22 març 1990: Al matí em llevo amb les notícies de la ràdio: l’independentista Jordi Puig, es debat entre la vida i la mort i ha perdut les dues cames quan la matinada passada ha esclatat un artefacte explosi a l’interior dle seu cotxe, un 4L, a Santa Coloma de Farners.
Quedo esgarrifat. No conec personalment en Jordi, només de referències. És un company de Catalunya Lliure del qual he sentit explicar unes quantes batalletes, entre elles el xivarri que va muntar en la primera acampada de Maulets, ara ja fa dos anys.
La primera reacció entre els companys i companyes de Mataró és omplir dos cotxes i pujar cap a l’Hospital Trueta de Girona a donar sang. Jo sóc d’aquests que quan veig una gota del líquid que ens corre per les venes em desmaio. Literalment. De fet, un cop que em vaig fer un tallet al dit em vaig desplomar quan vaig veure pel mirall del lavabo com sortien unes gotetes de sang. Mai he donat sang, crec que em desmaiaria, però aquest cop l’impuls és més valent que jo mateix i m’apunto a pujar a Girona. De fet, un cop allà a l’hospital ens agraeixen el gest però ens diuen que no en necessiten.
La segona reacció és el fet que apareixin arreu de la comarca pintades de suport a en Jordi.
Tinc 49 anys. Visc a Mataró. Independentista revolucionari, he militat a Maulets (1988-2001) i a la CUP Mataró (2003-actualitat). Sóc llicenciat en antropologia cultural i treballo de dissenyador gràfic a Punts·Volats. Jugo a hoquei patins.