Bon viatge, Teresa

Aquest dissabte 11 d’octubre s’ha mort la Teresa Jubany i Itxart. La tieta Teresa, la germana gran de mon pare. Estava malalta fa dies. Dissabte la volia saludar, gairebé acomiadar-me’n. Però vaig fer tard. Quan vaig arribar a l’hospital feia una estona que havia deixat de respirar.

Aquesta ha estat una setmana molt dura per a la família. Per als seus fills, la Montse, en Jordi i la Gemma. Per a en Miquel, el seu marit. Per a la seva mare, la iaia Elena, que s’ha trobat enterrant una filla. Per a les  seves netes, l’Alba, la Berta, la Martina, l’Aila i l’Aina. Per als seus germans Joan, Josep, Rita i Montse. Per als seus nebots, amics, coneguts…

Ha estat dur i injust perquè encara no li tocava. Amb només 66 anys encara no li tocava.

Me’n queda molt bon record de tu, Teresa. Més que de tieta m’has fet de padrina, sense ser-ho. Sempre que t’he buscat t’he trobat a casa. Quan m’ha calgut alguna cosa sempre me l’has deixat o me l’has donat. Ho tenies tot ben enderçat i ben controlat. No se t’escapava cap detall. Ja fa anys que fas de pal de paller en els dinars de Nadal que fem a casa teva.

Sempre se’t trobava a casa. Si no és que estaves en un viatge exòtic a una terra molt llunyana, acompanyant en Miquel en els seus viatges de negocis. Ara has fet al teu darrer viatge. Bon viatge, Teresa. Bon viatge, tieta.