Ball de bastons a Mallorca

L’any passat es va fer la primera manifestació independentista a Mallorca per commemorar la conquesta de l’illa per part d’en Jaume I. Aquest any m’he engrescat a anar-hi i m’afegeixo a l’expedició de principatins que anem amb vaixell a fer costat als companys i companyes mallorquins de l’MDT. El 31 de desembre prop de dues-centes persones estem a punt de manifestar-nos a Ciutat de Mallorca per la unitat i la independència nacional de la nostra nació sota el lema No som espanyols. Independència. Una cinquantena de provocadors feixistes es planta davant nostre, justament tallant el carrer per on vol passar la mani.

Diverses dotacions antiavalots de la policia espanyola s’han situat estratègicament en un costat de la plaça coneguda com “de les Tortugues”. El que mana els policies s’acosta a la capçalera de la manifesttació i ens diu que estiguem tranquils, que ells són allí “para protegerles a ustedes”. La manifestació es fa amb permisos en regla i suposo que és el que li toca dir.

La tensió va creixent. Els feixistes s’han situal al mig del carrer saludant a la romana tot cridant insults i consignes espanyolistes que no puc reproduïr. Fan por de veure. Els joves van amb passamuntanyes i van armats amb cadenes, porres plegables i altres coses que no arribo a veure. Un individu panxut de més de quaranta anys porta un gos pastor alemany que no para de bordar… i els policies antiavalots s’ho miren des del seu raconet arrepenjats a les seves furgonetes.

Els manifestants comencem la marxa com si no passés res, però caminant lentament. Una vintena de persones fem de servei d’ordre i que anem equipats amb banderes estelades, però amb un mànec d’aixada aguantant la tela. Encara hi deu haver 25 metres entre la manifestació i la contramanifestació. De cop i volta, un dels nostres companys mallorquins, en McPollo, comença a córrer tot sol a carregar contra els nazis amb el seu mànec d’aixada. La resta de gent del servei d’ordre el seguim per no deixar-lo sol. Jo també m’hi afegeixo, i mentre corro cap allà vaig sentint soroll de patacades i com els lladrucs agressius del gos ara son gemecs aguts.

No arribo a menys d’un metre de cap nazi perquè la policia espanyola, en veure que els apallissats són els que porten la mateixa bandera que ells, ha decidit intervenir. Els que ens havien de protegir acaben carregant amb material antiavalots contra nosaltres tot fent un cordó per protegir els feixistes. Però ja no els queda gaire cosa per protegir. El panxut amb bigoti del pastor alemany està estès a terra amb mentre el gos gemega al seu costat, tres o quatre dels seus intenten aixecar-lo per endur-se’l d’allà al mig… i la resta han fugit tan ràpid com han pogut. Un cop la policia els ha cobert l’esquena mentre corrien, es retira i ens deixa continuar la mani.

Fem recompte després del ball de bastons. Hi som tots sencers, però a un dels nostres, en Pere de l’Hospitalet, li han fet un trau al cap (la policia que ens protegia, és clar). No tenim cap altre ferit, però els nazis se’n recordaran del dia d’avui. Com a mínim els propietaris de les closques que han servit de base als quatre o cinc mànecs d’aixada que veig partits literalment pel mig. En Joan del Poblenou ens ensenya tot cofoi les dues meitats del seu màstil.

La mani recorre el centre de Ciutat de Mallorca amb tota la tranquil·litat del món i ja mai més hi tornarà a haver cap intent de “contramanifestació”. Arribem a la plaça on hi ha l’estàtua del Conqueridor, algú s’hi enfila per posar-li una estelada a la mà i es llegeix el manifest de rigor.

Després del sopar en un celler, la festa de cap d’any és memorable i veiem sortir el sol a la zona de bars musicals.

En el viatge de tornada amb el vaixell de Trasmediterrànea, la palma se l’emporten les repeticions de la jugada del ball de bastons retransmeses per alguns dels protagonistes.