Les plaques dels genocides, esmicolades als peus de l’alcalde

 12 d’octubre 1993: El dia de la Hispanidad hi ha festa grossa a la caserna de la Guàrdia Civil. És la seva patrona i els tricornis hi fan una missa i l’alcalde i els regidors no se la perden mai. És el moment que hem escollit per tornar-li les plaques de carrer que van desaparèixer fa uns dies. A l’alcalde Manuel Mas li vam demanar que les substituïs però no ens ha fet cap cas. Una vintena de persones, convocades per Maulets, ens hem concentrat davant la caserna de la Guàrdia Civil amb el lema Hispanitat és genocidi!.

Arriba el cotxe oficial de l’alcalde i en Manuel Mas en baixa per anar a missa. Davant la mirada atònita dels guàrdies civils, jo i dos companys més esmicolem les plaques de carrer als mateixos peus del sr. Mas, que corre cap a l’interior de la caserna.

Hem portat un megàfon i parem de dir consignes contra la hispanitat i el genocidi dels pobles americans i del poble català. A dintre tenen dificultats per sentir el capellà castrense entre la nostra cridòria. Els ànims estan crispats, i l’alcalde, amb ulleres de sol al més pur estil fatxa, acaba el seu breu discurset amb un “Visca Espanya i visca la Guàrdia Civil”.

Quan s’acaba l’acte i marxem tenim una enganxada dialèctica amb alguns tricornis de paisà que ens han estat vigilant. Un dels secretes em vol agredir físicament però se n’acaba estant quan veu que li plantem cara tots vint.