L’arxiu de Televisió de Mataró per a la ciutat

Avui ha ha hagut Consell d’Administració de Mataró Audiovisiual i hi he anat. El tema monogràfic era les relacions entre l’Ajuntament i Televisió de Mataró .

TVM té 25 anys d’història, com a mitjà independent i amb vocació de servei públic. El gestiona el Col·lectiu de Mitjans Audiovisuals de Mataró, una associació cultural sense ànim de lucre. Una de les seves ànimes ha estat en Bis Lligonya , que ens va deixar l’abril passat. Va ser una de les televisons pioneres i han estat molts anys movent-se en l’al·legalitat que hi havia en aquest sector. Amb l’arribada de la TDT han tingut l’opció de legalitzar-se.

Per llei (europea o espanyola, no ho tinc clar) al Maresme hi ha d’haver 4 canals de TDT, que finalment són dos de públics (Maresme Digital TV, que és la dels ajuntaments de Mataró i el sud de la comarca, un altre canal dels ajuntaments del nord de la comarca que encara no funciona) i dos de privats (TVM i Canal Català de Premià).

La llei no permet fórmules mixtes (privat-públic) i per això l’única manerra quetenia TVM de sobreviure era optar a la llicència d’un dels quatre canals. Per la seva banda, l’Ajuntament va voler optar a la llicència d’un dels dos canals públics i va crear un consorci amb 13 municipis més del sud de la comarca.

L’Alcalde acostuma a "fardar" que som el primer canal públic de TDT local que s’ha posat en marxa. L’Ajuntament ha invertit una morterada de pasta en el nou canal, externalitzat a Lavinia TV, amb la compra d’equips nous dels més modernets que es troben.

Entre els 2004 i el 2007 l’Ajuntament de Mataró va donar una subvenció extraordinària a TVM per "acompanyar-los a l’era TDT". Era una manera de reconèixer la tasca de TVM i no haver-se de sentir a dir que l’havien deixat a l’estacada. Però ja som al 2008 i ara no hi ha cap ajut públic a TVM i argumenten que la llei no ho permet.

Avui han vingut els representants de TVM a dir que tenen ganes de sortir-se’n sols però que "necessiten oxígen" (diners) perquè es troben en una situació delicada. Actualment hi treballen 18 persones i tenen ganes de continuar com a mitjà independent i plural, amb la vocació de servei públic de sempre. L’ànima de la seva programació són els informati us de proximitat. És aquella tele que "ningú no la mira" però que si un dia hi surts l’endemà tothom et diu que t’hi ha vist.

Jo he intervingut per criticar que fardin de "ser els primers" en sotmetre’ns a una Llei que és nova i que està mal feta perquè no permet fórmules mixtes que ens estalviaren haver de crear el nou canal públic i es podria trobar la manera que l’Ajuntament i TVM col·laboressin. Penso que a Mataró hauriem de ser valents i dir que la llei està mal feta i fer propostes per millorar-la enlloc de justificar-ho tot dient que "ho diu la llei".

També he dit que em sembla que amb la subvenció per "acompanyar TVM a la TDT" s’ha agafat una gent que vivia tranquil·lament a casa seva (Mataró) i se’ls ha "acompanyat" a un pis de luxe (El Maresme) i se’ls ha deixat a la porta. I aquest pis de luxe té unes despeses d’escala molt altes. En l’era analògica TVM envia el seu senyal a Mataró amb repetidors a cost zero d’emissió. En l’era digital la TDT haurà d’arribar obligatòriament per llei fins a l’últim racó del Maresme. Això vol dir que TVM, encara que no voglués, haurà d’enviar el seu senyal fins a la masia més arraconada de Tordera. I això té un cost de 60.000 euros l’any. Només per emetre hauran de pagar. És una quarta part del cost de transport de senyal (240.000 euros) que s’han de repartir entre els quatre canals del Multiplex del Maresme per pagar-ho a Abertis.

Tot i això he demanat que es busquin fórmules imaginatives per no deixar TVM fora de joc.

L’Alcalde ha dit que s’ha trobat una fórmula que estan treballant conjuntament amb TVM. L’Ajuntament comprarà l’arxiu de més de 8.000 hores d’imatges (i 24 anys d’història) que té TVM. És un arxiu únic i d’una gran vàlua. D’aquesta manera el fons passarà a ser públic i TVM tindrà la injecció de diners que necessita per continuar endavant.

Penso que és una bona fórmula. No és cap almoina ni cap subvenció encoberta. Ara cal dur-la a la pràctica.

I caldrà continuar parlat del tema.