Category: Fotodenúncies

Això és un rètol informatiu que hi ha davant del Parc Central, al capdamunt de La Riera de Mataró.

Cada cop que el llegeixo al·lucino.

Hi diu "Recinte Firal" però a Mataró no hi ha cap espai tancat (això és un recinte, segons el diccionari) on fer fires. Potser seria més ajustat a la realitat si indiqués "Espalanada Firal".

Just a sota indica on es troba el "Centre històric". Però a Mataró els darrers anys s’han enderrocat centenars d’edificis històrics al casc antic i a l’eixample. Aviat, el més històric que hi quedarà seran les plaques amb els noms dels carrers. Potser seria més ajustat a la realitat si indiqués "Històricament, el centre".

Aquest és l’emblemàtic edifici del Cafè de Mar, que forma part del patrimoni robat a Unió de Cooperadors després de la victòria de Franco a la gurerra del 36-39. És el primer immoble on s’havia de recuperar "per a la ciutat" perquè ara és propietat de PUMSA , que té emparaulat deixar-lo durant 50 anys a la Fundació Cooperadors de Mataró. Ja et vaig explicar que la "recuperació" ha quedat ajornada durant uns quants anys perquè l’Ajuntament ha llogat l’edifici a la Generalitat perquè hi posi els Serveis Territorials d’Ensenyament. Però avui no parlarem ni de la "recuperació" en fals (l’històric Cafè de Mar s’ha "reconvertit" en pisos propietat dels que van robar-lo durant el franquisme) ni del fet que l’Ajuntament va dir als cooperadors (després de fer-ho públic a la premsa) que l’ajornament està previst per dos anys però en els documents aprovats al Ple són tres anys.

Avui amb aquest afoto en fixo en una "petitesa": la presència de la bandera del mig a la façana de l’edifici. Consiero insultant que facin onejar la bandera dels que van robar l’edifici durant la dictadura franquista. Ho considero un insult a les 1.900 famílies humils que, amb les seves aportacions, van aixecar els 7 locals que conformen el patrimoni d’Unió de Cooperadors. Es miri com es miri, és un insult que el drap dels vencedors onegi a l’edifici construït pels derrotats.

La foto és del 23 d’abril. La Riera de Mataró és un carrer amb preferència per a vianants on els vehicles només hi poden passar en hores determinades.

 La diada de Sant Jordi aquest cèntric carrer s’omple de parades de roses ii llibres de desenes d’entitats de la ciutat. Aquest any m’ha sobtat vtrobar-me com, durant el matí, pràcticament davant de cada paradeta hi havia un cotxe estacionat o un camió descarregant. Per vuere les parades havies d’anar esquivant automòbils. I no és un passeig gaire agradable.

A la plaça de les tereses hi ha un senyal que adverteix els vehicles del perill de trobar-se una pilona si giren pel carrer Sant Josep. El senyal hi és perquè més d’un cotxe s’ha quedat encastat a la pilona. Més d’un cop l’he vist saltar pels aires (la pilona) o picar els baixos d’algun conductor despistat.

Però la aquesta foto denuncia el perill que suposa per als vianants aquest senyal de perill. Fixa’ que està a l’alçada de la cara tant de nens com d’adults. Si el noi de la foto es despista picarà de cara contra el metall del senyal. Però si vingués caminant (o corrents) per l’altre costat podria picar contra el canto viu de la rebava que fa la xapa del senyal.

Tot un perill. La foto està l’he tirat arrepenjat en un quiosc de l’ONCE. Suposo que el cec que ven els cupons ja es coneix el senyal. Però el dia que es posi malalt haurà d’avisar el seu substitut del parany.

La foto és del 31 de març del 2008. El carrer Palmarola és un carrer peatonal, per a vianants. I perquè tothom o tingui clar, a l’entrada del carrer hi ha un enorme test per impedir que hi passin vehicles.

Però el test no sempre aconsegueix el seu objectiu. En aquesta seqûencia veiem com un vehicle oficial de l’Ajuntament se salta la prohibició de passar pel carrer Palmarola. Passa justet, però passa. Li posaran multa?

Aquesta foto és del gener de 2008. Estem en plena sequera i m’impacta trobar un torrent d’aigua baixant pel carrer Isern de Mataró. Vaig seguint el curs del líquid i em condueix fins a una excavadora que està enderrocant diverses cases tradicionals per edificar-hi un bloc de pisos.

 L’excavadora, que treballa en diumenge, ha ha trencat accidentalment una canonada d’aigua.

M’entristeix veure com pràcticament a cada carrer del Centre i l’Eixample hi ha cases enderrocades per aixecar-hi blocs de formigó. Però avui m’he quedat amb el detall dels litres i litres d’aigua llençats en plena sequera.

Un dia estava al carrer Sant Cugat i una senyora em va preguntar com s’ho havia de fer per anar al carrer "Cucufate". No li vaig saber indicar el camí fins que vaig aixecar el cap i vaig veure la placa del carrer. "Ja hi és, senyora".

Cada dia passo pel carrer Catalunya i quan se m’acudeix aixecar el cap per mirar la placa (foto) no sé si he viatjat en l’espai (fins a Espanya) o en el temps (fins l’any 1939). 

La foto és del 26 de febrer de 2008, al Camí del Mig de Mataró. És uncartell del partit que governa al nostre Ajuntament.

A la CUP i a moltes entitats i moviments cívics de Mataró ens han inflat de multes (cadascuna de 300 euros) per cartells penjats en llocs com ara portes d’obres (que no mobiliari urbà, com aquest fanal del Camí del MIg).

Em sembla que no calen més comentaris. 

La foto està presa del febrer del 2008 des d’un balcó del Camí del Mig. Els amics que viuen en aquest pis fins ara veien el mar i el front marítim des de casa seva.

El bloc de pisos que s’està construïnt al costat de la caserna dels Mossos d’Esquadra els deixarà sense veure el fornt marítim. El "progrés" deu ser això, oi? O no? 

Ja he comentat el antres ocasions que els responsables d’Urbanisme de Mataró no tenen en consideració el paisatge urbà. Des del lloc on treballo també m’estic quedant sense vistes al mar en aquesta ciutat "oberta al mar". 

Un camí de la brossa d’una empresa subcontractada per l’Ajuntament de Mataró circula pel carrer amb un pesat ganxo penjant d’una cadena metàl·lica.

Potser s’ajusta a les normes de circulació (no ho sé ni m’interessa), però quan aquest camió passa a prop teu i sents ens soroll del metall picant contra la xapa de la carrosseria, impressiona. Fa fredor veure el ganxo voleiant lliurement a l’alçada del cap d’un nen.

La pancarta diu: "ültimas plazas en venta. Visitas concertadas". I el senyal de més a l’esquerra indica "Atención antenas". Però aquesta foto no està feta ni a Valladolid, ni a Salamanca, ni a cap altra ciutat espanyola.

És de la Plaça Occitània de Mataró, en un nou pàrquing impulsat per l’empresa pública PUMSA: Promocions Urbanístiques de Mataró, SA. O potser ara són Promociones Urbanísticas de Mataró, SA?

La foto és del desembre de 2007. 

Enceto un apartadet de fotodenúncies en aquest bloc. Són fotos de detalls quotidian, fetes per mi mateix, de fets o situacions que em criden l’atenció.

Comencem per aquesta. Està feta el 19 de novembre del 2007, durant l’acte d’inauguració dels estudis de Maresme Digital TV, el canal públic de televisió institucionat impulsat per l’Ajuntament de Mataró.

Entre tants aparells de tecnologia punta nous per estrenar, a mi em va cridar l’atenció una errada ortogràfica a la pantalla del telepromter: "…amb la pretenció de ser un canal multiplataforma…".

Mira que hi ha poc text… no sé pas com devia continuar la frase.