18 febrer 1994: L’Ajuntament fa temps que té ganes de tancar-nos el local que compartim Maulets i el Col·lectiu Cigaló d’Anís, al carrer Iluro, 31 interior, de Mataró. En general els jovent del local tenim una prou bona relació amb els veïns. Però hi ha una veïna que no ens pot veure ni en pintura i que està burxant l’Ajuntament perquè ens facin la vida impossible.
Tagged: repressió
Cartell: No a l’extradició. Dret d’asil Pere Bascompte
Novembre 1990: Per encàrrec dels Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC) dissenyo el cartell de convocatòria de la manifestació amb el lema No a l’extradició. Dret d’asil Pere Bascompte, convocada diumenge 2 de desembre de 1990 a Barcelona.
L’original del cartell està fet amb Letraset i Rotring.
Pots veure altres cartells que he dissenyat per a altres organitzacions en aquesta galeria.
Als Jutjats per ocupar els Jutjats
Avui 12 de setembre (l’endemà de la Diada, mira quina casualitat!) ens han citat als Jutjats de Mataró per haver fet l’acció d’ocupar simbòlicament la segona planta aquests mateixos Jutjats el dia 7 de setembre. El jutjat de primera instància i instrucció número 2 cita els nou joves Maulets que hi vam participar.
Declarem tot explicant els motius de la tancada: les injustícies judicials que està patint la nostra companya Núria Cadenas per part de l’Audiència Nacional espanyola. A més, denunciem davant el jutge les amenaces i intimidacions que vam patir per part de la policia d’ocupació espanyola quan ens van desallotjar.
Sortim tots nou en llibertat sense càrrecs.
Multa per no dur el carnet mentre pintava un mural
21 agost 1990: Rebo una carta de la Dirección General de la Policia espanyola on em diuen que em posen una multa de 1.500 pessetes perquè “No exhibió el documento nacional de identidad al serle requerido por Agentes de la Autoridad, a efectos de identificación, por no portarlo consigo”.
La denúncia me l’ha fet la Guàrdia Civil d’Arenys de Mar arran de l’intent de pintar un mural independentista a Canet de Mar. Aquell dia se’m van endur a la caserna d’Arenys. La multa no l’arribaré a pagar mai.
La Guàrdia Civil se m’endú a la caserna d’Arenys
17 juliol 1990: En Joan de Llavaneres, un altre company i jo mateix estem pintant un mural de Catalunya Lliure a Caldes d’Estrac, Caldetes. Abans hem anat una estona a la platja i estem contents perquè la paret on pintem és immillorable, arran de la carretera N-II, en un lloc on el veurà molta gent. I encara som més feliços perquè l’Ajuntament de Caldees ens ha donat permís escrit per fer el mural, que dirà “Independència!”. Ja tenim el mur emblanquinat i estem començant a dibuixar les primeres lletres, quan se’ns presenta una patrulla de la Guàrdia Civil d’Arenys de Mar. No podia ser que tot ens anés tan bé.
“Cartes de la presó” a la llibreria Robafaves
Divendres 6 de juliol 1990: La lliberia Robafaves i Maulets organitzen conjuntament la presentació del llibre de la Núria Cadenas Cartes de la Presó. La llibreria del carrer Nou s’omple a vessar amb una setantena de persones que volen conèixer de primera mà el contingut del llibre de la nostra companya empresonada.
Hi intervenen els pares de l’autora (en Josep Maria Cadenas i la Teresa Alabèrnia) i jo mateix com a integrant de Maulets.
Cop de porra al crani en la mani contra l’autopista
Diversos col·lectius de la comarca fa temps que ens estem mobilitzant contra la futura construcció d’una autopista de peatge des de Maataró fins a Tordera. Considerem que l’impacte ambiental serà molt bèstia i que no calen més autopistes de peatge, i per això ens hem aplegat en la Plataforma Unitària contra els peatges. Maulets, la COS i Catalunya Lliure hi participem activament.
Avui 13 de maig Unió de Pagesos ha convocat una acció de tallada de l’A-19, a Mataró. Un cordó d’antiavalots de la Guàrdia Civil ens espera per avortar la manifestació.
Em dic Lorente, i no sóc parent d’en Companys
Després de sortir en llibertat, i sense haver-ho buscat, em trobo que sóc una persona força coneguda per Mataró. Sovint m’atura gent pel carrer i em faig un tip d’explicar batalletes de la presó. Vist des de fora, i havent-se tractat d’unes “vacancetes” de 15 dies, fins i tot ho recomano com a experiència vital. Quan hi entres i no saps quant en sortiràs no crec que sigui tan bona experiència…
Més d’un dels que m’aturen per xerrar es pensen que em dic Joan Jubany i Companys, enlloc de Joan Jubany i Lorente. Les responsables de la confusió són pintades com la de la foto (aquesta a la façana de l’església de Santa Anna), que durant la meva estada a la garjola reclamaven el meu alliberament i el dels altres tres “companys”.
L’Aguililla i el lloro robat
Quan portem una setmana a la presó i els funcionaris intueixen que això es pot allargar, ens treuen del mòdul d’ingressos on hem estat aïllats de la resta de presos i ens ingressen a un mòdul amb presos comuns.
A la presó no hi ha secrets, i quan entrem al nostre nou allotjament hi ha un comitè de benvinguda. Un dels joves que ens esperen pregunta “Aqui hay uno de Mataró?”. M’agafa per sorpresa i no sé si dir que sóc jo o callar. Per què ho deu preguntar? M’identifico i ell també es presenta. És l’Aguililla, del barri de Rocafonda. M’explica que és aquí per haver intentat atracar el Valvi del costat de casa ma mare, també molt a prop de casa d’ell.
Concentració a la Trinitat… i ni ens n’assabentem
Més d’un centenar de persones es manifesten davant la presó de La Trinitat per demanar la llibertat dels quatre empresonats de la Diada. Nosaltres encara estem aïllats al Mòdul d’Ingressos i ni tansols ens assabentem que a fora al carrer hi ha gent manifestant-se. Ens ho acabaran explicant els amics en les visites i ho podrem llegir als diaris al caps d’uns dies. A Arenys de Mar i Sant Just Desvern avui també s’hi han fet manifestacions de protesta.
D’altra banda, a Mataró es fan pintades i es pengen panccartes (com la de la foto a la plaça de Santa Anna) per la nostra llibertat.
Acte per la llibertat d’en Joan Jubany
Els meus companys de la CEIM, els CSPC i el MDT de Mataró organitzen un acte informatiu al Foment Mataroní per explicar la meva situació i de la resta de companys que som empresonats a La Trinitat.
A l’acte, que presenta en Juli Palou, hi parlen en Pep Manté, el meu advocat; en Joan Jubany, mon pare; i en Joan Cabot, company independentista detingut amb qui vaig conicidir als calabossos de la policia d’ocupació espanyola a Via Laietana el mateix dia que em van detenir a mi.
Em tanquen a la presó amb 16 anys
13 setembre 1987: Tinc 16 anys, i m’assebento que amb aquesta edat ja et poden tancar a la garjola quan el jutge ordena que m’empresonin juntament amb tres dels 39 detinguts per haver participat a la manifestació de l’onze de setembre. Emmanillats de dos en dos, ens fiquen en un gran furgó policial, un Mercedes marró sense finestres. Quan la furgona surt del recinte dels jutjats sentim crits i aplaudiments, i de reguitzell veiem un munt de gent que està exigint la nostra llibertat. Tots quatre arrenquem a plorar de l’emoció de veure i sentir tanta gent que ens dóna suport.
Travessem Barcelona pel carrer Aragó amb les sirenes posades com si fóssim realment uns detinguts perillosos. El furgó va escortat per un cotxe i quatre motos, que ens porten fins a la presó Model. Ja hem travessat dues portes quan els quatre nanos ens plantem i diem als policies que tots som menors de 21 anys i que allà no podem entrar. Jo no sabia que amb 16 anys vas a la presó, però tinc clar que a la Model hi ha ganàpies de més de 21 anys. El cap del destacament que ens trasllada diu que “me han dicho que os lleve a la cárcel y ésto es la cárcel”, però aconseguim que ho vagi a preguntar per l’emissora del cotxe. Al cap d’uns minuts torna i ens dóna la raó.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.