Pancarta al balcó de l’Ajuntament

Estem de campanya contra la mili i hem preparat una pancarta que diu No a la mili espanyola. L’ajuntament entrega joves a l’exèrcit espanyol. En una acció sorpresa, col·loquem una llarguíssima escala a la façana de l’Ajuntament i quatre maulets ens hi enfilem per penjar la pancarta. Hem aprofitat que el policia de la porta ha entrat dins l’edifici i quan hem lligat tots els caps de cordill a la barana, llancem grapats d’octavetes des de dalt del balcó. Amb la pluja de paperets és quan el municipal de guàrdia se n’adona que allà fora hi passa alguna cosa. Nosaltres baixem amb tota la tranquil·litat del món, recollim l’escala i ens n’anem caminant Riera amunt. El policia està desconcertat: no para de cridar-nos l’alto però nosaltres, com si sentíssim ploure.

Quan ja gairebé estem girant la cantonada del carrer Nou, uns quants motoristes de la Policia Local pugen a tota llet i travessen les motos al mig de la vorera per barrar-nos el pas. Arriben molt encesos, i ens ordenen que deixem l’escala a terra. Nosaltres, ni cas. Estan més nerviosos ells –els “senyors” policies– que nosaltres –els “marrecs” revolucionaris–, i se’ns tiren a sobre per prendren’s l’escala. Però la tenim ben agafada i un dels municipals va pel terra per un error de càlcul de la seva pròpia força. Encara més emprenyats ens diuen que confiscaran l’escala, però no baixem del burro i s’han de conformar a prendrens les dades dels carnets d’identitat.

Si creuen que hem fet algun delicte ja ens denunciaran, però no saben per on agafar-nos i aquesta batalleta s’acaba aquí. Mentrestant, altres policies ja s’han cuidat d’arrencar la pancarta del balcó de la Casa Gran.