[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=WBMY96F1UWA]
Dissabte hem fet la segona manifestació a favor de Can Fàbregas i de Caralt, aquest cop per exigir-ne la reahabilitació al seu lloc. Amb el poder polític, el poder econòmic i els elemens meteorològics en contra nostra. Sota la pluja i a 3 graus de temperatura podem considerar- gairebé una heroïcitat que més de 150 persones haguem aguantat des del principi fins el final.
Com l’anterior, ha estat una manifestació cívica, pacífica i amb una variada riquesa de participants. No ha desertat cap sector: veïns i veïnes della zona, de barris de tota la ciutat, gent independentista, gent de l’entorn esquàter, artistes, gent d’Iniciativa, els de Convergència… joves i grans. Gent molt plural amb un denominador comú: estimem el nostre patrimoni i volem que els nostres fills en continuïn gaudint.
La premsa local ha fet les seves interpretacions a partir de balls de xifres i comparacions amb les 600 persones que vam sortir al carrer el primer cop. És evident que avui erem una quarta part, això no es pot negar. Però també és cert que aquell dia de març hi havia 600 manifestants desfilant per uns carrers on hi devia haver uns 3.000 vianants. Aquest dissabte erem 150 manifestants aguantant el tipus enmig de carrers deserts, on ens deviem creuar amb no més de 60 vianants. I això té el seu mèrit.
De tota manera, encara ningú ha tingut els nassos de convocar una manifestació a favor de l’enderroc (o el "trasllat!") de Can Fàbregas i de Caralt. Per tant, no tenim amb què comparar la mobilització, malgrat la pluja i el fred.
Ara més que mai caldrà estar alerta per salvar aquest bocí d’història col·lectiva de les urpes d’un Ajuntament que actua sota els dictats de El Corte Inglés.
Malgrat l’ensurt que li van donar les forces d’ordre públic en Jordi va poder enregistrar-ho i publicar-ho a CUP-TV Mataró . I malgrat les amenaces de multa de la Policia Local vam fer arribar la manifestació al seu destí.
Pots descarregar-te el manifest:
Manifest: Salvem Can Fàbregas al seu lloc 48.86 Kb
O llegir-lo directament aquí mateix:
SALVEM CAN FÀBREGAS AL SEU LLOC
Portem molts anys lamentant pèrdues de patrimoni: Torre Llauder, Can Xammar, etcètera. Al principi ens pensàvem que era cosa de la dictadura, però després vingué la desaparició del Teatre Clavé, de la impremta Vilà, entre d’altres… i ens hem adonat que les institucions democràtiques no han sabut defensar una part sensible del que ens identifica com a ciutat: el nostre passat en forma d’espais i d’edificis.
El que ara ens convoca aquí és una mostra més de la deixadesa, de la ignorància i de la manca d’escrúpols de l’equip de govern respecte el Patrimoni.
¿Com anomenar el que s’expropiïn habitatges, es proposi enderrocar un bé catalogat per a construir-hi un centre comercial i una torre de catorze pisos d’alçada, sota les exigències del gran capital?
En el tema de Can Fàbregas l’Ajuntament de Mataró ha fet tots els papers de l’auca.
Primer pretenent l’enderroc. Després, quan això no fou possible, proposant fer una còpia de l’edifici. O bé una nova construcció amb elements originals encrustats. Quan aquestes solucions han resultat ser il·legals, ara es planteja esquarterar l’edifici, emmagatzemar-lo qui sap on i reconstruir-lo qui sap quan.
Davant d’aquest nou plantejament, la Plataforma Salvem Can Fàbregas crida a la ciutadania a fer les següents reflexions:
En tot aquest procés l’Ajuntament de Mataró s’ha mogut sempre a les ordres dels interessos de El Corte Inglés.
Així doncs;
Qui fa la ciutat?
Qui ha de dictar el futur del patrimoni? El govern municipal o els interessos de les multinacionals?
Per què el patrimoni històric s’ha de malversar en funció dels poders econòmics?
Per què primar els interessos privats davant dels col·lectius?
Per què avantposar els interessos econòmics en front dels culturals?
El Corte Inglés serà benvingut a la nostra ciutat si és el causant de la destrucció de patrimoni catalogat?
L’enderroc de Can Fàbregas serà, doncs, la tarja de presentació de El Corte Inglés a Mataró?
Ens oposem a l’esquarterament:
Perquè anul·la el valor històric del conjunt industrial i el converteix en un engendre de parc temàtic.
Perquè el seu cost exorbitant, indirectament o directa, recauria a la ciutadania de forma més o menys encoberta.
Perquè els governants passen i les seves obres queden, les seves aberracions no tenen perquè pagar-les els ciutadans.
Defensem que:
El patrimoni té sentit en el lloc per al qual va estar pensat i en el qual ha fet història, juntament amb les generacions que ens han precedit.
El nostre patrimoni s’ha de preservar, amb nous usos, per als mataronins del futur.
En definitiva, el progrés comença amb el respecte vers el nostre patrimoni històric, i això és una tasca de tots.
Salvem Can Fàbregas al seu lloc!