L’estranya sensació de llibertat

Ja m’he fet a la idea que la nostra estada a la presó va per llarg i els quatre independentistes ens hem apuntat a tallers i altres activitats a la Trinitat. Jo estic en un taller d’il·lustració dibuixant un noi que surt de la presó fent servir una bandera estelada per baixar des d’una altra finestra amb barrots… I just en aquest moment em ve a buscar un funcionari, em porta a unes oficines i em diu que vagi a la cel·la a recollir els meus trastos perquè el jutge ha decretat la nostra llibertat sota fiança de 100.000 pta cadascú. No m’ho acabo de creure, però corro al chabolo a recollir les meves poques pertinences.

Quan ho tenim tot a punt i el sol ja s’està ponent, ens van cridant d’un en un i sempre recordaré l’estranya sensació de trepitjar el carrer carregat amb les bosses plenes de roba, cartes i telegrames. Se’m fa estrany saber que puc caminar, córrer i anar tan lluny com vulgui.

A la plaça del costat de la Trinitat m’hi esperen els pares i les germanes. En el viatge amb cotxe fins a Mataró no paro d’explicar vivències d’aquests quinze dies a la garjola.

A Mataró, els amics i companys han organitzat una festa de benvinguda al Casal Aliança del carrer Bonaire, però abans m’han demanat que vagi a Televisió de Mataró, al carrer Los Álamos, perquè em volen fer una entrevista. L’estudi de la tele està al fons d’una galeria d’art, i m’assec al costat de l’entrevistador sota la llum d’uns potents focus. Quan em comenta que algú ha dit que jo portava un còctel Molotov i un tiragomes professional, em trec les claus de la butxaca i explico que aquest és l’objecte més contundent que portava quan em van detenir.

Passant per TVM he fet esperar la gent de la festa del Casal Aliança, però quan hi arribo rettrobo un munt d’amics i amigues, alguns dels quals ni m’imaginava que s’haurien mobilitzat per la nostra llibertat.

Suposo que tancant-me a la presó volien posar-me la por al cos i allunyar-me de l’ideari independentista i d’esquerres, però el que han aconseguit és afermar el meu propòsit de lluitar per l’alliberament nacional i social de la nostra terra.

Retrobar-me amb el llit de casa no té preu.