Monthly Archive: desembre 2007

A més del regidor mentider , a Mataró també hi ha el regidor que destrueix proves. De fet, és la mateixa persona.

En el Ple municipal del 13 de desembre aquest senyor va mentir dient que era "mentida" que al regidor de la CUP se li hagués impedit accedir al primer pis de l’Ajuntament el dia 19 de novembre. Va dir que ell havia vist la filmació de les càmeres de seguretat de l’Ajuntament i que "no era cert" que se li impedís el pas a en Xevi, però que se li va dir que el motiu (pel qual no se li havia impedit el pas?) era que la porta patia avaries de "forma intermitent".

El ruperregidor de la policia va dir que si la CUP creia que s’havien vulnerat els drets calia que aportés proves i que anés als tribunals.

Doncs bé, se li ha demanat la filmació del 19 de novembre. La filmació d’una hora abans i una hora després del moment en que la porta "no s’obria" davant del regidor de la CUP. Però resulta que aquestes filmacions "s’esborren automàticament" i només s’ha conservat (aquest fragment sí) el moment en què hi volia entrar en Xevi Safont-Tria.

Vaja, que tenim un superregidor que no vol que se li  demanin explicacions sense proves. Unes proves que "vetlla" el mateix i que es "destrueixen automàticament". Fa de jutge i part i va dient a la gent que recorri als tribunals. Això és just?

A Mataró tenim un superreigdor que a més de ser tinent d’alcalde controla la regidoria d’Urbanisme i la de la Policia.

És un autèntic malabarista de la dialèctica. Se li ha de reconèixer que en això és un artista. L’home té una particular visió del món on tot li quadra i és molt hàbil a l’hora de vendre la seva cosmovisió com la única i universal.

En el darrer Ple de l’Ajuntament, però, va traspassar una línia vermella. Va passar del seu malabarisme dialèctic habitual a mentir descaradament i de forma pública. La CUP havia demanat explicacions al govern perquè el dia 19 de novembre s’havia barrat l’accés del nostre regidor a les dependències dle primer pis de l’Ajuntament Aquell dia es van vulnerar els drets d’un càrrec electe per convertir la sala de plens en una sala d’espionatge dels Mossos d’Esquadra per retratar els asissistents a una concentració pacífica .

En el Ple del 13 de desembre el superregidor va respondre afirmant que els fets denunciats "són mentida". Estava acusant el regidor de la CUP de fer el que ell estava fent en aquell mateix moment: mentir. I es va quedar tan ample. En Xevi Safont-Tria li va demanar que retirés l’acusació però ell no va baixar del burro.

Senyor superregidor, podem enfrontar-nos dialècticament. Podem defensar posicionaments radicalment oposats… però utilitzar la mentida com a "argument" polític és intolerable i impropi d’un càrrec electe (sigui del color que sigui). És un símptoma de covardia de qui governa despòticament i s’ha quedat sense arguments. Senyor superregidor, aquest cop ha traspassat la línia vermella.

Notícia emesa per Televisió de Mataró:

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=ENRuNY3Gzb0]   

El juny del 2007 el Grup Municipal de la CUP va propsar la creació d’una taula de diàleg entre tots els grups municipals amb regidors a l’Ajuntament de Mataró amb la voluntat de fer un pacte de ciutat per tal de garantir la preservació de Can Fàbregas i de Caralt. La resposta del tripartit local va ser que es negaven a seure a enraonar fins que es publiquéssin els estudis que havien encarregat a PUMSA. Els "estudis" no van arribar fins l’octubre del 2007, vuit mesos després del seu encàrrec per part del govern. Una maniobra de vuit mesos d’allargament del procés i l’intent de suspensió del debat públic perquè hi havia eleccions municipals pel mig.

L’endemà mateix de la presentació del projecte de "trasllat" (que en realitat era una recreació amb alguns elements originals) jo mateix vaig demanar personalment a ls responsables del govern que ens asseiéssim a enraonar de l’afer Can Fàbregas. Ho vaig demanar a l’alcalde Joan Antoni Barón (PSC-PSOE), també al regidor d’Urbanisme Ramon Bassas (PSC-PSOE), així com a la Quitèria Guirao (ICV) i també a en Francesc Teixidó i a en Sergi Penedès (ERC). Tots i cadascún d’ells em van dir allò de "sí, sí, ja et trucaré".

Els hi vaig dir que la possibilitat de posar-nos d’acord és molt senzilla.

Com que el juny no es van voler asseure perquè era la CUP qui convocava, aquest cop els hi vaig proposar que la reunió la convoqués el mateix govern, per tal d’evitar que ningú sentís ferida la seva susceptibilitat.

Encara tinc el mateix número de telèfon i encara espero que algun d’ells em respongui.

Mentrestant, aquesta gent s’han fet la foto ampliant la capgrossada al quadrat: ara diuen que faran un "trasllat íntegre" de la nau a la vorera del davant amb una cost de 3.150.00 euros (més IVA que faria un total de 3.596.000 euros).

I jo em pregunto: per què el govern té por de dialogar? 

Avui el govern de Mataró (PSC-PSOE, ERC i ICV) ha escrit un nou capítol de l’afer Can Fàbregas i de Caralt. La realitat supera la ficció, i em sembla cap guionista de Vendelplà s’atreviria a escriure un episodi com aquest. Per inversemblant.

Amb la proposta d’enderroc van posar un peru a la galleda. Amb la proposta de "reubicació" van posar-hi l’altre peu. I ara, en un tercer intent es tiren directament a la piscina amb la proposta de "trasllat integral".

El govern diu que ha "mogut fitxa", però ha fet trampes. En qualsevol joc de taula cada jugador pot moure les seves fitxes, però mai les de l’adversari. L’Ajuntament, que juga en l’equip de El Corte Inglés, proposa "moure" Can Fàbregas i de Caralt. I com que la "fitxa" és molt grossa ara proposen esquarterar-la, emmagatzemar-la i tronar-la a muntar 150 metres més enllà.

Dels 50.488 metres quadrats del monstre comercial (26.000 sobre rasant + 24.488 en subsòl) no n’han canviat ni una rajola. Mai s’han volgut ni imaginar que deu ser més racional "moure" un projecte del qual només existeixen plànols abans que "moure" una nau centenària de maons, una xemeneia i els dos edicles de l’entrada…

Avui han deixat clar que qui dicta la política urbanística és El Corte Inglés i no pas l’Ajuntament.

Aquesta nova capgrossada, si l’arribéssin a dur a terme,  crea un precedent gravíssim i molt perillós. Qualsevol dia a algú se li acudirà "traslladar" les muralles de Tarragona per posar-hi un McDonalds. I li hauran de deixar fer gràcies a personatges com els que estan ordint tota aquesta trama.

Ara tot just estic començant a llegir la documentació que han presentat avui en roda de premsa. Hi ha molts altres temes a comentar: els diners que ja ens ha costat i costarà tot això, la "participació"… però ja n’anirem parlant.

 Projecte de l’Ajuntament de "trasllat integral" de Can Fàbregas i de Caralt (desembre 2007) 

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=WBMY96F1UWA]

Dissabte hem fet la segona manifestació a favor de Can Fàbregas i de Caralt, aquest cop per exigir-ne la reahabilitació al seu lloc. Amb el poder polític, el poder econòmic i els elemens meteorològics en contra nostra. Sota la pluja i a 3 graus de temperatura podem considerar- gairebé una heroïcitat que més de 150 persones haguem aguantat des del principi fins el final.

Com l’anterior, ha estat una manifestació cívica, pacífica i amb una variada riquesa de participants. No ha desertat cap sector: veïns i veïnes della zona, de barris de tota la ciutat, gent independentista, gent de l’entorn esquàter, artistes, gent d’Iniciativa, els de Convergència… joves i grans. Gent molt plural amb un denominador comú: estimem el nostre patrimoni i volem que els nostres fills en continuïn gaudint.

La premsa local ha fet les seves interpretacions a partir de balls de xifres i comparacions amb les 600 persones que vam sortir al carrer el primer cop. És evident que avui erem una quarta part, això no es pot negar. Però també és cert que aquell dia de març hi havia 600 manifestants desfilant per uns carrers on hi devia haver uns 3.000 vianants. Aquest dissabte erem 150 manifestants aguantant el tipus enmig de carrers deserts, on ens deviem creuar amb no més de 60 vianants.  I això té el seu mèrit.

De tota manera, encara ningú ha tingut els nassos de convocar una manifestació a favor de l’enderroc (o el "trasllat!") de Can Fàbregas i de Caralt. Per tant, no tenim amb què comparar la mobilització, malgrat la pluja i el fred.

Ara més que mai caldrà estar alerta per salvar aquest bocí d’història col·lectiva de les urpes d’un Ajuntament que actua sota els dictats de El Corte Inglés.

Malgrat l’ensurt que li van donar les forces d’ordre públic en Jordi va poder enregistrar-ho i publicar-ho a CUP-TV Mataró . I malgrat les amenaces de multa de la Policia Local vam fer arribar la manifestació al seu destí.

Pots descarregar-te el manifest:

 Manifest: Salvem Can Fàbregas al seu lloc 48.86 Kb

O llegir-lo directament aquí mateix: 

Continue reading…

He enllestit disseny del cartell de convocatòria de la manifestació que convoca la plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt :

Dissabte, 15 de desembre
a les 6 de la tarda
des de Can Fàbregas i de Caralt
[carrer Biada, 11 – Mataró]

La manifestació és per reclamar al govern de Mataró la preservació i rehabilitació in situ d’aquesta nau industrial catalogada com a patrimoni arquitectònic de la ciutat.

L’Ajuntament inicalment volia enderrocar la nau per ubicar-hi a sobre una gran superfície de El Corte Inglés. El mes de març vam fer una primera manifestació amb un gran èxit de participació (600 persones, segons la premsa). Arran d’aquella primera mobilització, i ajudats per la proximitat de les eleccions municipals, el govern va tenir la "brillant" idea de proposar el "trasllat" de la nau.

Ara el nou regidor d’Urbanisme ha estat explicant que el "trasllat" consisteix en una recreació mitjançant la construcció d’un edifci de nova planta a la vorera del davant on s’hi inclourien alguns elements decoratius de la nau original. Les autoritats de patrimoni de la Generalitat de Catalunya són qui hauria d’autoritzar l’operació, però ja han advertit que el "traslla" tal com el planteja el govern no és legal.

Ara toca mobilitzar-nos per segona vegada per reclamar que s’imposi el sentit comú: volem la preservació de Can Fàbregas i de Caralt al seu lloc i la rehabilitació i integració en un entorn remodelat. Si han de moure alguna cosa que moguin El Corte Inglés, però no pas un edifici centenari que és patrimoni de tota la ciutat.

T’hi espero. Si véns ens hi trobarem. 

He enllestit un cartell per a la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró , que organitza una taula rodona amb la col·laboració de la plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt .

Dimarts 12 de desembre
a 2/4 de 8 del vespre
a la Sala d’Actes Caixa Laietana
(carrer sta. Teresa, 16 – Mataró)

Persones expertes en la matèria ens parlaran de "La conservació del patrimoni industrial a Catalunya i Europa", amb el cas mataroní de Can Fàbregas i de Caralt com a rerefons.

Podrem sentir arguments de:

Assumpció Feliu, secretaria de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d´Arqueologia Industrial de Catalunya

Jordi Rogent, arquitecte i membre la junta directiva de l’Associació del Museu de la Ciència i de la Tècnica i d´Arqueologia Industrial de Catalunya

Roger Hoyos i Elvira Rovira, de la plataforma per la conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besòs

Salvador Clarós, vocal de Patrimoni de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou i membre del Grup de Patrimoni industrial del Fòrum Ribera del Besòs 

Txell Jubany, dinamitzadora cultural i membre de la plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt

i moderarà l’acte en Jesús Nieto, president de la Federació d’Associacions de Veïns de Mataró.

Si hi véns a treure el nas ens hi trobarem.