Category: Comiats

Jordi Canal: un any de record, un any lluitant per tu

Jordi Canal, a ColeraAvui és el primer dia que fa un any que estem sense tu, Jordi. el 9 de febrer te’ns vas morir. Vam deixar de tenir-te entre nosaltres però mai deixaràs de ser un dels nostres. Ens vas deixar el clar encàrrec d’enllestir la feinada que deixaves pendent i… aquí estem, lluitant al peu del canó motivats pel teu somriure.

Jordi, aquest any sense tu han passat moltes coses, i des del carrer i des d’on podem continuem lluitant perquè en passin moltes més. No defallim. No defallirem.

Jordi Canal, la lluita continua! (I l’enllestirem)

Víctor Israel: ens ha deixat un ídol

L'actor Víctor Israel Aquest dissabte s’ha mort en Josep Maria Soler, a qui he conegut sempre amb el nom artístic de Víctor Israel.

Víctor, no ens hem arribat a conèixer personalment, però durant molts anys ocasionalment hem creuat les nostres mirades pels carrers de Mataró. 

Per un amic comú (que ha tingut el plaer de dirigir-te) he sapigut que darrere els teus atributs físics que taqn bé has sapigut explotar s’hi amagava una persona afable. Una bona persona.

Amb 80 anys ens has deixat i perdem un ídol però ens queden els teus treballs cinematogràfics. T’anirem veient a la pantalla .

Gràcies per haver viscut, Pep Manté

Pep Manté, sempre al nostre costat. Aquest estiu se’ns ha mort en Pep Manté . L’estiu passat li desitjava una llarga i feliç jubilació. Però ha estat curta. En Pep no ha pogut gaudir la jubilació que s’havia merescut.

Pep, no t’hem perdut del tot perquè ens en queda el teu llegat. En tots els àmbits on has estat actiu: advocat, momeroter, músic de banda, polític, collinacaire, pare i avi, marit, amic…

T’he vist en acció en molts d’aquests àmbits, i alguns he gaudit convisquent-los directament amb tu.

Allà on eres tu, Pep, sempre hi he trobat obertes: al despatx del Col·lectiu Ronda, a casa teva des de la infantes, a Can Fulló…

Tinc pendent donar- te les gràcies.

Gràcies a en Pep, l’advocat que em va treure de la presó i que ha estat al meu costat (a comissaria o al despatx) sempre que l’he necessitat.

Gràcies a en Pep amic de la família, que ha ens ha fet costat després de l’assassinat de la meva germana Helena.

Gràcies en Pep company d’inquietuds polítiques, amb qui gairebé sempre hem coincidit, malgrat que hem militat en organitzacions diferents.

Gràcies a en Pep cooperativista, que em va motivar a crear i treballar en una empresa cooperativa.

Gràcies a en Pep masover del Can Fulló, on he pogut celebrar-hi rituals de vida com el casament i altres festes.

D’altra gent sabrà explicar millor que jo les teves aportacions en cadascun dels àmbits. Jo n’he tingut prou amb una cosa: sempre que t’he necessitat has estat al meu costat. I això no té preu. Moltes gràcies, Pep.

M’he perdut el teu acte de comiat, però l’he pogut veure per Televisió de Mataró:

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=2wt_NZaeyxk]

Josep Fernàndez: tu te’n vas, la República arribarà

Josep Fernàndez, Avui he estat al funeral d’en Josep Fernàndez, conserge de l’Ajuntament de Mataró i incansable lluitador pels drets laborals dels treballadors. També conegut com a Pep Valentí, sempre feia sentir la seva veu tossuda i reivindicativa davant el poder a les audiències públiques i allà on calgués.

Ha decidit posar fi a la seva vida i ens ha deixat.

Escolta, Josep, i ara qui proclamarà la tercera República a Mataró? No pateixis, ho farem nosaltres per tu.

Pilar, gràcies per compartir somnis i la il·lusió en la lluita

Avui al tanatori de Mataró hem fet un acte laic de comiat a la Maria-Pilar Vila i Abellon. Ha mort el dia 2 a l’edat de 60 anys. Massa jove, encara.

Vaig conèixer la seva veu a finals dels anys 80 i principis dels 90. Era aquella senyora que, sovint, agafava el telèfon quan jo era jovenet i trucava a casa d’un company de Maulets. Era la mare d’en Lluís company de militància en l’organització de joves.

Uns anys després, ja a principis d’aquest segle XXI, jo ja m’havia jubilat de Maulets i estavem fent néixer el projecte de la CUP. La Pilar es va engrescar molt amb el projecte i hem estat companys de militància fins que el seu estat de salut li va impedir continuar venint a les assemblees. Per la resta de camarades ha estat un privilegi tenir com a companya aquella militant cinquantona.

Gràcies, Pilar, per haver compartit somnis i la il·lusió que mantenen viva la lluita que ens acosta a la utopia.

Bon viatge, Teresa

Aquest dissabte 11 d’octubre s’ha mort la Teresa Jubany i Itxart. La tieta Teresa, la germana gran de mon pare. Estava malalta fa dies. Dissabte la volia saludar, gairebé acomiadar-me’n. Però vaig fer tard. Quan vaig arribar a l’hospital feia una estona que havia deixat de respirar.

Aquesta ha estat una setmana molt dura per a la família. Per als seus fills, la Montse, en Jordi i la Gemma. Per a en Miquel, el seu marit. Per a la seva mare, la iaia Elena, que s’ha trobat enterrant una filla. Per a les  seves netes, l’Alba, la Berta, la Martina, l’Aila i l’Aina. Per als seus germans Joan, Josep, Rita i Montse. Per als seus nebots, amics, coneguts…

Ha estat dur i injust perquè encara no li tocava. Amb només 66 anys encara no li tocava.

Me’n queda molt bon record de tu, Teresa. Més que de tieta m’has fet de padrina, sense ser-ho. Sempre que t’he buscat t’he trobat a casa. Quan m’ha calgut alguna cosa sempre me l’has deixat o me l’has donat. Ho tenies tot ben enderçat i ben controlat. No se t’escapava cap detall. Ja fa anys que fas de pal de paller en els dinars de Nadal que fem a casa teva.

Sempre se’t trobava a casa. Si no és que estaves en un viatge exòtic a una terra molt llunyana, acompanyant en Miquel en els seus viatges de negocis. Ara has fet al teu darrer viatge. Bon viatge, Teresa. Bon viatge, tieta.

Ens calen més Sebastià Salellas

Sebastià Salellas davant un retrat de Carles Marx. Foto: Silvia Barroso (El Punt)Avui s’ha mot en Sebastià Salellas. Perdem un puntal de la lluita jurídica en el procés d’alliberament del nostre poble. Una lluita i assistència molt necessària en el nostre cas.

En Sebastià el vaig conèixer personalment quan ens va portar la denúncia que vam presentar en Xevi Safont-Tria, en Francesc Ribera "Titot" i jo mateix  pel cas de la detenció il·legal i les agressions que vam patir per part dels Mossos d’Esquadra a Olot.

El meu petit homenatge serà continuar la lluita per l’alliberament social i nacional dels Països Catalans. 

Fotos de l’Helena

Galeria de fotos a helena.jubany.catHe posat en marxa una galeria de fotos al web de la meva germana Helena (helena.jubany.cat). La pots veure en totes les etapes de la seva vida, des que mamava el pit de la mare (1974) fins que la van assassinar (2001).

La galeria funciona amb el component Exposé de Joomla.

15 anys sense Guillem Agulló

15 anys sense Guillem AgullóDivendres 11 d’abril ha fet quinze (15) anys que ens van assassinar el company Guillem Agulló.

No ens vam arribar a conèixer personalment, tot i compartir militància a l’organització de joves Maulets

Recordo la trucada d’en Toni de València per donar-me la notícia. Em vaig quedar glaçat i no em volia creure el que m’arribava des de l’altre costat del fil telefònic. En aquella època estavem patint la repressió i ens havien fet unes quantes males passades, però… un assasinat a sang freda d’una manera tan cruel sobrepassava el límit d’allò digerible.

Guillem, no t’oblidem! 

Que viva José de Molina, …cabrones!

Estic posant una mica al dia la seció de batalletes i m’ha vingut al cap que l’any 1997 vaig tenir el privilegi d’acollir a casa meva (vaja, llavors vivia a casa de mon pare) el cantautor de protesta mexicà José de Molina. Mentre en buscava documentació he llegit que es va morir un any després, el 1998. Aprecio molt en José, i aquells dies vam viure intenses xerrades on compartíem les lluites d’aliberament social i nacional dels nostres pobles.

M’ha agradat tornar-lo a veure i sentir gràcies al YouTube i com a petit homenatge he publicat l’entrada "José de Molina " a la Wikipèdia en català. Salut per a totes les revolucionàries i revolucionaris mexicans. 

[youtube:http://youtube.com/watch?v=FAIHKGPveDc]

Cançó "Des de Chiapas con amor". Lletra i música José de Molina.

[youtube:http://www.youtube.com/watch?v=alqnGVFtF9U]

Canço "Obreros y patrones". Lletra i música José de Molina.

Bon viatge, Anna

Anna Palà. Avui hi ha hagut el comiat de l’Anna Palà i Campeny. La cap d’informatius de Televisió de Mataró s’ha mort amb només 40 anys viscuts. Intensos i sempre al peu de la notícia… però només 40. I això és molt injust.

M’ha agradat escoltar l’Eli Solsona explicant que la gent de TVM volen seguir l’exemplar rigor i independència informativa que ha caracteritzat sempre lAnna. M’ha agradat sentir-li dir que, malgrat que l’Anna deixa el llistó molt alt, els seus companys lluitaran per mantenir-lo i fins i tot per apujar-lo encara una mica més.

L’Anna Palà deixarà d’entrar cada dia a casa nostra, i a desenes, centenars i milers de llars mataronines a través del televisor. Ara continuarà viva en el nostre record, però sempre que volguem encara la podrem mirar i escoltar en alguna de les moltes gravacions que ens deixa en arxiu.

De l’Anna periodista jo me’n quedo amb la independència i el rigor informatius. En un panorama com el que tenim s’agraeixen professionals de la seva talla.

Un rigor que li feia tenir un bon nas. Durant la darrera campanya electoral a les municipals un bon dia em va telefonar: "Joan, vull gravar una peça amb Xevi [Safont-Tria] perquè a l’especial informatiu de les eleccions emetrem un perfil dels nous regidors per conèixer qui són". Nosaltres llavors erem una candidatura sense representació, i res garantia que entréssim a l’Ajuntament. Però em va dir que no es volia "quedar en bragues" sense la peça d’en Xevi. Som la única candidatura "extrainstitucional" a qui ho va demanar. Si no haguéssimm superat el 5% de vots ja l’hauria desat en un calaix, però ella va deixar la feina feta i a punt. El perfil es va emetre tot i que l’Anna ja no va poder conduïr aquell especial informatiu.

De l’Anna persona me’n queda un bon record, i alguna nècdota que ja explicaré a qui toqui. A més d’una bona professional ha viscut com una bona persona. I d’això també n’anem escassos.

Indirectament, avui l’Anna ha provocat que em retrobés amb la seva antecessora com a cap d’informatius de TVM, la Marisol Sanz, a qui feia anys que no veia. Sovint quan ens morim deixem teixida una xarxa de vincles personals que també ens mantenen vius.

Bon viatge, Anna, encara que ara ja no ho fas a través de les ones hertzianes. Ara et quedes a la nostra memòria. No t’oblidis de fer una abraçada a en Bis i una altra a l’Helena , que et va tenir de cap a la seva època de periodissta. 

Helena, penso en tu

Helena Jubany i Lorente. 27 de febrer del 1992.Avui 27 de febrer és el teu aniversari, Helena. Ara series tota una dona de 34 anys, però ja en fa set que no et podem felicitar amb un petó o una abraçada.

Ja saps que amb això sóc molt despistat, germana meva. I probablement algun d’aquests set aniversaris m’hauria oblidat de felicitar-te. Però t’hauria trucat o trobat al cap d’una setmana i faria valer la capvuitada dels despistats.

T’estimo i t’enyoro.

Ara no m’oblido del teu aniversari i em dol molt que en set anys el teu assassinat no s’hagi aclarit perquè el cas està arxivat en un Jutjat de Sabadell. No ho puc entendre. Hem de creure en aquest aparell que es fa anomenar "Justícia"?