Una vuitantena de persones prenem el peatge de l’A-19 (l’autopista de Mataró a Barcelona) a Vilassar de Dalt, aixequem les barreres i deixem passar gratuïtament els vehicles durant 20 minuts, fins que arriba la Guàrdia Civil.
Category: 1990
Pintada al Consolat francès de Barcelona
És diumenge i anem a Barcelona de mani pel dret d’asil d’en Pere Bascompte, refugiat a la Catalunya Nord. Han passat deu anys del tret de Terra Lliure a la cama a en Federico Jiménez Losantos i ahir en Pere va dir en una entrevista a El Punt que va ser una acció “necessària, correcta i útil per a Catalunya”. El proper dijous un tribunal de Montpeller farà el judici sobre l’extradició sol·licitada pel govern espanyol. El van condemnar a Espanya a nou anys de presó per l’atemptat contra en Jiménez Losantos i va aconseguir passar a la Catalunya Nord després de ser posat en llibertat provisional l’any 1983 per un error judicial.
Unes 200 persones ens manifestem, convocades pels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) i altres organitzacions, per expressar el nostre rebuig a la possible extradició d’en Pere Bascompte. Entre els manifestants hi ha els seus pares i la seva germana, i sortim de la plaça Universitat fins al Palau de la Generalitat. La mani passa per davant del Consolat francès, on es fan pintades pel dret d’asil d’en Bascomte.
El 4 de desembre pengem una pancarta a Mataró exigint la concessió del dret d’asil al refugiat Pere Bascompte.
Cartell: No a l’extradició. Dret d’asil Pere Bascompte
Novembre 1990: Per encàrrec dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) dissenyo el cartell de convocatòria de la manifestació amb el lema No a l’extradició. Dret d’asil Pere Bascompte, convocada diumenge 2 de desembre de 1990 a Barcelona.
L’original del cartell està fet amb Letraset i Rotring.
Pots veure altres cartells que he dissenyat per a altres organitzacions en aquesta galeria.
Pancarta al balcó de l’Ajuntament
Estem de campanya contra la mili i hem preparat una pancarta que diu No a la mili espanyola. L’ajuntament entrega joves a l’exèrcit espanyol. En una acció sorpresa, col·loquem una llarguíssima escala a la façana de l’Ajuntament i quatre maulets ens hi enfilem per penjar la pancarta. Hem aprofitat que el policia de la porta ha entrat dins l’edifici i quan hem lligat tots els caps de cordill a la barana, llancem grapats d’octavetes des de dalt del balcó. Amb la pluja de paperets és quan el municipal de guàrdia se n’adona que allà fora hi passa alguna cosa. Nosaltres baixem amb tota la tranquil·litat del món, recollim l’escala i ens n’anem caminant Riera amunt. El policia està desconcertat: no para de cridar-nos l’alto però nosaltres, com si sentíssim ploure.
Acte per la llibertat de la Núria Cadenas
Dissabte 6 d’octubre de 1990 Maulets, Catalunya Lliure i els CSPC organitzem un acte en solidaritat amb la Núria Cadenas al Centre Cívic l’Artesà de Gràcia (Barcelona).
El disseny del cartell l’he fet jo.
Pots veure altres cartells que he dissenyat per Maulets (nacional) en aquesta galeria.
Catalunya i Kwait
El periòdic Crònica de Mataró publica (“extractada”) una carta meva adreçada al director, en David Gonzàlez:
“Ara resulta que no n’hi ha prou amb què els joves catalans estiguem obligats a tirar-nos un dels millors anys de la nostra vida tancats entre les parets d’una caserna de l’exèrcit espanyol, on primer ens volen fer creure que som espanyols, i després pretenen que estiguem disposats amatar i a morir per aquesta cosa que anomenen Espanya, sinó que ara resulta que es creuen que tenen drret a enviar-nos a fer la guerra per defensar un petit país ocupat per un altre de més gran. Però si aquí no es canse de dir-nos que és bo que Catalunya estigui annexionada per Espanya perquè aisí s’eliminen fronteres…
Un jove“.
Als Jutjats per ocupar els Jutjats
Avui 12 de setembre (l’endemà de la Diada, mira quina casualitat!) ens han citat als Jutjats de Mataró per haver fet l’acció d’ocupar simbòlicament la segona planta aquests mateixos Jutjats el dia 7 de setembre. El jutjat de primera instància i instrucció número 2 cita els nou joves Maulets que hi vam participar.
Declarem tot explicant els motius de la tancada: les injustícies judicials que està patint la nostra companya Núria Cadenas per part de l’Audiència Nacional espanyola. A més, denunciem davant el jutge les amenaces i intimidacions que vam patir per part de la policia d’ocupació espanyola quan ens van desallotjar.
Sortim tots nou en llibertat sense càrrecs.
Primer ball de bastons al carrer en 60 anys
Com ja va sent tradicional, les organitzacions de l’esquerra independentista convoquem un míting al Fossar Xic de Mataró pocs dies abans de la Diada Nacional de l’Onze de Setembre. Aquest any és el dia 9, i hi participen cap a dues-centes persones.
HI ha intervencions d’en Joan Jubany (un servidor, en nom de Maulets), en Toni Delgado (de Catalunya Lliure de Mataró) i enguany portem en Jaume Rado (de l’assemblea de Catalunya Lliure de Mallorca). Després dels parlaments se celebra un ball de bastons al so d’un flabiol. És el primer ball de bastons al carrer que es fa a Mataró des de fa 60 anys.
Maulets ocupa els jutjats de Mataró en solidaritat amb la Núria Cadenas
Davant les gravíssimes irregularitats judicials amb la nostra companya empresonada Núria Cadenas, fa dies que estem rumiant de fer alguna acció sonada per denunciar la seva situació. La gota que ha fet vessar el got és que l’Audiència Nacional espanyola l’acusa d’haver col·locat un artefacte de Terra Lliure a Barcelona mentre ella ja estava tancada en una presó de Madrid. La justícia és així, noi!
El 7 de setembre els Maulets hem decidit ocupar els jutjats de Mataró per denunciar les injustícies comeses amb la Núria. Entrem per la porta principal. Com que som una bona colla, anem entrant d’un en un o en parelles, per no aixecar la llebre abans d’hora. Alguns pugen per l’ascensor i d’altres per les escales, i ens reunim les nou persones que farem l’acció al primer pis, davant la Sala d’Audiències. Estem de sort i avui no s’hi fa cap judici.
Multa per no dur el carnet mentre pintava un mural
21 agost 1990: Rebo una carta de la Dirección General de la Policia espanyola on em diuen que em posen una multa de 1.500 pessetes perquè “No exhibió el documento nacional de identidad al serle requerido por Agentes de la Autoridad, a efectos de identificación, por no portarlo consigo”.
La denúncia me l’ha fet la Guàrdia Civil d’Arenys de Mar arran de l’intent de pintar un mural independentista a Canet de Mar. Aquell dia se’m van endur a la caserna d’Arenys. La multa no l’arribaré a pagar mai.
Festa Major sense estanquera a l’Ajuntament
Avui comença la Festa Major, i aquesta nit hi ha el correfoc. Fa dies hem demanat per escrit a l’alcalde que faci el favor de treure la bandera espanyola per tal que puguem fer la festa en pau, però ni tansols s’ha dignat a contestar-nos. Aquest anys ens hem ficat al cap de fer-la desparèixer. Sembla que s’ho veuen a venir, perquè hi ha tot un dispositiu policial per protegir el drap. A banda dels dos municipals a la porta de l’Ajuntament, hi ha dos motoristes que van fent rondes a peu pel voltant de l’edifici i sovint alcen la mirada cap a la teulada, on onegen els draps oficials.
La Guàrdia Civil se m’endú a la caserna d’Arenys
17 juliol 1990: En Joan de Llavaneres, un altre company i jo mateix estem pintant un mural de Catalunya Lliure a Caldes d’Estrac, Caldetes. Abans hem anat una estona a la platja i estem contents perquè la paret on pintem és immillorable, arran de la carretera N-II, en un lloc on el veurà molta gent. I encara som més feliços perquè l’Ajuntament de Caldees ens ha donat permís escrit per fer el mural, que dirà “Independència!”. Ja tenim el mur emblanquinat i estem començant a dibuixar les primeres lletres, quan se’ns presenta una patrulla de la Guàrdia Civil d’Arenys de Mar. No podia ser que tot ens anés tan bé.