La Guàrdia Civil se m’endú a la caserna d’Arenys

17 juliol 1990: En Joan de Llavaneres, un altre company i jo mateix estem pintant un mural de Catalunya Lliure a Caldes d’Estrac, Caldetes. Abans hem anat una estona a la platja i estem contents perquè la paret on pintem és immillorable, arran de la carretera N-II, en un lloc on el veurà molta gent. I encara som més feliços perquè l’Ajuntament de Caldees ens ha donat permís escrit per fer el mural, que dirà “Independència!”. Ja tenim el mur emblanquinat i estem començant a dibuixar les primeres lletres, quan se’ns presenta una patrulla de la Guàrdia Civil d’Arenys de Mar. No podia ser que tot ens anés tan bé.

La parella de picolos baixen del Land Rover amb el seu estil xulesc i ens diuen que no podem pintar el mural. Els hi expliquem que tenim permís escrit de l’Ajuntament però ells no atenen raons o bé no deuen saber llegir. Insisteixen a prohibir-nos que contiinuem pintant, i nosaltres fem com si sentíssim ploure. continuem la nostra obra sense immutar-nos.

Això els treu de polleguera i ara diuen que ens confisquen els pots de pintura i els pinzells. Ni parlar-ne! Comencem a recollir el material i l’anem posant al portamaletes del Seat 124 d’en Joan de Llavaneres. Amb calma i parsimònia, això sí. I això precisament és el que posa més nerviosos els números de la benemèrita. Amb l’experiència hem anat comprovant que com més tranquil estàs tu, més nerviosos es posen ells.

Com que veuen que per aquí no se’n sortiran, els guàrdies civils ens demanen a tots tres els “papeles”, o sigui el carnet d’identitat espanyol. Jo habitualment quan milito el tinc com a eina de treball però, com que venim de la platja, avui m’he posat les calces curtes i m’he oblidat la cartera a casa. Ara ja han trobat un motiu de pes per arrodonir la seva brillant actuació. Se’m volen endur a la caserna d’Arenys perquè m’han d’identificar, tot i que jo els hi he dit el meu nom, els dos cognoms i el número del ditxós deneí (que em sé se memòria de tants cops que me l’han demanat). Si volen, ho podrien comprovar per l’emissora que tenen al cotxe, però enlloc d’això m’agafen a mi i m’hi posen a mi a dintre.

Viatjo gratix en el jeep de la Guàrdia Civil fins a la caserna d’Arenys de Mar. Allà em tenen tancat en una sala durant una llarga hora. Es veu que això de fer “identificacions” deu ser un procés molt sofisticat i complexe i necessiten tota aquesta estona per fer-lo.

Un cop “identificat” em trobo a la porta de la caserna, amb roba d’anar a la platja i sense ni un duro a la cartera, perquè no la cartera la tinc a casa. No puc agafar el tren per tornar a Mataró. La Guàrdia Civil no em deixa fer cap trucada de telèfon per demanar a algú que em vingui a recollir. Em deixen tirat, senzillament.

Afortunadament, els companys de militància són això: companys. M’estan esperant a dues cantonades de la caserna (no fos cas que també els convidin a passar-hi una estona).

Rematada de la feina

Però nosaltres som tossuts de mena, i l’endemà mateix, el 18 de juliol, tornem a ser allà i acabem la nostra obra. El mural no durarà gaire temps. Al cap de poques setmanes algú ordenarà pintar el mur d’un trist color gris.

… i multa

El 21 d’agost rebo una carta de la Prefectura Superior de la Policia espanyola on diuen que m’imposen una multa de 1.500 pessetes per no portar a sobre el carnet d’identitat. A dates d’ara (juliol del 2007) encara estan esperant que els hi pagui aquella multa.