El futbol no m’apassiona excessivament. Però aquests dies he sentit que juguen un trofeu i hi ha gent que s’emociona i em deixa comentaris al bloc. Doncs vinga, parlem de futbol:
Jo tinc dues seleccions. la catalana…
…i qualsevol altra que jugui contra Espanya.
Si visqués en un país normal només en tindria una, la dels Països Catalans. Però com que Espanya és qui em prohibeix tenir la meva selecció, em veig obligat a tenir-ne una segona: qualsevol altra que jugui contra Espanya.
Ahir a la nit era en una reunió a Manresa i els únics espetecs que vaig sentir eren els trons d’una tempesta meteorològica. En canvi, la meva companya era a Mataró, tot ignorant l’esdeveniment político-esportiu del partit Espanya-Rússia, i quan va començar a sentir petards va sortir al carrer tot pensant-se que s’havia avançat la revetlla de Sant Pere.
La selecció espanyola me la porta fluixa. Prefereixo que guanyi qualsevol altra. Però el que voldria és que guanyés la meva (o com a mínim poder-la veure jugar).
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.