Monthly Archive: juny 2009

Per diverses bandes em van demanar la meva col·laboració consistent a fer el cartell dels actes de commemoració del centenari de la Setmana Tràgica.

Llibertaris, cristians i amazics han organitzat conjuntament un cicle de xerrades-debat que acabarà amb una taula rodona aquest divendres 3 de juliol. Són gent dels diferents col·lectius hereus d’aquells que s’hi van veure implicats: els treballadors que eren recrutats per la guerra del Rif (la causa de l’esclat), l’Església que va patir la crema de convents durant les revoltes i, aprofitant que la recent immigració ha fet que Mataró tingui un important col·lectiu amazic, el poble amazic que va patir directament la guerra colonial en el seu territori.

Els organitzadors han contactat amb gent del moviment anarco-sindicalista, dels col·lectius cristians de base i de l’associació Taghrast-Espai amazic. Cada col·lectiu ha fet una xerrada-debat i hi haurà una taula rodona final on hi participaran tots.

S’ha pretès analitzar els fets des del punt de vista de cada col·lectiu, com els van afectar, com ho recorden, quines implicacions van tenir… i entre tots discutir quina ensenyança en el present i de cara al futur en podem treure.

El cartell està il·lustrat amb una panoràmica de Barcelona durant la crema de convents.

Aquest dijous 18 de juny ha vingut el Síndic de Greuges de Catalunya a Mataró. L’he anat a veure per dir-li: “Sr. Ribó, tinc un greuge amb el Síndic de Greuges”.

Concretament, el maig del 2008 vaig demanar que el Síndic es posicionés davant l’escandalós comportament de l’Ajuntament de Mataró en l’afer Can Fàbregas i de Caralt. Continue reading…

Avui la gent de la CUP de Mataró hem fet una roda de premsa per explicar que, mitjançant una pregunta al Ple, demanem explicacions al govern municipal per la destrucció d’un tram del pas de ronda de la muralla del segle XVI. Algun mitjà ja en parla.

A la foto pots veure el pas de ronda abans (esquerra) i després (dreta) de la seva destrucció per les excavadores de PUMSA.

 Pregunta referent a la destrucció del pas de ronda de la muralla

L’any 1968, en aquesta mateixa plaça es van destruïr les termes romanes, que s’havien conservat fins aquell moment, per construïr un edifici (primer mercat, després facultat de Medicina i finalment seu de la Policia Local). Llavors es van sacrificar unes termes amb 2000 anys d’història per un edifici que ha estat en servei aproximadament 30 anys. Podem tenir en compte que llavors, sota el règim franquista, el patrimoni no estava protegit per la llei.

Però resulta que l’any 2000 es van fer treballs arqueològics per descobrir el tram de muralla de la plaça de Can Xammar. Tots vam poder verure el pas de ronda, que va quedar documentat a la memòria de l’empresa Àtics. Sembla, però, que la construcció del pàrquing promogut per PUMSA devia sortir més barata sense haver de conservar el patrimoni. I s’ho van manegar per poder-la enderrocar, tot i tractar-se d’un Bé Cultural d’Interès Nacional. Els hi demanem que ens expliquin com s’ho van fer, perquè el cas té força semblances amb l’afer de Can Fàbregas i de Caralt.

En una segona fase d’excavacions , l’any 2006, es va destapar també un tram del pas de ronda. Aquest tram diuen que el volen conservar, però quedarà tallat en sec pel mur de formigó del pàrquing que va destrossar l’altre tram del que haura pogut ser un guapíssim passeig per la història viva de la nostra ciutat a través de la seva muralla. Ara, aquest tram interruptus pot aspirar a ser un racó on la gent hi vagi a pixar.

A nivell de disseny urbà, a principis dels 2000 el regidor d’Urbanisme del bigotet ens va explicar que la plaça de Can Xammar seria un mirador, un balcó, obert al mar. Vaig anar alguns dies a mirar el mar arrepenjat a la barana de damunt de la muralla. He de confessar que, em feia ràbia, però havia de reconèixer que, per un cop, semblava que el regidor d’Urbnaisme havia fet una cosa ben feta. Però… la cosa va durar poc. De seguida van aixecar blocs de pisos damunt l’Actua i les vistes al mar han desaparegut per sempre.

Miro aquesta foto i veig un alcalde Barón amb cara d’acollonit. Amb cara de no saber ben bé quin paper li estan fent interpretar. Com si estigués rumiant "aquest cop, què s’ha oblidat d’explicar-me en Bassas?"

Ahir, d’amagatotis, van escenificar la venda de terrrenys públics a una multinacional. Sembla que l’únic gran projecte de legislatura d’aquest govern és fer d’immobiliària al servei d’una empresa privada. Al preu que sigui, i amb els diners de tothom (que no pas els seus).

És un nou salt endavant d’un equip de govern incapaç de rectificar davant els propis errors. Ells saben que l’ocurrència del "desmuntatge i emmagatzematge" de Can Fàbregas és un disbarat (conceptualment i econòmicament). I també saben que és il·legal. i per això corren i tiren pel dret a base de fets consumats.

Fets consumats i amb "voluntat de ferro", escriu algú conscient que amb tanta irregularitat i il·legalitat no ens podrà explicar la seva versió sense consultar els seus advocats. Li desitjo que no necessiti els advocats abans d’escriure’ns el seu llibre.

Permeteu-me un símil futbolístic. Aquest equip de govern és com aquell equip de futbol que després d’un evident fora de joc continuna marcant gols com si no hagués sentit el xiulet. Bé… cadascú té el seu estil de joc, oi?

De moment el seu entrenador ha hagut de signar un decret on ha de recular una mica després d’haver tirat pel dret. Poden caminar tant com vulguin a base de fets consumats, però axiò no treu que el punt de partida és il·legal. Per més camí que recorrin, l’inici és un frau.