independentistes de l’illa. A la porta d’accés a l’avió les hostesses reparteixen diaris a qui en demana. Jo els agafo tots. És una ocasió per llegir rotatius que no acostumo a comprar.
M’assec a l’avió i vaig fullejant El País. Els meus ulls no es creuen el que estic llegint a la pàgina 21: “El juez Carlos Bueren cita a declarar a cuatro militantes de Catalunya Lliure” amb el subtítol “Las comparecencias se producirán este mes”. Continuo llegint l’entradeta: “El juez de la Audiencia Nacional Carlos Bueren citará a declarar este mes de enero a cuatro personas, todas ellas militantes de Catalunya Lliure, por su supuesta vinculación al grupo terrorista Terra Lliure, informaron fuentes de la fiscalía. Las cuatro personas son Joan Jubany, Joan Sànchez, Macià Manera y Vicent Hernández“.
2 novembre 1992: Avui és dia de girar pàgina. Després de cinc anys m’assebento que queda sobresseït i arxivat el cas dels quatre empresonats a Barcelona l’Onze de Setembre de 1987. Per tant, no tenen cap validesa jurídica les acusacions per les quals em van detenir per participar a la mani de l’Onze i em van empresonar , juntament amb altres tres joves, fins que vam sortir en llibertat al cap de quinze dies.
L’ecrit del jutge de Barcelona diu: “Si bien las actuaciones practicadas han puesto de manifiesto la preparación de un hecho que reviste los caracteres de delito, sin embargo no han revelado motivos suficientes para atribuir a presona determinada responsabilidad en los mismos como autor, cómplice o encubridor, por lo que (…) procede el sobreseimiento de la causa (…) dejando sin efecto las medidas cautelares, personales y reales, acordadas”.
Març: Com a catalans estem esgarrifats amb la campanya espanyolitzadora que està patint la nostra terra amb moitu dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. El govern espanyol ha omplert les nostres viles i ciutats amb anuncis publicitaris dels Quinientos años del “Descubrimiento” d’Amèrica. Els cotxes de la policia estatal i de la Guàrdia Civil comencen a lluir banderes espanyoles, fet que no havia passat mai. Als nostres carrers hi ha més policia armada que mai. L’onada repressiva contra l’independentisme tindrà el seu punt àlgid amb l’Operació Garzón…
Davant tota aquestqa ofensiva nosaltres fem el que podem. Els Maulets de Mataró hem editat i enganxat un cartell contra la campanya espanyolitzadora del 92, amb el Cobi penjat i el lema Contra España 92, independència!.
31 de gener 1992: Com a membre de la Comissió Política nacional de Maulets, participo a Vilanova i la Geltrú en la presentació de la nova assemblea de l’organització de joves al Garraf-Penedès.
7 de juliol 1991: Una colla de militants de Catalunya Lliure de Mataró decideixen abandonar l’organització per integrar-se al partit d’Àngel Colom. Ens deixen la majoria de companys de militància i amics.
Fins ara a Mataró funcionaven molt bé una assemblea de Catalunya Lliure amb una quinzena de militants i una assemblea de Maulets amb una altra quinzena d’activistes. De tota aquesta gent en quedarem dos militants: en Xevi i jo.
La “fuga” mataronina de gent de l’esquerra independentista a ERC s’emmarca en una operació més àmplia que tindrà repercussió arreu dels Països Catalans. Se l’arriba a anomenar Operació Colom, ja que en sisales públicament es “penjarà la medalla” d’haver “desarticulat” Terra Lliure, tot fent la feina que hauría d’haver fet la Guàrdia Civil.
Catalunya Lliure a nivell nacional edita un cartell amb el lema “delació es traïció”, però a Mataró ni tansols l’encartellarem. Ens ho prenem amb una altra filosofia.
14 de maig 1991: Estem de campanya per les eleccions municipals del 26 de maig. És el primer cop que a Mataró s’hi presenta una candidatura obertament independentista: Catalunya Lliure. Un dels actes de la campanya és un debat de política juvenil al Foment Mataroní. M’hi toca anar a mi en nom de Catalunya Lliure i els altres contertullians són aquests: Ramon Roelas (CDS), Blai Serena (CiU), Teresa M. Petit (ERC), David Carretero (IC), Quico Garcia (PP), Ramon Bassas (PSC-PSOE), Ernesto del Rio (Propostes d’Esquerres) i Josep Lluís Freijo (Unió Verda).
El 27 d’abril Maulets ho organitzat una trobada de joves a Xàtiva (La Costera). L’eslògan és Contra Espanya, canya i festa. I tant que n’hiha, de festa! Durant la trobada es realitzen diverses activitats: visita al castell de Xàtiva, xerrades de formació, una conferència sobre l’avantprojecte de Constitució Catalana…
L’endemà, 28 d’abril, més d’un centenar de persones fem la manifesttació d’homenatge als Maulets. Després de recórrer els carrers de Xàtiva, hi ha parlaments davant al monòlit en honor als Maulets del 1705. Hi ha un parlament de l’Agustí Cerdà (de Catalunya Lliure) i jo hi intervinc en nom de l’organització de joves Maulets.
22 març 1991: La gent de l’esquerra independentista de Mataró hem decidit presentar-nos a les eleccions municipals del 1991. L’acte de presentació de la candidatura el fem al Casal de Joventut. El cap de llista serà en Toni Delgado, i jo el segon d’una candidatura de 27 persones. A l’acte públic hi intervenim nosaltres dos i també els membres de la candidatura Joan Cabot i Albert Vila.
Pocs dies abans hem anunciat als periodistes locals la nostra voluntat de concórrer a les eleccions municipals, en una roda de premsa al Casal Aliança, al carrer Bonaire.
15 de febrer 1991: La Dirección General de Tráfico espanyola multa amb 15.000 pta. un militant mataroní de Catalunya Lliure per «sustracción de señal de tráfico». La multa ha arribat a en Toni perquè a la instància que vam entrar al registre de l’Ajuntament hi sortia el seu nom, tot i que no és ell qui l’havia pispat el dia de Reis. Però em sembla que no l’arribaran a cobrar mai.
9 de febrer: Una bona colla de militants i simpatitzants de Catalunya Lliure ens trobem al Foment Mataroní per debatre el programa electoral amb el qual ens volem presentar a les eleccions municipals a Mataró.
El gener publiquem el Catalliure número 7, on ja anunciem obertament que Catalunya Lliure es presentarà a les eleccions municipals a Mataró. Un altre tema calent és el de la nova autopista de peatge que volen construir entre Mataró i Tordera, a la qual ens oposem. L’any passat vaig rebre un bon cop de porra de la Guàrdia Civil en una manifestació a Mataró . Per a l’ocasió m’he currat una vinyeta amb en Juan Antonio Samaranch (l’amo de les autopistes de peatge), en Felipe Gonzàlez (president espanyol) i en Manuel Mas (alcalde de Mataró). Com que no sé dibuixar ni una o amb un canuto, ha estat una feina molt artesanal per fer un muntatge de porcs calcats amb paper vegetal d’un còmic de La revolta dels animals i fotos retallades de diaris i revistes. No és una gran obra d’art però ha sortit resultona.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.