El meu dinar de Nadal

Avui bona part de la família ens hem aplegat al voltant de la taula per gaudir del dinar de Nadal. Quin plaer. Per començar, un plat d’escudella de la meva iaia Elena. La iaia "només" té 89 anys, i el brou ha estat coent-se "només" set o vuit hores.

Amb un plat d’escudella no n’hi ha prou. Per tant, he hagut de repetir. Aquest any hi hem posat galets més aviat petits, del número 3 de la casa Gallo.

I com que l’escudella de la iaia Elena és realment molt i molt bona, n’he hagut de prendre un tercer plat per acabar-la d’assaborir.

Tot seguit, un platet de carn d’olla: una miqueta de pilota i una punteta de botifarra.

Jo, a casa, durant l’hivern faig pilota amb la fórmula de la iaia, però mai aconsegueixo que em quedi tan flonja com a ella. Per tant, un altre platet de pilota, amb una punteta de botifarra, un bocí de patata bullida i un grapadet de cigrons. Mmmm!

I el tercer plat (que en el meu cas serà el sisè) és pollastre rostit amb pinyons (acompanyats amb panses, salsitxes, carn magra i alguna pruna). El pollastre enguany l’ha rostit l’oncle Miquel.

Per fer baixar, unes quantes neules de Can Graupera (fetes a Mataró) sucades amb xampany (ara en diuen cava, però a casa sempre n’hem dit xampany).

I per acabar, un bocinet d’aquell torró de xocolata (amb llet) amb ametlles. I… uff!! Ja no hi cap res més.

Això sí que és un Bon Nadal.