El “tracte exquisit” dels Mossos d’Esquadra

He rebut (rebotat) un correu electrònic d’un tal Pepe de Vilanova i la Geltrú que explica una experiència que em resulta familiar. Jo també vaig gaudir del tracte exquisit dels Mossos d’Esquadra ara fa deu anys. Les similituds són moltes: se’ls en va l’olla, t’agredeixen, et detenen per la patilla, no et saben dir per què t’han detingut, i t’acaben acusant d’atentado a la autoridad. Per la patilla.

Això és el que explica en Pepe de Vilanova, a qui no conec però sembla que també té vincles amb Mataró:

Sabeu que m’ha passat?

Hola em dic Pepe. Els Mossos d’Esquadra em van agredir sense cap motiu justificat, és important que llegiu aquest article.

ELS FETS:

Dissabte passat, dia 20-04-08 , matinada de diumenge a les 3h, estava circulant  amb la meva futgoneta per Vilanova i la Geltrú pel c/Sitges  cap al c/Unió, i quan em vaig parar al “Stop” va passar per davant una furgoneta dels antiavalots o antidisturbis,  agents del cos de policía dels Mossos d’Esquadra que com diu la paraula fan la funció de controlar els disturvis o aldarulls.

Doncs bé, la furgoneta dels policíes es va parar al mig del carrer Unió i durant una estona se’ns van quedar mirant, a mi i a un amic que m’acompanyava dintre del vehicle, fins que al final van baixar del vehicle 5 o 6 antiavalots. Em van demanar la documentació  i jo vaig accedir donant-se’la a l’agent i dient “com a bon ciutadà aqui té la meva documentació”. Al moment em van ordenar “pare la furgoneta”, la meva resposta va ser que “no la puc parar, la furgoneta està averiada”, deseguida hem van cridar  “que pare la furgoneta, saque las llaves”. Clar, la furgoneta estava averiada i quan treia la clau del contacte seguia engegada, llavors quan vaig treure les claus la reacció dels agents va ser tirar-se enrradera cosa d’un metre i es van possar nerviosos dient ”i este? … i este que?” els uns als altres.

Ara sé que quan succeeix això molts cops és perque es tracta d’un vehicle robat al qual li han fet el pont. Clar, en aquell moment la tensió va crèixer i els agents cridaren “que la pare!”  i els vaig dir que per parar-la l’havia de calar i que necessitava fer marxa enrrera com a mínim un metre per no col·lisionar contra el seu vehicle. Em van dir que ho fes i la vaig calar, un dels agents em va ordenar que baixes de la furgoneta i un altre que em quedés quiet, al moment el primer d’ells va tornar a cridar-me “que baje de la furgoneta! “ i sense saber que fer em vaig quedar quiet fins que es van posar d’acord i em van dir que baixes.

Un cop fetes les presentacions em van preguntar si havia consumit alguna substància i vaig respondre “tres cerveses”. Van procedir a escorcollar-me recolzant el meu cos a la part posterior de la meva furgo, sense trobar res; el següent pas va ser ordenar-me que aixequés la cama a l’alçada del cap i la mantingués en equilibri fins que em va treure la sabatilla amb el meu peu a sobre l’espatlla de l’agent. Va llençar la sabatilla al terra i va repetir el mateix procediment amb l’altre cama. Després de ridiculitzar-me em va dir:

“- A partir de ahora cualquier movimiento que haga me lo tiene que comunicar primero. Pongase en la pared”.

Jo em vaig dirigir a la paret i al arribar-hi  vaig preguntar: “- de cara o d’esquena?”

Un altre agent em va propinar un cop de puny a la cara fent-me sang al llavi inferior dret.  Em vaig tirar enrradera i dirigint-me a un dels agents que semblava més humà li vaig preguntar “em podeu donar el número de placa, siusplau, m’ha agredit”. Es va sentir la resposta d’un agent que deia “11 8 88” (com a la televisió).  La situació era intolerable i l’actuació per part dels agents resultava comico-tràgica. Em vaig espantar molt i veient que em trobava a un carreró sense pas de vianants i com que les furgonetes tapaven l’ accés visual dels fets cap al carrer Unió (més transitat) i em trobava en una situació de perill, vaig cridar amb totes les meves forces : “veïns siusplau ajudeu-me!”.

Al moment, el mateix mosso em va tornar a agredir amb un altre cop de puny al cap. Seguidament, entre tres antiavalots van cridar-me “tírate al suelo” mentre m’intentaven reduïr fent una força extrema als meus braços en direcció al terra i patadetes als peus per desequilibrar-me. La meva resposta va ser –“jo no he fet res, no m’haig de tirar al terra, deixeu-me”– clavat de peus a terra, mentre movia els avant-braços fent rotacions per treure’m de sobre les mans que m’apretàven dels agressors. Finalment veient que els hi costava, que cada cop estàven més alterats i amb la por de que em fessin més mal, jo mateix vaig posar els braços enrradera amb la qual cosa em van posar les manilles.

Un cop posades les manilles , durant el transcurs d’uns minuts em van agafar de les mans apretant cap amunt provocant-me un dolor insoportable a l’esquena i espatlles. Desprès un agent em va retorçar la mà fins que vaig sentir el “clec” al canell dret. M’havia provocat una lesió.

Tot i les agressions i humiliacions ja comeses, encara van seguir; un d’ells em va insultar unes sis vegades dient-me “gilipollas, eres un gilipollas” (suposo que devia estar enfadat amb ell mateix per la seva ridícula i desmesurada actuació). Un altre em va amenaçar dient  “lo que me gustaría es reventarte la cabeza”; aquest mateix agent,  moments abans quan jo vaig dir que treballo a l’educació amb nens em va respondre que s’encarregaria de que no treballés més. Li vaig respondre: ”això que està passant ho sabrà tothom, em coneixen molt aquí a Vilanova i fins i tot l’alcalde s’enterarà dels fets". Se’m van negar els meus drets com a ésser humà i com a ciutadà català. Em van tractar de delincuent. Estava detingut sense cap motiu. .( ..i fins quan va arribar l’advocat , a les 16h aprox. del diumenge, no em van voler dir el motiu pel qual estava detingut).

Em van fer assentar a la vorera del carrer Unió i passada una estona,  quan em deien que m’aixequés vaig veure que circulàven uns professor de una de les escoles que he treballat i els hi vaig demanar auxili amb dessesperació, plorant de la impotència, “ajudeu-me, m’han agredit i no he fet res”, ells van còrrer cap a mi dient “què passa , és monitor”, però a mi em van acotar el cap portant-me cap al interior d’un cotxe de la policía municipal i em sembla que  la policía va dir-los que circulessin.

Un cop al cotxe de policía uns municipals em diuen que m’haig de fer la prova d’alcoholemia i al principi m’hi vaig negar i els hi vaig intentar explicar la situació injusta per la que havia passat però no hem van fer cas, també els hi vaig preguntar perque estava detingut i  van dir que no ho sabíen , que era cosa dels Mossos. Ells van insistir en que em fes la porva perque negar-se era delicte. Vaig accedir i el resultat va ser 0,40, era de suposar havent-me begut recentment tres cerveses.

Estava enmanillat, humiliat i agredit injustament. Mai he passat per una experiència tan desagradable. No tinc antecedents, treballo amb nenes i nens de 3 a 14 anys fent malabars fa 5 anys a les escoles de Vilanova i ara també a Mataró (actualment estic desenvolupant un projecte escrit utilitzant els jocs malabars com a eina educativa; (alguns del ojectius són “contribuir en el creixement maduratiu psicològic global dels infants donant una eina útil per armonitzar la interdependència entre les diferents estructures de la personalitat; cognitiva, afectiva i motriu –“pensament operatiu”PPAucouturier. “Los fantasmas de acción y la pràctica psicomotriz”. Bernard Aucouturier. -“,  “adquirir conciència corporal; aprendre progressivament, tot assimilant les tècniques bàsiques dels jocs malabars, cercant un treball de descobriment i desenvolupament motriu i de creació d’esquemes corporals”; “Assolir una millora del ritme, lateralitat, velocitat de reacció, equilibri, to muscular; així com la concentració, l’escolta activa, l’esforç i l’autoestima”  i  “Experimentar desde la relació cos- jocs malabars amb la música (pulsació) com a procés d’expressió creativa personal i estrategia d’interacció social amb jocs de comunicació i confiança”. Alguns continguts en valors: Respecte tan a les persones com al material. L’escolta activa a un mateix. La concentració. La motivació, la perseverància, l’esforç, l’autosuperació i l’autoestima.

Sóc president de l’Associació d’Amics del Circ Magnet, organitzadors juntament amb Endimari del Golfes Circ  que era l’Off del Festival de Circ Trapezi Vilanova celebrada la 3ª Edició a la Vela de la Masia Cabanyes. També membre de l’Associació ludicocultural i esportiva molt coneguda a Vilanova anomenada Endimari.  Actualment realitzo un taller gratuït, dirigit als joves, al “gimnàs petit” del pavelló esportiu de les casernes, una sala cedida per l’ajuntament.  Sóc membre d’una companyia de circ.

Puc assegurar que el meu tracte amb la policía sempre ha sigut cordial, justament el passat septembre i octubre vaig tenir-hi una relació directa fent-me càrrec, com a vigilant, durant 40 nits, d’un antic convent  de monges  -situat a Caldes de Montbui, on vaig fer bones relacions amb la gent d’allà- en el qual es feia el rodatge de la película de por anomenada  “ El Mirall”, que s’estrena al maig.

Crec en l’educació. Crec que és necessari un ambient de seguretat i confiança per que les persones puguin desenvolupar-se equilibradament sense que la por condicioni  les seves vides( ni els prejudicis).  La por genera violència, en canvi la seguretat genera confiança. Els agents de l’autoritat han de vetllar per la nostra seguretat, en comptes d’actuar sense cap control de les seves emocions.( por, inseguretat, agressivitat desmesurada, frustració i marginació social…). Sincerament, els antiavalots que m’han agredit no són els únics culpables, ja que el seu ensinistrament hi té molt a veure. Corre la veu de que els tenen tancats a l’interior de les furgonetes fins que els hi donen l’ordre d’actuar i com animals salvatges o com a peixos inconscients surten a caçar i menjar-se els esquers, que som les persones víctimes dels seus abusos; certament fa llàstima. Treballo amb nens/es inmigrants i tal i com ells i les seves famílies s’han d’integrar en aquesta societat, també els mossos d’esquadra residents i les seves famílies s’han de poder integrar sense rebre cap abús ni marginació de cap mena (sobretot els nens/es que no tenen cap culpa de res).  Si es cometen abusos es trenca l’harmonia i perdem l’equilibri. El respecte als drets humans és l’única via possible per conviure en una societat equilibrada.

Dit això se’m plantegen les següents preguntes:

-Què feien 6 o 7 antiavalots al centre de Vilanova
-Tan perill hi ha Vilanova que no és suficient amb els cotxes patrulla?
-Quins disturvis havien de controlar quan em van parar?
-Quina clase d’instrucció reben per actuar amb tanta violència contra persones innocents?
-Tenen psicòlegs al cos de policía? Fan un seguiment de les seves capacitats per mantenir l’ordre, armats amb pistòles i porres a part d’altres armes?
-Tenen total inmunitat en les seves accions injustes, violentes i desmesurades?
 Espero que algú sàpiga les respostes…

EL DETINGUT:

Bé doncs, arribats aquest punt, encara queda la part en la qual estic detingut.

A l’interior del cotxe dels municipals, abans de portar-me a les dependències de la policía municipal, es planteja la idea de què el meu amic s’emportés la furgoneta però finalment diuen que falten papers en la documentació. La meva resposta va ser que estava tot en regla però ells insisteixen dient que falta el rebut del seguro, jo em reafirmo dient que estan tots els papers i que vull que el meu amic s’emporti la meva furgoneta ja que és el meu dret  (el meu amic va donar 0,0). Em van dir que no i en cap moment van dir-me que jo mateix busqués els papers, simplement em van negar el dret. El dia següent vaig haver de retirar la furgoneta abonant 100 euros, encara i la meva petició davant del cap encarregat al torn de nit, de retirar-la sense càrrecs, ja que havíen comés una error i com jo deia tenia tots els papers en regla; una agent amb els cabells rossos em va dir que a l’interior del vehicle no hi eren, tractant-me de mentider sense cap escrúpul i torno a repetir sense que en el moment del fets m’haguessin donat l’oportunitat de presentar els papers de la meva furgoneta. Certament ho podíen haver comprovat al lloc del fets, fent ús de l’ordinador però no es van prendre les molèsties. Fins i tot el dilluns següent als fets, em van trucar per a què  m’apropés per buscar una multa de 300 euros que vaig recollir el dimarts i me la posaven per tenir el permís de circulació caducat cosa que és mentida ja que el vaig pagar al Gener i que tampoc han perdut el temps en comprovar. Quina incompetència!

Tornant al moment dels fets, en arribar a les dependències de la policía municipal, impotent, humiliat i abatut emocionalment em vaig assentar a una cadira que hi ha a la recepció. Només podia plorar. La veritat és que podia plorar sense preocupar-me per la meva integritat ja què al veure les cares conegudes d’alguns agents municipals em vaig sentir més segur. Passat un moment, els agents municipals em van dir que havia de fer-me una altre prova d’alcohol.  La meva resposta inicial va ser “estic detingut?”, ells van dir que “si”. Vaig preguntar “perque?” però no ho sabien. Ells, insistents per fer-me la prova, però absents en les meves queixes en contra dels mossos quan intentava  explicar que tot el que m’estava passant era injust i aberrant. En el meu estat de pena i després que m’insisteixen una i altra vegada entre uns quants agents repetint-me que era delicte no fer la prova, finalment em vaig aixecar  de la cadira cridant  “tinc uns drets i m’han agredit, vull un advocat i un metge i quan vingui l’advocat faig les proves pertinents, també és delicte que un policía m’hagi agredit i no voleu saber res”. Crec que l’obligació de la policía és vetllar pel respecte dels nostres drets com a humans i com a ciutadans(més si m’ha agredit un policía injustament i em vol incriminar), i aquesta obligació està per sobre de la intenció de posar-me una sanció per haver donat positiu per tres cerveses,  (parat a un stop o circulant sense perill, pel centre de la vila a 10-20 km/h  al marxar cap a casa). Ja m’havien fet una porva però la llei diu que són dos i si et negues comets un delicte. La qüestió és que m’ha arribat la veu de que em podríen retirar el carnet de conduir per haver-me negat (tot i que vaig dir que si, però quan arrivés el meu advocat, ja que no podia confiar gaire en els agent de policía després de l’agressió) espero que aquesta notícia sigui falsa ja que el necessito per poder realitzar la meva feina treballant fora de Vilanova.

Després d’aquests fets m’introdueixen en una habitació i un agent jove m’ordena que m’assegui intentant reduir-me al mateix temps. Li vaig dir que estava bé dret però ell va intentar obligar-me, forçant-me físicament per que m’assentés a una cadira, sense aconseguir-ho,  fins que uns agents empàtics van arribar i me’l van treure de sobre, gràcies. En aquell moment vam xerrar tranquilament però el jove ens va interrompre quan jo explicava que treballo amb nens petits a l’educació i dient-me “pobres nens, ja t’està bé”amb to despectiu. La meva resposta cap a ell va ser “tu calla que no tens ni idea del que parles”.  Finalment el noi va aussentar-se de la sala donant un espai de tranquilitat. També vaig veure un mosso rondant per fora de la sala que va dir en veu baixa “que, és amiguito vuestro?“ i coaccionant als agents presents que m’estàven tranquilitzant. (Quin mal rollo, quina desgràcia, en quin món vivim).

Quan surto dels municipals dos mossos em porten a l’hospital de Sant Antoni Abat per visitar al metge i que em fessin una revissió.  Tenia un cop al llavi però no ho van escriure a la fitxa, l’únic que va escriure és la contractura a la part superior de l’esquena. Els hi vaig demanar que em treguessin les manilles ja que em feia mal el canell de la mà dreta i un mosso va dir que si però l’altre és va negar. Finalment no me les van treure i evidentment no em van diagnosticar cap mal al canell.  (vaig pasar 13 hores amb un esquinç sense tractar).

Finalment em porten a les dependències dels mossos d’esquadra per tancar-me a una cela com a un delincuent ( o com d’altres casos  injustos com el meu; que per desgràcia n’hi han molts ultimament). Allà vaig tornar a preguntar perquè estava detingut i no em van respondre. Vaig demanar que em visités un metge més de tres vegades però tot i que em van dir que si, no ho van fer i com ja he dit  vaig pasar 13 hores amb una lesió al canell dret, sense tractar.  Sóc malabarista de professió, per fer malabars amb 5, 6 o 7 pilotes haig d’estar en plenes condicions, si aquesta lessió m’impedeix dedicar-me a la meva feina, ara per ara,  m’hauran fotut la vida. 

L’advocat va arribar a les 16 hores del diumenge aproximadament i em van alliberar.

El meu amic em va donar una alegria quan vaig sortir i m’estava esperant a la recepció dels mossos d’esquadra. Em va acompanyar fins a l’hospital per que em reconeguessin, llavors van poder-me envenar el canell i part del braç dret. Després de l’experiència d’estar empresonat sóc molt conscient de que la llibertat és el nostre dret per exel·lència i la justícia és l’encarregada de que aquest dret s’apliqui. Espero que després dels fets ocorreguts la justíca i la veritat s’impossin amb total rigidesa i que els infractors de la llei paguin per les infraccions i tinguin el càstig  que es mereixen.

EL JUDICI

Un cop va arribar l’advocat d’ofici, em van informar de que estava citat per un judici ràpid el dia següent a les 12:30 al jutjat número 2 de Vilanova  i la Geltrú.

Estic acusat de:
… ATEMPTAT A AGENTS DE L’AUTORITAT.
….DESOBEDIÈNCIA I RESISTÈNCIA  A AGENTS DE L’AUTORITAT.
… COACCIONS.

Els antiavalots declaren:
..que jo no portava les llums,
..que no portava el cinturó de seguretat,
..que em vaig negar a identificar-me dos cops ( jo no tinc res a amagar i menys la meva identitat)
..que em vaig intentar donar la fuga (improvable ja que estàven estacionats davant la meva furgoneta i m’hagués sigut impossible avançar ni dos metres).
..que entre tres agents aconsegueixen treure’m de l’interior del vehicle treient-me pel braç
..que vaig cridar torturadors deixeu-me.
..que em van trobar una navalla
..que cridava molt fort insultant i dient… estem lluitant per exterminar- vos…, torturadors, assassins…
..que hem van demanar que baixés el to de veu.
..que vaig provocar a la resta de transeunts en contra seva, moment en el que diuen.. em llenço cap a l’agent 9176 agredint-lo i donant-li un fort cop a l’espatlla esquerra.
.. que quan em reduien jo donava patades en totes direccions
.. que els agents em van informar a les 03:30 del motiu de la meva detenció.

Totes aquestes declaracions són falses.  Només em resta dir que aquests infractors de la llei, que a més treballen de funcionaris, mereixen que se’ls jutgi per les seves accions i que es fagi justícia. Si no és així, només voldrà dir que la justícia no s’aplica.  També voldrà dir que la influència del corporativisme policial i les seves relacions directes tenen més força que el respecte als drets humans. (ja se que a molts no ens ve de nou però cadascú amb la seva consiència. Jo ho tinc clar!))

Som l’ésser més evolucionat de la Mare Terra, a part, segons he escoltat, d’alguns mamífers com els dofins i les balenes (no vaig poder anar a Bcn, ni als actes de Vilanova estava detingut injustament, el diumenge, dia de la Terra). Som prou conscients de l’entorn social en el que vivim. Si els deixem que ens tractin de manera injusta i acceptem que ens manipulin coaccionats per la por, ens allunyem del fet de viure en llibertat  i crec que l’encerto, pensant que tots volem viure lliures, en una societat on la paraula “justícia”  tingui significat.

Dilluns 21 em presento al jutjat i demano:

-L’informe mèdic-forense:  
– Parte de las 4’50h , hospital (Contractura cervico-dorsal)
– Parte de las 17’09h,hospital (Traumatismo craneal i facial con erosión en labio inferior/ Cervicalgia/ Esguince muñeca derecha).
– Exploració del forense: Hematoma de 2X2 cm en brazo izquierdo,erosiones en ambos codos, muñecas, espalda, y labio inferior, cervicalgia. El lesionado ha necesitado : exploración diagnóstica, analgésicos sin dolor, inmovilización antiálgica del cuello con collarín blando y de la muñeca. Se prevé que para la curación de las mismas el paciente necesitará 10 días.

-La declaració dels testimonis.

-Fer l’acta de denúncia en contra del mossos d’esquadra presents en el moment dels fets.

Després de demanar aquests tràmits el judici no es va cel·lebrar i  ara estic a l’espera d’una nova citació.

“Per tot l’esmentat en aquesta carta, demano siusplau que s’imparteixi justícia, que se’m absolgui dels càrrecs de que se’m acusa i que se’m indemnitzi pels dany i prejudicis causats".

Tots som conscients de la necessitat d’un ambient de seguretat i confiança en el qual desenvolupar-nos i viure en llibertat.

Si nadie, nunca,
Nos hubiera tocado,
Seríamos paralíticos

Si nadie, nunca,
Nos hubiera hablado,
Seríamos mudos

Si nadie, nunca,
Nos hubiera sonreído,
-i mirado-
Seríamos ciegos

Si nadie, nunca,
Nos hubiera amado
No seríamos
                      “nadie”,

(Paul Beaudiquey) Poema citat al llibre PPAucouturier.

“estimo als nens i nenes,
estimo a la gent,
m’estimo a mi mateix,
tots ens estimem”

Actualment existeix “la problemàtica dels nens/es hiperactius i amb dèficit d’atenció”, els quals són víctimes d’una societat desequilibrada que no s’adapta a les necessitats dels seus ciutadans; que la xifra de nenes/es augmenti desproporcionadament n’és una senyal evident ( +50% a Estats Units i Japó, que són medicats i diagnosticats com a enfermatat) . Els nens i nenes hiperactius i amb dèficit d’atenció, ens estan demanan ajuda amb el seu comportament, ells sàben que aquest món necessita un canvi.

Ajudèm-los!

Ajudèm-nos a nosaltres mateixos!

Es cosa de tots.

Fem un crit  ben fort per que ens escoltin.

Estem farts dels abusos!

Faig una crida a totes les famílies que algún dia han vist arribar als seus fills/es  de l’escola i dient ”avui hem fet malabars a l’escola!” explicant que s’ho han passat d’alló més bé. Doncs bé, jo sóc el Pepe, el monitor de malabars.

Crec que Vilanova, Catalunya, està prou desperta i conscient com per donar una resposta digna i cívica, als abusos comèsos (que trenquen l’harmonia i l’equilibri del nostre entorn inmediat). Demano recolzament del poble i dels seus representants.

Crec en la veritat i en la justícia i espero que entre tots junts, conservem aquests valors, base inamobible de la nostra societat.

Si em voleu donar suport trobareu fulls per recollir signatures , la setmana vinent , a diferents punts del centre de la vila i en algunes entitats conegudes.  “

Gràcies.
Estem en contacte.

Pepe Arcos Martin