Els companys del setmanari Directa m’han demanat que els hi faci cinc cèntims del cas del projecte de la Torre Barceló. La cosa ha quedat més o menys així:
La Generalitat de Catalunya ha suspès el projecte de gratacels de 25 plantes a primera línia de mar que el govern de l’Ajuntament de Mataró (PSC-ICV-ERC) havia donat per aprovat definitivament. Aquest estiu la Comissió d’Urbanisme de Barcelona de la Generalitat de Catalunya ha suspès un dels projectes més emblemàtics de la transformació urbanística del sector Ronda Barceló – illa Fàbregas i de Caralt.
El projecte no s’aprova perquè hi manquen places per arribar a la reserva mínima d’aparcament. La suspensió també ha estat motivada perquè es pretén que els cossos sortints (unes terrasses de tres metres tancades amb una dita doble pell), no computin a efectes d’edificabilitat, però que en realitat suposen afegir uns 9.000 m2 edificats als 18.799 m2 de sostre total admès pel planejament vigent, la qual cosa suposa un increment de gairebé un 50 per cent.
La normativa vigent a Mataró regula els anomenats cossos sortints, que poden ser oberts, semitancats o tancats. Per entendre’ns: balcons, balcons amb parets laterals o galeries tancades per tots els costats. Quan els cossos sortints són tancats, com ara les galeries de la Torre Barceló, computen com a superfície edificada, mentre que quan són oberts no.
La notícia ha estat destapada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), a l’oposició, que denuncia que “aquest afany de construir més que no permet la legalitat vigent posa de manifest l’operació especulativa arran de la compra de la nau de can Fàbregas i de Caralt per part de Residencial Aurum, SL, a la qual, casualment, ha estat adjudicada la promoció de la Torre Barceló”. Can Fàbregas i de Caralt és una nau industrial del segle XIX catalogada com a patrimoni cultural local amb el màxim nivell de protecció. Aquest edifici havia estat propietat d’una empresa participada al 50% pels oncles de l’actual regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas (PSC), fins que va ser venuda a Residencial Aurum just després que la finca fos adjudicada per a la construcció d’uns grans magatzems de El Corte Inglés.
El regidor d’Urbanisme, Ramon Bassas, ha tret importància a la suspensió del projecte i ha anunciat a la premsa que les “discrepàncies” es resoldran amb la presentació d’un text refós. Segons Bassas “hi ha dues discrepàncies, una té a veure amb el còmput final de places d’aparcament i l’altra sobre la manera de tancar els balcons, que influeix en el còmput d’edificabilitat”.
No és el primer cop
Aquest no és el primer cop que la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat atura un projecte a Mataró per excés d’edificabilitat. L’àmbit “Illa 6 Fàbregas i de Caralt” va ser aprovat però se’n va suspende l’executivitat fins que es presentés un text refós. La creació d’un nou barri a la ciutat, el sector Iveco-Pegaso, també està suspès i l’Ajuntament ha interposat un recurs d’alçada contra la Generalitat.
L’Ajutnament vol canviar la normativa
Paral·lelament el govern municipal va inicar, en el Ple de passat mes de juny, una modificació de la normativa referent als cossos sortints, l’orígen de totes aquestes suspensions per part de la Generalitat.
Per la seva banda, la CUP ha dut l’Ajuntament al tribunal contenciós-administratiiu en diverses causes, entre elles el projecte de reparcel·lació i de reurbanització del sector on s’ha projectat aixecar la torre de 80 metres d’alçada i el centre comercial de El Corte Inglés.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.