Avui la gent de la CUP de Mataró hem fet una roda de premsa per explicar que, mitjançant una pregunta al Ple, demanem explicacions al govern municipal per la destrucció d’un tram del pas de ronda de la muralla del segle XVI. Algun mitjà ja en parla.
A la foto pots veure el pas de ronda abans (esquerra) i després (dreta) de la seva destrucció per les excavadores de PUMSA.
Pregunta referent a la destrucció del pas de ronda de la muralla
L’any 1968, en aquesta mateixa plaça es van destruïr les termes romanes, que s’havien conservat fins aquell moment, per construïr un edifici (primer mercat, després facultat de Medicina i finalment seu de la Policia Local). Llavors es van sacrificar unes termes amb 2000 anys d’història per un edifici que ha estat en servei aproximadament 30 anys. Podem tenir en compte que llavors, sota el règim franquista, el patrimoni no estava protegit per la llei.
Però resulta que l’any 2000 es van fer treballs arqueològics per descobrir el tram de muralla de la plaça de Can Xammar. Tots vam poder verure el pas de ronda, que va quedar documentat a la memòria de l’empresa Àtics. Sembla, però, que la construcció del pàrquing promogut per PUMSA devia sortir més barata sense haver de conservar el patrimoni. I s’ho van manegar per poder-la enderrocar, tot i tractar-se d’un Bé Cultural d’Interès Nacional. Els hi demanem que ens expliquin com s’ho van fer, perquè el cas té força semblances amb l’afer de Can Fàbregas i de Caralt.
En una segona fase d’excavacions , l’any 2006, es va destapar també un tram del pas de ronda. Aquest tram diuen que el volen conservar, però quedarà tallat en sec pel mur de formigó del pàrquing que va destrossar l’altre tram del que haura pogut ser un guapíssim passeig per la història viva de la nostra ciutat a través de la seva muralla. Ara, aquest tram interruptus pot aspirar a ser un racó on la gent hi vagi a pixar.
A nivell de disseny urbà, a principis dels 2000 el regidor d’Urbanisme del bigotet ens va explicar que la plaça de Can Xammar seria un mirador, un balcó, obert al mar. Vaig anar alguns dies a mirar el mar arrepenjat a la barana de damunt de la muralla. He de confessar que, em feia ràbia, però havia de reconèixer que, per un cop, semblava que el regidor d’Urbnaisme havia fet una cosa ben feta. Però… la cosa va durar poc. De seguida van aixecar blocs de pisos damunt l’Actua i les vistes al mar han desaparegut per sempre.