Sis anys sense tu, sis anys de ràbia i impotència

Helena Jubany i Lorente (Mataró 1974 - Sabadell 2001) Aquesta matinada fa sis anys que una colla de malparits i malparides van decidir matar-te, Helena. I ho van fer. I va ser premeditadement, amb nocturnitat i de la forma més covarda. Et tenien inconscient des del divendres, un 30 de novembre, com aquest any. Se’ls havia anat l’olla inflant-te de somnífers i no sabíen què fer amb tu. Van improvisar una barroera coartada fent-se veure el dissabte 1 de desembre, com aquest any, en una excursió ben lluny de l’escena del crim. Van tornar i la matinada del diumenge 2 de desembre, com aquest any, et van abocar al buit des del capdamunt del terrat d’aquella casa on t’havien enredat per conduir-t’hi el divendres. I tu, germana, sense poder-te defensar. I nosaltres, Helena, sense saber què t’estaven fent.

A tu et van assassinar. Però a nosaltres, a tothom que ha conviscut amb tu, també ens van prendre la teva vida.  Et van matar tants cops com persones hem format la teva extensa xarxa d’amics, companys, coneguts, parents, saludats, televidents, lectors, oients… A cadascú de nosaltres ens han robat, ens han privat de la teva vida, de la teva amistat, dels teus contes.

Ja tens dues nebodes i un nebot, Helena. Cap d’ells t’ha pogut conèixer. La més gran va néixer deu dies després de la teva mort. No els has pogut veure, ni tocar, ni petonejar, ni explicar-los contes… I això és tremendament injust per a tots nosaltres. Et trobem a faltar. I molt.

Això fa ràbia. Continguda, però ràbia.

Han passat sis anys i els teus assassins viuen la seva vida tranquil·lament. A la policia li va costar, però havien trobat el fil d’on calia estirar. Calia fer-ho i es podia fer, però el jutge don H no va permetre continuar les investigacions a partir del moment que un d’ells, la Muntsa, es va suïcidar a la presó. Es podien haver aclarit moltes coses, però el jutge instructor va posar pals a les rodes. És com funciona aquest sistema judicial.

Això genera impotència. I indefensió. Indefensió com la que vas patir tu davant aquella colla.

Et tenim ben present i procurem fer-ho de manera positiva. Però el que t’han fet tots plegats no es pot oblidar ni perdonar. 

Una abraçada, Helena. T’estimo i et trobo a faltar.

Ton germà Joan

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.