Salut, trempats i trempades!
Gener 1995: Els companys de Catalunya Lliure m’han encarregat el disseny i edició del cartell de convocatòria d’un acte d’homenatge a en Quim Sànchez, que coincidirà amb el desè aniversari de la seva mort en combat el 16 de desembre del 1985.
Recordo com vaig escoltar per la ràdio la notícia del seu accident. Jo tenia 15 anys i em va impactar molt la mort d’en Quim.
El 16 d’octubre de 1995 comença a Castelló de la Plana el judici als assassins del nostre comapny Guillem Agulló. Maulets fem, a nivell nacional, un cartell per destapar la trama feixista i denunciar que l’assassinat d’en Guillem Agulló és un crim d’estat.
El cartell el faig jo, mida 50x70cm imprès a dues tintes.
Pots veure altres cartells que he fet per Maulets de Mataró en aquesta galeria.
11 d’octubre 1995: Primera Botifarrada contra la Hispanitat a Mataró. Aquest acte està força arrelat a Argentona, però encara no s’havia convocat mai a la nostra ciutat. Fins ara el 12 d’octubre feiem concentracions davant la Caserna de la Guàrdia Civil, però fa dos anys ens van voler posar grans multes i l’any passat en Xevi i jo vam acabar als calabossos de la Policia espanyola. Per això ara també volem incorporar l’aspecte festiu a la reivindicació.
6 setembre 1995: El jutge Vicente Ballesta, que és l’instructor del judici contra meva i en Xevi pels fets del 12-10-94 , ens autoritza a presentar com a prova judicial el vídeo enregistrat per Televisió de Mataró.
Després de l’experiència de l’any passat , hem optat per organitzar una protesta contra la Hispanitat amb un caire més festiu que en les edicions anteriors. Organitzarem un concert a la plaça de l’Ajuntament, i hem trobat un grup de València que canten en català. Són uns nanos joves que es fan dir Obrint Pas. Els hi pagarem el viatge i els hi hem muntat un “bolo” en un bar de Calella on els hi pagaran algun calé per una actuació. Així esperem quedar tots contents.
Del cartell me’n cuido jo, que estic treballant en una impremta.
Pots veure altres cartells que he fet per Maulets de Mataró en aquesta galeria.
11 de setembre 1995: Com és tradició una colla d’independentistes de Mataró hem anat a Barcelona als actes de l’Onze de Setembre i a la mani de la tarda. Aquests anys també és tradició l’aparició al vespre dels antiavalots de la Policia d’Ocupació espanyola que carrega contra qualsevol ésser vivent a la zona de la Plaça Catalunya i Les Rambles.
En Xevi, la Queralt, la Lídia i jo no tenim ganes de gresca i decidim agafar el tren per tornar cap a Mataró. Pugem passejant per Les Rambles cap a l’estació de la RENFE de la Plaça Catalunya. Les porqueres han obert les portes i no paren de sortir-ne policies espanyols amb equips antiavalots. S’han passat el dia tancats a la furgoneta i en surten rabiosos per repartir llenya a tort i a dret. Però pensem que aquesta pel·lícula no va amb nosaltres i anem xino-xano a agafar el tren.
De cop i volta se’ns posa al davant un policia amb la “defensa” a la mà i, sense adreçar-nos ni una paraula, engalta un sol cop de porra directe a l’entrecuix d’en Xevi. El fill de puta del policia (no se m’acut cap altre qualificatiu) es gira i se’n va Rambla amunt. En Xevi s’ha quedat estès a terra, recargolant-se i amb les mans entre les cames. No pot cridar, malgrat l’intens dolor. Dedica tots els seus esforços a respirar profundament fins que perd el coneixement. Ho acabem de veure i no ens ho creiem.
10 setembre 1995: Com ja és tradicional, les organitzacions de l’esquerra independentista convoquem un acte a Mataró amb motiu de la Diada Nacional. La cita consolidada és el 10 de setembre al Fossar Xic. Aquest any faig un dels parlaments. És aquest:
“Companyes, companys,
Recuperem la Independència. Així us hem convocat l’assemblea de Maulets de Mataró en aquesta nova Diada Nacional.
I ho hem fet per diversos motius:
– Recuperar és refrescar-nos la memòria com a catalans; és recordar que tenim un passat que ens legitima en la nostra lluita per la independència. Quan diem recuperem, estem dient que ens tornin una sobirania nacional que ja teníem els catalans i fou trencada per una ocupació militar. Una ocupació que dura fins els dies presents.
Setembre 1995: Amb en Cesc de Terrassa dissenyem plegats el cartell de la Diada Nacional per a Catalunya Lliure. El lema és Ni França ni Espanya, Independència. És un dels primers cartells que faig amb ordinador. El de l’any passat , per exemple, el vam fer majoritàriament de manera artesanal, tot i que les lletres del lema ja les haviem fet amb un Mac.
El cartell de mida 50×70 cm s’imprimeix a 3+0 tintes (magenta, groc i negre) sobre paper estucat.
Agost 1995: Entre el juny i el setembre treballo en el disseny i composició d’un llibret de Catalunya Lliure que porta per títol Catalunya, un poble en lluita per la seva llibertat. És una posada al dia de l’ideari independentista del qual fa temps que estem debatent els continguts.
24 juliol 1995: Després dels recursos que hem presentat davant la clausura i precinte del nostre local per part de l’alcalde Manuel Mas, avui el Servei de Medi Ambient de l’Ajuntament de Mataró ens autoritza formalment a utilitzar el local amb normalitat el nostre local del carer Iluro 31.
Casualment avui comencen Les Santes, Festa Major de Mataró, amb el pregó de l’Alcalde des del balcó de l’Ajuntament. No deuen tenir ganes de passar unes “Santes calentes”, oi?
18 juliol 1995 (data casual?): S’inicia la vista oral del judici contra en Xevi i jo mateix pels fets del 12 d’octubre de 1994, quan vam concentrar-nos davant la caserna de la Guàrdia Civil de Mataró amb el lema “Hispanitat és genocidi”. Avui estrenem els nous Jutjats i una vintena de companys i amics vénen a recolzar-nos com a públic.
Dels dos policies espanyols que suposadament declaren com a part acusadora l’un se’n renta les mans argumentant que el seu número apareix en el sumari perquè ell era el “jefe de la operación del grupo”, però que ell no té res a veure amb el fet que “algunos agentes” se n’anéssin de l’olla. En la seva declaració reconeix implícitament que ens van maltractar.
23 juny 1995: Els col·lectius de joves del local del carrer Iluro 31 precintat per ordre de l’alcalde Manuel Mas presentem un escrit d’al·legacions que ens ha ajudat a preparar en Pep Manté. Gràcies a aquest escrit l’Ajuntament ens haurà d’autoritzar més endavant a poder utilitzar el nostre local en llibertat.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.